Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
judici de l'1-O

VÍDEO David Fernàndez, al Suprem: «Si l'autodeterminació és delicte, em declaro culpable i reincident»

L'exdiputat de la CUP reivindica l'actitud "deliberadament pacífica i no violenta" dels concentrats el 20-S a la seu dels cupaires

per Bernat Surroca, 25 d'abril de 2019 a les 16:42 |

"Si l'autodeterminació és delicte, em declaro culpable i reincident". David Fernàndez ha estat clar aquest dijous al Tribunal Suprem, on ha declarat citat per les defenses per explicar els fets del 20-S al Departament d'Economia, a la seu de la CUP, el seu paper en la plataforma En peu de pau i la participació que va tenir l'1-O. Sobre el dia del referèndum, l'exdiputat ha ressaltat que va participar "tant com va poder" en la preparació del referèndum de l'1-O. "Era conscient que el referèndum estava prohibit i la vaig desobeir de manera conscient", ha assegurat. 


Fernàndez ha especificat que va participar des de la nit abans del dia del referèndum, concretament a l'escola La Dovella del Clot. "Entre les 10 i les 12h del matí van venir tres binomis dels Mossos, vam formar un mur humà en silenci i de manera pacífica", ha dit, i ha explicat que ell va mediar amb els Mossos i els va dir que no podrien retirar les urnes.


 
En relació al 20-S, ha dit també que va ser a la concentració "pacífica" del Departament d'Economia. "Vaig veure els agents de la Guàrdia Civil i un dispositiu de la Brimo dels Mossos", ha explicat, i ha dit que l'actitud era "absolutament pacífica" i "serenament indignada". Fernàndez ha dit que va estar a Economia fins a les 12.30-13h fins que va marxar cap a la seu de la CUP, on hi havia agents de la policia espanyola. Ha explicat que va poder sortir de la concentració d'Economia amb un passadís fet pels ciutadans que es va obrir "sense problemes".


L'exdiputat de la CUP ha dit que ja no va tornar al Departament perquè es va quedar a la seu dels cupaires preparant les denúncies corresponents. Quan va arribar a la seu, ha explicat que els agents de la policia espanyola li van impedir entrar a la seu. "La concentració a la seu de la CUP ocupava tota la calçada, hi havia entre 2000-4000 persones", ha xifrat, i ha afegit que va col·laborar perquè els policies poguessin retirar els seus vehicles. "Van poder sortir sense cap tipus de problema i es van situar darrere del cordó policial", ha dit.

El testimoni ha denunciat que la policia va requisar propaganda de la CUP sense cap ordre de registre i ha lamentat que el comandament del CNP que coordinava l'operatiu no els va dirigir la paraula. Fernàndez ha denunciat també que es van disparar salves cap a les 20h, malgrat que ha ressaltat que l'actitud dels manfiestants era "determinadament no-violenta, pacífica i festiva". "Era també una situació de protesta davant d'una situació arbitrària", ha apuntat. 

Promoció de la cultura de la no violència 

Fernàndez també va ser impulsor d'En peu de pau, fundada a l'octubre, i ha afirmat que volia promoure la consciència no-violenta. Una consciència que no es nova i és la "marca" del procés polític que ha viscut Catalunya. "Els altres objectius eren promoure aquesta cultura i estendre-la", ha dit el testimoni a preguntes de Salellas.

Com han dit altres testimonis, Feràndez ha dit que els tallers d'En peu de pau estaven fets per experts en la no-violència i el pacifisme: "Els tallers instruïen sobre com resistir les situacions de pressió i tensió", ha explicat, i ha afegit que també feien referència en la "inviolabilitat" dels tercers. "Defensar els drets dels altres és defensar els nostres, diu la resistència pacífica", ha afirmat. Fernàndez ha dit que els CDR van fer moltes peticions de formació a En peu de Pau.

A preguntes del fiscal, Fernàndez ha negat que En peu de pau fes tallers on es promoguessin els insults i les amenaces. "No hi ha estratègia violenta en el món sobiranista", ha insistit, i ha concretat que del 20-S a l'1-O no es van produir "cops" per part dels manifestants, "en caràcter general". Fernàndez, davant de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat, ha estat clar: "Els murs humans eren per impedir que l'actuació policial des de la resistència pacífica". 

Declaració per imperatiu "moral" i legal

Preguntat per Vox, Fernàndez ha preguntat si podria no respondre, però Marchena li ha respost que no. L'exdiputa de la CUP ha accedit a respondre per evitar que quedés invalidat el testimoni, però abans ha volgut deixar clar que ho ha fet per "imperatiu moral i legal" i ha insistit en condemnar el feixisme.

En peu de pau: neutral en el procés

El diputat d'ERC Ruben Wagensberg, també membre d'En Peu de Pau i que ha declarat aquest dijous al Suprem, ha explicat que l'entitat mantenia la neutralitat en la qüestió de la independència, i ha especificat que molta gent d'aquesta plataforma no era independentista. "L'objectiu d'En peu de pau era cultivar la pau", ha explicat. A preguntes de Benet Salellas, Wagensberg ha repassat el decàleg de la plataforma, centrat en promoure la cultura de la pau i la no violència, així com la resistència pacífica. "Els decàlegs parlaven de com afrontar llargues mobilitzacions o moments de tensió", ha afirmat. 

Pel que fa als tallers que organitzaven, Wagensberg ha negat categòricament que es fessin tallers per donar puntades de peu o cops. "Donàvem consells sobre què fer en cas que un tercer exercís la violència en contra teu", ha afirmat. Pel que fa a l'1-O, el testimoni ha explicat que va votar i que va veure una actitud festiva de la gent. "La ciutadania va protagonitzar l'acte de desobediència civil més important d'Europa en els últims anys", ha dit. 

A preguntes de l'advocada de l'Estat, ha explicat que aquesta "desobediència" era a una resolució que la "ciutadania organitzada" considerava injusta. "La gent volia votar", ha dit. A preguntes de Vox, Wagensberg ha dit que qui organitzava la ciutadania era la pròpia ciutadania, i ha reivindicat el teixit associatiu català. 

Ambient "festiu" el 20-S a Economia

El diputat d'ERC Jordi Orobitg, que va ser present a la seu d'Economia el 20-S, ha assegurat que la concentració era "festiva" i que no va veure cap acte de violència o hostilitat, ni tampoc que la gent intentés accedir al Departament. "L'acte de més hostilitat va ser un jove llançant una ampolla de plàstic buida, i la gent li va retreure l'acció", ha dit. També ha assegurat que hi havia un passadís i que la gent podia entrar i sortir tot el dia. "Diverses persones sortien per anar a buscar menjar", ha apuntat. 

Orobitg ha explicat que Oriol Junqueras va parlar  amb la persona de màxim rang de la comitiva judicial i que a la sortida d'Economia va fer un discurs cridant a la calma. També ha relatat que Jordi Sànchez tenia la intenció de dissoldre la concentració i va preguntar a diversos diputats presents si es sumarien a donar aquest missatge a la gent. "Van pujar a l'escenari per demanar que la gent marxés", ha dit, i ha afegit: "Em penedeixo d'haver-los dit que no els havien sentit, aleshores algú els va suggerir pujar als cotxes de la Guàrdia Civil", ha  afirmat. 

En el torn de les acusacions, el testimoni ha dit que no recorda diversos tuits d'aquell dia que li ha presentat el fiscal i ha assegurat que diverses persones van pujar als vehicles de la Guàrdia Civil. Tampoc ha pogut afirmar que hi hagués "increpacions" als agents de la benemèrita, però ha dit que com que hi havia "molt moviment" es generava soroll i crits. "No tinc cap motiu per avergonyir-me del comportament de la gent", ha reblat. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació