El grup alcoià El Diluvi presenta aquest dissabte el seu nou àlbum a l'Apolo. Junteu-vos arriba com el treball més festiu de la banda, sense deixar enrere els seus sons més característics i les lletres que busquen despertar la societat. A l'àlbum hi destaca la participació d'Anna Gabriel, ara exiliada a Suïssa, que hi interpreta diferents versos de la poeta Maria Mercè Marçal. NacióDigital s'ha reunit amb els seus component per esbrinar els detalls del quart CD del grup.
- El nou àlbum que plantegen té un to més festiu que els anteriors però sense deixar de banda la seva identitat. Què representa per a El Diluvi aquest nou disc?
- És una mica més modern, contemporani. Incorporem sonoritats més actuals però mantenim les nostres arrels.
- Així i tot, hi segueixen barrejant diferents llenguatges d'arreu del món.
- Sí, això sempre ho hem fet. Solament que aquesta volta hem buscat una sonoritat contemporània fent més ús de l'electrònica, ja que està molt més present en el panorama musical. Vam buscar apropar-nos a eixe camp sense entrar-hi dins del tot, respectant sempre les sonoritats que ja tenim.
- Com van decidir explorar el so electrònic?
- Ha sigut molt interessant perquè, mantenint els instruments d'El Diluvi més acústics - violí, bandúrria, acordió...- vam intentar conservar eixa essència folk, però alhora vam buscar sons electrònics a partir d'experiments amb guitarra elèctrica, efectes o l'ús d'aplicacions per al telèfon mòbil. Ha sigut molt divertit, perquè hem experimentat i hem buscat moltíssim. Al final hi ha hagut coses que hem descartat, cançons que podien haver anat cap a un punt més traper per exemple. El resultat ha sigut este, on podem veure una mica d'esta investigació que hem fet.
- Junteu-vos representa doncs un nou so i etapa per a El Diluvi?
- Sí, abans hi haguera hagut coses que pel tipus de música o per la instrumentació que tenim no ens haguéssem plantejat provar. Ara, vam decidir provar i experimentar. Mai ens hem posat cap mena de trava a nosaltres mateixos. Fins ací, per exemple als discs anteriors, la guitarra elèctrica estava petada. Tot plegat, eren autocensures que en aquest disc ens hem llevat.
El Diluvi, entrevistats per NacióDigital. Foto: Bernat Cedó
- Les referències literàries són un segell d'identitat d'El Diluvi. En aquest cas, continuen citant Maria Mercè Marçal, contraposada amb Pablo Neruda.
- A Marçal la coneixem, ens agrada i per a nosaltres és un referent important, que ja vam utilitzar a I tu, sols tu, amb poemes de Bruixa de dol. Majo Domènech ha escrit Heroïnes de la fosca nit, on utilitza referències a Marçal i a Neruda en contraposició a la reivindició de la manca de presència femenina en la literatura. També fa referències a Benedetti, a García Márquez o a l'Anna Karènina de Tolstoi.
Vàrem néixer al Casal Popular Tio Cuc d'Alacant i és cert que, de tocar als casals i a llocs on la cultura, molts cops minoritzada, pren molta força, sempre ho hem dut un poc, això. Ens agrada que amb les nostres lletres puguem despertar la gent i dir que això també és cultura, que també existeix a banda del que ens venen. Heroïnes de la fosca nit també va un poc per allí, amb la cultura feminista. Però la poesia sempre ha estat present en nosaltres. Ja a Motius, el 2014, teníem cançons com Crònica d'una mort anunciada, amb referències literàries.
- En un principi vam pensar que col·laborés a Sageta de foc, on també fa una intervenció a mitja cançó. Però com que hi havia uns versos que no cantàvem a Heroïnes de la fosca nit i ens agradaven, li vam proposar de recitar-los. La nostra relació amb Anna Gabriel ve de lluny. Andreu, el baixista del grup, va viure a Barcelona i hi té una amistat molt propera. De seguida va voler col·laborar. S'ha creat una relació molt bonica i el fet que ara estigués exiliada ens va donar una raó de pes perquè qui recitara els versos fora ella.
A la cançó Sageta de foc vam pensar que era un bon moment per a donar-li el seu espai i que digués el que no pot dir ací. És una manera d'apropar-la. A Heroïnes de la fosca nit vam pensar en la seua veu per a uns versos i vam voler aprofitar el viatge perquè ella diguera tot el que volia dir. A Sageta de foc diu dues frases molt encoratjadores molt positives. I més, sabent d'on venen.
- Com veuen la situació actual de la música al País Valencià?
- La veiem molt diversificada. És cert que abans hi havia Obrint Pas o La Gossa Sorda, grups molt potents que han sigut referents per a nosaltres, però creiem que el fet que eixos grups ara mateix ja no estiguen ha fet que hi haja més opcions. Les coses han evolucionat d'una manera que ha fet que sorgisquen molts estils diferents, des del trap o el rock fins al pop. Està començant a crear-se una situació en la qual cantar en valencià o català no és estrany. Encara falta molt camí, però comença poquet a poquet a ser normal.
És el resultat de molts anys de treball: d'escola valenciana i de picar molta pedra per a fer un circuit de música en valencià. El govern del canvi també hi ha influït i ha propiciat que la música en valencià estiga en llocs com al Palau de la Música de València. Coses tan normals i tan lògiques no havien passat fins fa pocs anys. Tots aquests canvis polítics han ajudat molt. Creiem que ara s'està començant a canviar el xip, i quan es parla de música en valencià o català es parla de música i ja està, que al final és el que interessa. La música és música, siga en la llengua que siga, i aquest canvi comença a notar-se al País Valencià.
El Diluvi, a Barcelona. Foto: Bernat Cedó
- De fet, a Tremole ja reivindiquen aquella València que viuen.
- El tema és una història d'amor cap a la ciutat de València i cap als valencians. És la València que mossega, la València combatent, i és la que ens estimem. Molts cops la València que es visibilitza és aquella de dretes i conservadora. I no és la única València.
A escala artística i cultural es nota molt, no només a la música sinó també als teatres. València té moltes sales independents de teatre que a Alacant o Castelló no existeixen. Si no fora per València, al País Valencià el teatre independent no existiria. Això serveix com espill per a les altres arts.
- Han incorporat l'euskera dins de l'àlbum.
- Sí, a la cançó T'escoltaré, amb el grup Huntza. Ja els vam proposar al projecte que vam fer l'any passat, I tu, sols tu, en vuit llengües, i enguany van tornar a col·laborar. Són gent amb qui fa gust treballar, elles van ser realment qui van adaptar la lletra i van fer referència al tema Txoria Txori de Mikel Laboa, cançó protesta que reflecteix la lluita de dos poble paral·lels.
- Aquest dissabte presenten Junteu-vos a l'Apolo. Com encaren aquest concert?
- Hem preparat un directe més a consciència que mai. Hem treballat amb Martí Torras, amb qui hem aprés més en dos dies que no pas en vuit anys fent concerts. És una persona amb les idees molt clares que ha sabut captar la nostra escènica i ens ha portat a molt bon terme. Estem tots molt contents i molt il·lusionats amb aquest directe. Fa dues setmanes que ha eixit el disc i tenim pràcticament tot l'estiu tancat amb concerts cada cap de setmana.
- Què voldrien dir a la seva audiència?
- Que vinguen a veure'ns a l'Apolo. Volem saber quina és la rebuda que té el disc i que la gent s'ho passe bé. És un disc que hem fet amb molta estima, i molt cuidat. Ens va agradar veure que la gent ha fet seues les nostres cançons, hem anat molt amb compte que totes les cançons puguen ser de la gent i a dir coses amb pes i amb un significat. Estem molt a gust de festa, però hem d'aprofitar aquest espai per a parlar de les coses importants.
