Eleccions espanyoles 28-A

Boya crida a votar Front Republicà perquè ERC i JxCat «han assassinat el mandat de l'1-O»

La coalició independentista omple a vessar l'auditori de les Basses en un míting final on Fachin demana "un vot rebel" per anar a bloquejar el Congrés fins que no es reconegui l'autodeterminació

per Roger Tugas Vilardell, 26 d'abril de 2019 a les 21:22 |
Mireia Boya, en el míting final de Front Republicà. | @Front_Republica
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El Front Republicà, eufòric, ja es veu al Congrés dels diputats, segons els dirigents que han intervingut en un míting final que ha omplert a vessar l'auditori de les Basses. Una de les més ovacionades de la nit ha estat l'exdiputada Mireia Boya, que ha criticat que els partits independentistes del Govern estan "tirant galledes d'aigua en les paperetes de l'1-O" i, en canvi, ha afirmat que "el vot que traurà Junqueras i Jordi Sànchez de la presó no és el d'ERC o JxCat, és el de Front Republicà".

Boya, que fa temps que no participa a actes polítics, des que va dimitir del secretariat de la CUP després de denunciar assetjament masclista, ha reclamat no anar a Madrid a buscar pactes, sinó a "mirar aquella gentussa als ulls, a aguantar-li la mirada i dir-los que no tenen res a fer contra els anhels de llibertat d'aquest poble". L'exdiputada ha criticat durament els altres partits independentistes i les crides al vot útil: "De què serveix ser tots de color groc si som transversal? El vot útil no és per a ERC ni per a JxCat, ja que han llençat a les escombraries el vot útil que molts van fer el 21 de desembre de 2017".


Boya s'ha preguntat: "Ens volen fer creure que es pot anar a dialogar amb un estat autoritari? Dialogar amb què i per a què?". I ha cridat a desconfiar d'ERC i JxCat, de qui ha dit que "han assassinat el mandat de l'1-O i han renunciat a la sobirania" que, segons ha afirmat, es va assolir en el referèndum. Per això, el vot a Front Republicà ha defensat que serveix per "mostrar desacord amb la gestió simbòlico-autonomista que s'ha fet des de la plaça de Sant Jaume".

Condicions a Sánchez


El cap de files de Front Republicà, Albano Dante Fachin, ha aplaudit la campanya feta i ha insistit en les condicions per investir el candidat del PSOE: "Només donaran suport a Pedro Sánchez si reconeix l'autodeterminació i no allibera els presos i permet el retorn dels exiliats". Segons ha destacat, han aconseguit "que es diguin coses que s'anaven de dir" en campanya i ha lamentat que, en el debat de TV3, ningú parlés dels CDR o del 15-M.

En relació a aquell debat, a més, ha lamentat que el cap de files d'En Comú Podem, digués que vol entrar al govern espanyol. "Jaume [Asens], no governaràs mai, no et deixaran i, si ho fan, és perquè t'han fet una lobotomia!", ha clamat, i també ha criticat el candidat d'ERC Gabriel Rufián, que proposa un referèndum sobre la monarquia: "Als Borbons se'ls fa caure amb la força de la gent, no presentant una moció!".


Vot rebel, no útil

Fachin també ha volgut lluitar contra les crides al vot útil i ha demanat un "vot rebel que no fa càlculs": "Només que ens votin dos de cada deu diputats, tindrem, com a mínim, els votants necessaris per bloquejar el Congrés". Ha instat els altres candidats independentistes a deixar clar si estan "disposats a assumir el mateix risc" dels que els van precedir i ha afirmat que el procés català no és un cop d'estat, però sí que ho va ser l'aprovació de l'article 135, "i va provocar morts, els morts de les retallades, ja que la desigualtat mata".
 

Albano Dante Fachin, en el míting final de Front Republicà. Foto: @Front_Republica


La números dos del Front Republicà, Mabel Rodríguez, ha denunciat la doble discriminació de les dones lesbianes, en motiu del dia internacional de la visibilització lèsbica, i ha lamentat que l'Estat permet que se sexualitzin els cossos de les dones. Contra aquest model, ha instat a construir una República feminista.

Dards a Rufián i Borràs

El número tres, Guillem Fuster, que és de Sabadell, ha lamentat que el candidat d'ERC Gabriel Rufián digués que "no es pot fer política independentista en contra de Sabadell, Santa Coloma de Gramenet o l'Hospitalet". "Si han decidit que, per tenir aquesta famosa hegemonia, s'han de convertir en el PSC dels anys 90, que ens avisin!", ha denunciat, i ha recordat que 60.000 sabadellencs van votar l'1-O.

També ha criticat que la candidata de JxCat Laura Borràs hagi dit que, després de la sentència de l'1-O, es poden convocar unes eleccions, cosa que ha afirmat que és "electoralisme pur i dur", i ha denunciat "que només es pugui parlar d'unitat en campanyes electorals". Per això, ha cridat a pactar una unitat d'acció estratègica que passi per implementar el mandat de l'1-O i ha negat que eixamplar la base i desobeir siguin contradictoris.

Reivindicant Cuixart

La número quatre de la llista, Mireia Caldés, ha reivindicat Jordi Cuixart i ha reclamat una "desobediència civil massiva i una estratègia de confrontació i de desgast" com la del 3-O, l'únic que, segons ha assegurat, pot obligar l'Estat a negociar. "Mentre hi hagi una sola persona tancada a la presó, confinada al seu poble, a l'exili o represaliada, mai deixarem de fer el que estem fent", ha avisat, i ha afegit: "Ja n'hi ha prou de resistir, cal guanyar".

El número cinc, Roger Español, ha defensat que Front Republicà és "el que millor representa el no oblidar i, sobretot, el no perdonar" el que va ocórrer l'1-O, motiu pel qual ha cridat a votar "sí als CDRs, a l'antifeixisme, al feminisme, a l'antifeixisme, als drets dels col·lectius LGTBI, una nova política d'immigració o a derogar la reforma laboral, la llei mordassa i els articles 135 i 155". El candidat, a qui li va buidar un ull una pilota de goma l'1-O, ha denunciat que "ara no venen amb porres o pilotes de goma, venen amb sentències o recloent la Tamara a Viladecans i mantenint exiliat l'Adrià".

Un auditori ple

L'auditori de les Basses de Barcelona s'ha quedat petit per escoltar les intervencions dels candidats, motiu pel qual aquests han hagut de repetir els parlaments fora de la sala, on s'esperaven desenes de simpatitzants, com ja va ocórrer al míting central. De fet, unes mil persones ja estan inscrites com a apoderades de la coalició, que ha comptat amb el suport de 83 comitès de campanya, els quals han permès fer 62 actes de campanya, segons han recordat a l'inici de campanya l'exdiputada al Congrés Marta Sibina i l'exdiputat al Parlament Antonio Baños.




Maria Besora, cap de llista per Girona, ha afirmat que cal anar a "seguir construint allò que van decidir les urnes" i dir que no deixaran "que tornin a jugar amb tot un poble". "Als joves ens toca liderar el canvi de la lluita social i nacional", ha clamat. Ferran Reyes, número u per Tarragona, ha reivindicat que "lo riu és vida" i ha recordat que, des de les Terres de l'Ebre van cridar el "no passaran" i ho tornaran a dir, però ha avisat: "No cedirem a xantatges".

El cap de llista per Lleida, Joel Jové, ha recordat nombrosos dirigents de l'independentisme històric, així com els represaliats que no van ser mediàtics en el passat, com els torturats el 1992 per l'operació Garzón o els de Torà, el 2009. També ha reclamat la llibertat dels presos polítics i ha receptat, per implementar la República una mobilització massiva, unitat estratègica, desobediència civil i pacífica, i valentia i fermesa per assumir la repressió.

Unitat i desobediència

Front Republicà, que es va constituir com a coalició de Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya un cop la CUP va optar per no concórrer en aquests comicis, ha centrat bona part de la campanya en la defensa de la via unilateral i la desobediència per implementar el mandat de l'1-O. Tant Dante Fachin com la resta de candidats han reivindicat sovint la unitat independentista i, en aquest sentit, van acceptar la crida de Quim Torra per negociar una estratègia conjunta. Tot i això, a punt d'acabar-se la campanya, lamenten que el president català encara no els hagi citat:
 
Front República també ha fet bandera de no tenir cap intenció de facilitar la investidura de Pedro Sánchez, si aquest no reconeix el dret a l'autodeterminació, i aposta per anar a bloquejar el Congrés fins que això no ocorri. Fins i tot ha criticat que els caps de llista d'ERC, Oriol Junqueras, i de JxCat, Jordi Sánchez, en les respectives rodes de premsa des de la presó, fixessin el llistó més avall, fet que afirma que situa el país en l'etapa prèvia a l'1-O.

Objectiu: el votant de la CUP

La llista capitanejada per Fachin pugna per capitalitzar el vot que, a les eleccions catalanes, optaria per la CUP, malgrat que aquest, en bona mesura, opta per l'abstenció, ERC o els comuns, en les eleccions al Congrés. La defensa tancada de l'unilateralitat i la crítica a l'¡ndependentisme que ha fet el gir per tornar a reclamar un referèndum pactat li fa creure que podrà aconseguir els suports per obtenir un o dos diputats a la cambra baixa. Rebent una mica més de la meitat dels suports de la CUP el 2017 en tindrien prou per entrar-hi, i això que llavors els anticapitalistes van obtenir un resultat pobre i ara les enquestes li preveuen una remuntada.

Per això, Front Republicà ha impulsat un manifest que planteja a les altres forces sobiranistes un pacte per no investir Sánchez si aquest no accepta quatre punts: reconèixer el dret a l'autodeterminació; derogar la reforma laboral i l'article 135 de la Constitució; derogar la llei mordassa; i la posada en llibertat dels presos polítics i represaliats, el retorn dels exiliats i la retirada de totes les causes obertes arran del procés català.

Reacció a la condemna

Així mateix, aquest mateix divendres ha llançat una altra proposta per reaccionar a una eventual sentència condemnatòria al Suprem. La coalició planteja aturar-ho "tot" fins "que la repressió se'ls giri en contra", així com també reclama frenar "l'excés de retòrica" i asseure's a una taula a acordar l'estratègia per fer viable aquesta aturada contra "la barbàrie autoritària".

Malgrat tot, ERC i JxCat han obviat les crides de Front Republicà, per intentar no donar-li espai mediàtic. Per contra, la coalició ha intentat superar aquest silenci i l'escassa presència mediàtic amb nombrosos actes de proximitat -alguns, amb força públic- i el suport de dirigents i cares conegudes de l'entorn de Poble Lliure i les forces de la candidatura, com l'exdiputat Antonio Baños, l'exdiputada al Congrés Marta Sibina, l'escriptora Bel Olid, l'extinent d'alcalde de Badalona Jose Téllez o la mateixa Mireia Boya.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació