Lluita de classes a la Cambra de Comerç

Les candidatures d'Enric Crous, Ramon Masià, Carles Tusquets i de l'ANC protagonitzen un debat intens centrat en el xoc entre les grans empreses enfront les pimes i autònoms

Barrios, Crous, Masià i Velayos, amb l'economista Jordi Goula a la dreta.
Barrios, Crous, Masià i Velayos, amb l'economista Jordi Goula a la dreta. | Col·legi d'Economistes
26 d'abril del 2019
Actualitzat a les 20:02h
El "Tercer Estat" contra l'"aristocràcia". Autònoms i petits emprenedors contra l'estructura establerta. Petites i mitjanes empreses versus les grans corporacions. Aquest dijous les quatre candidatures que es presenten completes a les eleccions per elegir els 40 llocs del ple de la Cambra de Comerç han debatut de manera intensa al Col·legi d'Economistes. El debat ha tingut molt de "lluita de classes" perquè una de les candidatures, la de Carles Tusquets, és vista com l'exponent dels qui sempre han dominat la Cambra i ha estat l'objectiu de les seves tres rivals, més vinculades a pimes i autònoms. Ho ha dit amb una frase gràfica un dels intervinents: "No pot ser que El Corte Inglés decideixi els horaris de tot el comerç de Barcelona". Es viuen moments de canvis profunds i la Cambra viu una campanya electoral inèdita i emocionant.    

Del 2 al 8 de maig, més de 423.000 electors potencials -entre empreses i autònoms- són convocats a votar 40 membres del ple de la Cambra de Comerç, d'on haurà de sortir el nou president, després del llarg mandat de Miquel Valls. Per primer cop, el vot serà electrònic, una innovació important ja que serà la votació electrònica més massiva de la història a Catalunya. Quatre candidatures competeixen: la del financer Carles Tusquets, la de l'empresari Enric Crous, la de l'advocat Ramon Masià i la que impulsa l'ANC, que encara no ha designat presidenciable. Tusquets ha enviat en el seu lloc a Juan Velayos i la llista amb el suport de l'ANC, amb el nom d'Eines de País, ha estat representada per Pere Barrios. Han estat moderats per l'economista Jordi Goula. 

Crous: "Prefereixo perdre amb 20.000 vots que guanyar amb 500"

El vot electrònic ha estat el primer tema a sortir en el debat. Enric Crous ha saludat el nou sistema, però s'ha mostrat crític amb l'actuació de la Cambra durant tot el procés, perquè no ha fet prou per mobilitzar i motivar la participació. Ha qualificat de  "pervers" el sistema per la seva complexitat, que fa difícil saber de quina candidatura és cadascuna de les empreses que es presenten a les 40 vocalies. Ha afirmat: "Prefereixo perdre les eleccions amb 20.000 vots que guanyar-les amb 500". 

Velayos: "No som continuistes"  

El representant de la candidatura de Tusquets ha negat que la seva sigui l'opció "continuista" o "oficialista". Ha recordat que Tusquets no és membre del ple i difícilment qui no hi ha estat pot ser vist com el continuista. Malgrat això, la resta de candidats apuntaven cap a Tusquets com a exponent de l'statu quo.

Per la seva banda, Masià ha explicat que la seva candidatura ha presentat ja dos recursos d'alçada contra el sistema de votació. No contra la instauració del vot electrònic en si mateix, sinó en contra de les garanties establertes, que Masià creu que no garanteixen prou la seguretat del vot. El certificat digital que s'exigeix per votar és considerat insuficient per Masià, que ha reclamat des d efa mesos que s'establís també una clau d'un sol ús als votants per evitar tota sospita de suplantació.  

Crous ha remarcat que el 70% de la seva candidatura està integrada per petites i mitjanes empreses, que són les més interessades en els serveis que pot aportar la Cambra en temes bàsics com la formació o la digitalització. Pel candidat, "la Cambra està en mans de grans corporacions, que ja tenen resolts aquestes necessitats". Per això cal, segons Crous, "que les pimes guanyin pes a la Cambra".   

Velayos ha sortit en defensa de les grans empreses, perquè "són les que poden generar més start-ups i posar mitjans a disposició del petit i mitjà empresari, i de l'autònom". La Cambra, segons ell, ha de fer la tasca de transmissió de les potencialitats de la gran empresa cap a le spetites i els autònoms.

Una Cambra més europea

Masià és qui més ha insistit en la necessitat que la Cambra disposi d'una bona base de suport financer. Per això, ha proposat que es vinculi més estretament a la xarxa europea de cambres: "Volem que la Cambra de Barcelona sigui la capdavantera de les cambres europees i cal que aquestes estiguin més ben coordinades".    

Barrios: "Es compren vocalies al ple"

Pere Barrios, per la candidatura impulsada per l'ANC, ha acusat la Cambra de mantenir un bloc de "grans electors", les 14 grans empreses que pagant 75.000 euros "tenen comprada una vocalia al ple". Ha criticat que hi hagi àrees econòmiques, com el comerç, que estan representades a la Cambra per una gran empresa. Ho ha expressat d'una manera molt gràfica: "No pot ser que El Corte Inglés decideixi els horaris de totes les botigues de Barcelona". Barrios i Crous han estat els més insistents a fer una crida a "canviar la Cambra" perquè sigui representativa de les petites empreses, els autònoms i els professionals. 

"Hi ha més empresaris independentistes del que sembla"

Barrios ha estat l'únic candidat que ha fet una referència directa a la situació política, proclamant-se independentista i afirmant que "hi ha molts empresaris que ho són del que sembla". Ha atacat durament Miquel Valls i la línia de la seva direcció, preguntant-se "què representa aquesta Cambra?". Ha qüestionat els posicionaments de "directius de grans empreses que diuen el que Madrid vol que diguin". Això ha fet reaccionar 
Velayos, que s'ha mostrat del tot contrari a qualsevol "implicació política" de la Cambra. Totes les reivindicacions, ha afirmat, es fan "sense enfrontaments ni baralles amb ningú, sinó buscant complicitats amb tothom".    

Contra una "Cambra adormida"

Crous ha repetit al llarg del debat la necessitat que la Cambra "desperti" perquè ha estat "adormida" i ha de ser més activa a l'hora de reivindicar unes infraestructures i unes eines al servei del país, i al servei del teixit productiu i industrial. La Cambra, ha dit, ha de deixar d'estar "sotmesa".    

La sensació que ha deixat el debat és que la cambra afronta un pols dur pel poder entre un sector molt vinculat a grans corporacions, actualment al capdavant de la institució, i un seguit de forces alternatives que reclamen una Cambra més activa i més representativa de l'empresa catalana.