26
d'abril
del
2019
Jaume Moya Matas (1972) és un independent independentista que es presenta per En Comú Podem a Lleida, per a les eleccions espanyoles de diumenge. Ha estat diputat al Congrés des de 2015, i el seu repte és ara desmentir les enquestes i tornar a revalidar la representació per a la formació de Pablo Iglesias, l'única d’àmbit espanyol que defensa un referèndum a Catalunya.
Moya assegura que el seu partit ha de ser el que encatifi el camí del diàleg entre l’Estat i els partits sobiranistes, i creu que Madrid s’adonarà que ha de resoldre el conflicte quan vegi que es perpetua. Considera que Podem ha d’enclavar el PSOE a les polítiques socials, i alerta del perill d’alimentar electoralment la ultradreta.
- Podem va irrompre al panorama polític espanyol amb la bandera del canvi i com alternativa al PSOE. Ara, però, sembla que sigui una crossa dels socialistes, amb qui es dona per fet que hi haurà un pacte post-electoral.
- Podem sorgeix com una gran força de canvi, amb nous codis ètics i lligat al carrer. Un dels nostres grans èxits ha estat acabar amb el bipartidisme a Espanya, i en aquest context el que pretenem és bastir amplis acords que tinguin esperit d’esquerres i fer de dic de contenció de la ultradreta i dels grans poders de l’Ibex 35. No som una crossa ni de lluny, perquè nosaltres tenim intenció de fermar el PSOE a les polítiques socials.
- En el context d’una política espanyola que s’ha radicalitzat i s’ha escorat cap a la dreta, seria lògic un creixement de Podem, però les enquestes pronostiquen una davallada. Què han fet malament?
- Els grans mitjans de comunicació ens són hostils. Els públics i els privats. Projecten una imatge contaminada i distorsionada de Podem, i per aquest motiu ens costa fer arribar els nostres missatges. D’altra banda hem d’admetre que hi ha un desgast per algunes patinades que hem fet i que han afectat el relat que tenim com a partit, i no podem oblidar tampoc que el nostre poder econòmic no és el mateix que el del PP o el PSOE, que demanen crèdits als bancs.
- Patinades com quina?
- Creiem tant en la transparència i la participació que ho ensenyem tot. Ens ha agradat massa estendre la roba bruta a la plaça pública, i això acaba passant factura.
- Si PSOE i Ciutadans sumen majoria, creu que hi haurà un pacte post-electoral entre ells?
- És molt evident! Fa tres anys érem forts i ens vam asseure amb Pedro Sánchez per aconseguir un acord, però el primer que va fer ell va ser pactar amb Albert Rivera i dir-nos que si volíem una entesa primera ens havíem de conversar amb Ciutadans.
- Rivera ha dit que no pactarà amb Pedro Sánchez...
- I també va dir que no faria president Mariano Rajoy. No té cap crèdit en campanya, però tampoc el té el PSOE. Si poden ho tornaran a fer, i no és estrany, perquè els socialistes necessiten una excusa per no anar en contra dels grans poders econòmics amb els quals està lligat. No pot mossegar la mà del capital que té al seu darrere, i el pacte amb Ciutadans els hi seria molt còmode.
- Es un partit d’esquerra el PSOE?
- No. Hi ha gent d’esquerres al PSOE, però el partit sempre s’ha aliat amb el gran poder. Ho hem vist en qüestions com la política agrària, l’habitatge, les mesures anti-oligopolis, amb la privatització de les pensions... Podem és imprescindible per tal que emergeixin les sensibilitats d’esquerres que hi ha al partit socialista i que agafin el timó aquells ministres que sí tenen voluntat progressista.
- Estan decebuts amb Pedro Sánchez?
- Sí. Aquesta ha estat una legislatura perduda, perquè s’ha avançat poc en polítiques laborals i socials. El PSOE tampoc no ha estat valent a l’hora d’aplicar mesures a favor de la protecció de l’habitatge, el control dels medicaments o l’eutanàsia, i sempre ha prioritzat penjar-se la medalla. Si no pot capitalitzar políticament una iniciativa, s’hi oposen.
- I aquesta estratègia els pot fer guanyar les eleccions.
- Quan s’està treballant per millorar el país no hem de pensar en estratègies electorals. El que cal fer és parlar de la realitat i fer-la millor, i després ja seran els ciutadans els que valoraran. Els socialistes fan molt electoralisme, i nosaltres no.
- El conflicte polític amb Catalunya passa per un referèndum pactat?
- La base és el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític. La Constitució parla de nacionalitat, però aquest concepte no s’ha desenvolupat en 40 anys, i és fonamental. Qualsevol solució ha de passar primer per reconèixer aquesta autonomia política i després pel diàleg, que és on s’han de fer efectius aquests drets. El referèndum ha de ser acordat amb l’Estat, perquè sinó acabem generant frustració. L’1-O i el 9-N van ser necessaris, però a la llarga han provocat desencís. Catalunya és una nació i té dret a decidir, i a partir d’aquí cal veure què proposa l’estat.
- L’Estat ja ha dit que no hi ha possibilitat ni de referèndum ni d’independència.
- Han de dir això perquè estan en campanya, i quan Miquel Iceta diu alguna cosa li cauen clatellots. Nosaltres ho diem en campanya i quan el PSOE s’adoni que es perpetua el conflicte i que per governar necessita entendre’s amb Catalunya, haurà de buscar una solució i abordar la qüestió del referèndum. Tard o d’hora arribarà i Podem ha de fer de catalitzador per tal que arribi quan abans millor.
- Vostè és un independentista de Podem?
- No sóc de Podem jo (riu).
- És un independentista que es presenta per Podemos?
- Ho sóc, i no me n’amago. Sóc fundador de l’ANC a la Segarra, promotor de les consultes, vaig participar al 9-N i a l’1-O i defenso la condició d’una Catalunya com a estat independent. El que no sóc és “processista”, perquè crec que el procés ha estat la taula de salvació del món convergent i que ha servit per ocultar retallades i corrupció. Si hem d’arribar a la independència amb lideratges d’aquest perfil...
- ERC i la CUP reivindiquen que el procés és d’esquerres.
- No és cert. La CUP és d’esquerres i ERC té una massa d’electors que ho són, però han estat la crossa de l’independentisme burgés i conservador hereu del pujolisme. Han estat els còmplices i no han liderat el moviment independentista. Nosaltres no hem pactat mai amb un partit de dretes, i això no ho pot dir ni ERC ni la CUP, que va fer president Carles Puigdemont, que quan era alcalde de Girona tancava amb clau els contenidors.
- Un independentista es sentiria còmode votant-lo a vostè?
- Dins del nostre espai hi ha corrents independentistes. Jo sóc jurista i em vaig posar les mans al cap amb el que va passar el 6 i 7 de setembre del 2017 al Parlament de Catalunya. L'única opció és respectar les regles del joc, i si volem les podem canviar o habilitar un referèndum en base a l’article 92 de la Constitució. Els sobiranistes hem de centrar els esforços en això i dialogar per fer-ho possible. Nosaltres som els únics que defensem un referèndum arreu de l’estat espanyol, i actualment ja hi ha un 40% d’espanyols que aposten per aquesta via com a solució al conflicte català. Això és gràcies a Podem i no als “numerets” de Gabriel Rufián al Congrés.
- S’havia de fer l’1-0?
- Sí! Va ser una fita històrica que ha ajudat al procés. Vam projectar al món les ganes de decidir que tenim com a poble. No obstant, cal parlar clar i dir que allò no va ser un referèndum. No va ser vinculant i va suposar un retrocés en l’autonomia de Catalunya.
- Hi ha presos polítics a Espanya?
- I tant, i ho dic com a jurista. Queda palès en les motivacions de les resolucions. A part, a dia d’avui no s’estan complint els supòsits per mantenir-los en presó provisional. A la presó no només hi ha els polítics catalans, també hi ha sindicalistes, rapers, els nois d’Alsàsua...
- Parlar bé de Catalunya penalitza en campanya electoral?
- No ho crec. Em preocupa però que l’auge de la ultradreta contamini els discursos de la resta de partits. Els feixistes s’alimenten del missatge de l’anticatalanisme, i hi ha formacions que li fan el joc, i és perillós. La gran majoria d’electors estan cansats del conflicte amb Catalunya, i volen diàleg i solucions. El relat simplista de la catalanofòbia cada cop serveix menys.
- Els poders fàctics espanyols volen fer créixer Vox?
- Sí, i és perillós. Pedro Sánchez estava disposat a que Vox anés als debats perquè considera que d’aquesta manera desgastarà els seus rivals. S’ha d’estar alerta en alimentar la bèstia, perquè et pot acabar menjant. Ja va passar a França amb el socialista Jospin i Le Pen, que el va guanyar i va passar a la segona volta de les eleccions el 2002. Vox no apareix com un bolet; és una formació amb capital al darrere i ideòlegs que pretenen soscavar el sistema democràtic europeu. El PSOE ha d’anar en compte en donar-li peixet.
- Què s’hi juga Lleida en aquestes eleccions?
- Molt. D’entrada sortir de la cua dels pressupostos generals. El PP destinava partides que no s’executaven i el PSOE ens posa a la cua i quan se’ls hi pregunta diuen que són uns números realistes. Si aquesta ha de ser la realitat que ens mereixem... quan em pregunten pel PSOE sempre poso l’exemple de la ciutat de Lleida, on hi ha hagut complicitat amb els fons voltors amb Torre Salses, ven fum amb la meta o el parc dels Barrufets, privatitza, pacta amb PP i Cs... i després diuen que són socialistes! En aquesta campanya hem vist com un debat ha estat boicotejat per l’entorn socialista, que veu que la seva candidata no està preparada per afrontar les qüestions.
- Però els pressupostos els van pactar amb vostès.
- Cert. Vam pactar mesures socials, amb un IPC vinculat a les pensions, amb lloguers i salaris raonables… les partides territorials les va portar el PSOE i nosaltres ja teníem una bateria d’esmenes per anar lluitant. Bonificacions a la N-240, obres a la N-230, inversió del pla de l’estació... suposava doblar les partides pressupostàries
- Quins punts de la demarcació de Lleida prioritzaria.
- El pla de l’estació de Lleida és fonamental, perquè està vinculat al desenvolupament de Rodalies, una mancança que encara té el territori. Aconseguiria una millor qualitat de vida dels lleidatans. D’altra banda, cal millorar els eixos viaris de la N-240, N-230 i acabar amb la sinistralitat de la N-260. Un altre aspecte en el qual s’hi ha de posar atenció és el de la política de regs, perquè la gestió de l’aigua és i serà un dels reptes del futur. Necessitem aigua de boca i de reg, i ho hem de fer sense l’especulació ni les relacions clientelars que veiem actualment en projectes com el Segarra-Garrigues. En aquest context també s’ha de parlar de la transformació agrària, perquè el mercat ha virat i necessitem adaptar-nos-hi amb una reconversió varietal.
- Un dels reptes és també el relleu generacional al camp.
- Cert. La pagesia està envellida i tenim poc relleu, i hem d’actuar sobre el focus d’aquest problema. Al Segarra-Garrigues s’han expulsat famílies pels alts preus de l’aigua, i això no es pot tolerar. Els pagesos passen a ser empleats de les grans empreses, i nosaltres apostem perquè siguin ells els empresaris. S’ha de finançar la jove pagesia i les dones rurals. També parlarem de la PAC 2021-2027 i del procés de transformació de la matèria primera. Ara tenim molts productors de pomes però pocs de sucs de poma, i aquest desequilibri s’ha de corregir.
Moya assegura que el seu partit ha de ser el que encatifi el camí del diàleg entre l’Estat i els partits sobiranistes, i creu que Madrid s’adonarà que ha de resoldre el conflicte quan vegi que es perpetua. Considera que Podem ha d’enclavar el PSOE a les polítiques socials, i alerta del perill d’alimentar electoralment la ultradreta.
- Podem va irrompre al panorama polític espanyol amb la bandera del canvi i com alternativa al PSOE. Ara, però, sembla que sigui una crossa dels socialistes, amb qui es dona per fet que hi haurà un pacte post-electoral.
- Podem sorgeix com una gran força de canvi, amb nous codis ètics i lligat al carrer. Un dels nostres grans èxits ha estat acabar amb el bipartidisme a Espanya, i en aquest context el que pretenem és bastir amplis acords que tinguin esperit d’esquerres i fer de dic de contenció de la ultradreta i dels grans poders de l’Ibex 35. No som una crossa ni de lluny, perquè nosaltres tenim intenció de fermar el PSOE a les polítiques socials.
- En el context d’una política espanyola que s’ha radicalitzat i s’ha escorat cap a la dreta, seria lògic un creixement de Podem, però les enquestes pronostiquen una davallada. Què han fet malament?
- Els grans mitjans de comunicació ens són hostils. Els públics i els privats. Projecten una imatge contaminada i distorsionada de Podem, i per aquest motiu ens costa fer arribar els nostres missatges. D’altra banda hem d’admetre que hi ha un desgast per algunes patinades que hem fet i que han afectat el relat que tenim com a partit, i no podem oblidar tampoc que el nostre poder econòmic no és el mateix que el del PP o el PSOE, que demanen crèdits als bancs.
- Patinades com quina?
- Creiem tant en la transparència i la participació que ho ensenyem tot. Ens ha agradat massa estendre la roba bruta a la plaça pública, i això acaba passant factura.
- Si PSOE i Ciutadans sumen majoria, creu que hi haurà un pacte post-electoral entre ells?
- És molt evident! Fa tres anys érem forts i ens vam asseure amb Pedro Sánchez per aconseguir un acord, però el primer que va fer ell va ser pactar amb Albert Rivera i dir-nos que si volíem una entesa primera ens havíem de conversar amb Ciutadans.
- Rivera ha dit que no pactarà amb Pedro Sánchez...
- I també va dir que no faria president Mariano Rajoy. No té cap crèdit en campanya, però tampoc el té el PSOE. Si poden ho tornaran a fer, i no és estrany, perquè els socialistes necessiten una excusa per no anar en contra dels grans poders econòmics amb els quals està lligat. No pot mossegar la mà del capital que té al seu darrere, i el pacte amb Ciutadans els hi seria molt còmode.
El PSOE vol pactar amb Cs perquè seria una excusa per no anar contra els grans poders econòmics amb els quals està lligat. No pot mossegar la mà del capital que té al darrere
- Es un partit d’esquerra el PSOE?
- No. Hi ha gent d’esquerres al PSOE, però el partit sempre s’ha aliat amb el gran poder. Ho hem vist en qüestions com la política agrària, l’habitatge, les mesures anti-oligopolis, amb la privatització de les pensions... Podem és imprescindible per tal que emergeixin les sensibilitats d’esquerres que hi ha al partit socialista i que agafin el timó aquells ministres que sí tenen voluntat progressista.
- Estan decebuts amb Pedro Sánchez?
- Sí. Aquesta ha estat una legislatura perduda, perquè s’ha avançat poc en polítiques laborals i socials. El PSOE tampoc no ha estat valent a l’hora d’aplicar mesures a favor de la protecció de l’habitatge, el control dels medicaments o l’eutanàsia, i sempre ha prioritzat penjar-se la medalla. Si no pot capitalitzar políticament una iniciativa, s’hi oposen.
- I aquesta estratègia els pot fer guanyar les eleccions.
- Quan s’està treballant per millorar el país no hem de pensar en estratègies electorals. El que cal fer és parlar de la realitat i fer-la millor, i després ja seran els ciutadans els que valoraran. Els socialistes fan molt electoralisme, i nosaltres no.
- El conflicte polític amb Catalunya passa per un referèndum pactat?
- La base és el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític. La Constitució parla de nacionalitat, però aquest concepte no s’ha desenvolupat en 40 anys, i és fonamental. Qualsevol solució ha de passar primer per reconèixer aquesta autonomia política i després pel diàleg, que és on s’han de fer efectius aquests drets. El referèndum ha de ser acordat amb l’Estat, perquè sinó acabem generant frustració. L’1-O i el 9-N van ser necessaris, però a la llarga han provocat desencís. Catalunya és una nació i té dret a decidir, i a partir d’aquí cal veure què proposa l’estat.
- L’Estat ja ha dit que no hi ha possibilitat ni de referèndum ni d’independència.
- Han de dir això perquè estan en campanya, i quan Miquel Iceta diu alguna cosa li cauen clatellots. Nosaltres ho diem en campanya i quan el PSOE s’adoni que es perpetua el conflicte i que per governar necessita entendre’s amb Catalunya, haurà de buscar una solució i abordar la qüestió del referèndum. Tard o d’hora arribarà i Podem ha de fer de catalitzador per tal que arribi quan abans millor.
Quan el PSOE s'adoni que el conflicte amb Catalunya es perpetua i que necessita entendre's amb els partits sobiranistes, haurà de buscar una solució, i nosaltres serem els catalitzadors del referèndum pactat
- Vostè és un independentista de Podem?
- No sóc de Podem jo (riu).
- És un independentista que es presenta per Podemos?
- Ho sóc, i no me n’amago. Sóc fundador de l’ANC a la Segarra, promotor de les consultes, vaig participar al 9-N i a l’1-O i defenso la condició d’una Catalunya com a estat independent. El que no sóc és “processista”, perquè crec que el procés ha estat la taula de salvació del món convergent i que ha servit per ocultar retallades i corrupció. Si hem d’arribar a la independència amb lideratges d’aquest perfil...
- ERC i la CUP reivindiquen que el procés és d’esquerres.
- No és cert. La CUP és d’esquerres i ERC té una massa d’electors que ho són, però han estat la crossa de l’independentisme burgés i conservador hereu del pujolisme. Han estat els còmplices i no han liderat el moviment independentista. Nosaltres no hem pactat mai amb un partit de dretes, i això no ho pot dir ni ERC ni la CUP, que va fer president Carles Puigdemont, que quan era alcalde de Girona tancava amb clau els contenidors.
- Un independentista es sentiria còmode votant-lo a vostè?
- Dins del nostre espai hi ha corrents independentistes. Jo sóc jurista i em vaig posar les mans al cap amb el que va passar el 6 i 7 de setembre del 2017 al Parlament de Catalunya. L'única opció és respectar les regles del joc, i si volem les podem canviar o habilitar un referèndum en base a l’article 92 de la Constitució. Els sobiranistes hem de centrar els esforços en això i dialogar per fer-ho possible. Nosaltres som els únics que defensem un referèndum arreu de l’estat espanyol, i actualment ja hi ha un 40% d’espanyols que aposten per aquesta via com a solució al conflicte català. Això és gràcies a Podem i no als “numerets” de Gabriel Rufián al Congrés.
- S’havia de fer l’1-0?
- Sí! Va ser una fita històrica que ha ajudat al procés. Vam projectar al món les ganes de decidir que tenim com a poble. No obstant, cal parlar clar i dir que allò no va ser un referèndum. No va ser vinculant i va suposar un retrocés en l’autonomia de Catalunya.
- Hi ha presos polítics a Espanya?
- I tant, i ho dic com a jurista. Queda palès en les motivacions de les resolucions. A part, a dia d’avui no s’estan complint els supòsits per mantenir-los en presó provisional. A la presó no només hi ha els polítics catalans, també hi ha sindicalistes, rapers, els nois d’Alsàsua...
- Parlar bé de Catalunya penalitza en campanya electoral?
- No ho crec. Em preocupa però que l’auge de la ultradreta contamini els discursos de la resta de partits. Els feixistes s’alimenten del missatge de l’anticatalanisme, i hi ha formacions que li fan el joc, i és perillós. La gran majoria d’electors estan cansats del conflicte amb Catalunya, i volen diàleg i solucions. El relat simplista de la catalanofòbia cada cop serveix menys.
- Els poders fàctics espanyols volen fer créixer Vox?
- Sí, i és perillós. Pedro Sánchez estava disposat a que Vox anés als debats perquè considera que d’aquesta manera desgastarà els seus rivals. S’ha d’estar alerta en alimentar la bèstia, perquè et pot acabar menjant. Ja va passar a França amb el socialista Jospin i Le Pen, que el va guanyar i va passar a la segona volta de les eleccions el 2002. Vox no apareix com un bolet; és una formació amb capital al darrere i ideòlegs que pretenen soscavar el sistema democràtic europeu. El PSOE ha d’anar en compte en donar-li peixet.
- Què s’hi juga Lleida en aquestes eleccions?
- Molt. D’entrada sortir de la cua dels pressupostos generals. El PP destinava partides que no s’executaven i el PSOE ens posa a la cua i quan se’ls hi pregunta diuen que són uns números realistes. Si aquesta ha de ser la realitat que ens mereixem... quan em pregunten pel PSOE sempre poso l’exemple de la ciutat de Lleida, on hi ha hagut complicitat amb els fons voltors amb Torre Salses, ven fum amb la meta o el parc dels Barrufets, privatitza, pacta amb PP i Cs... i després diuen que són socialistes! En aquesta campanya hem vist com un debat ha estat boicotejat per l’entorn socialista, que veu que la seva candidata no està preparada per afrontar les qüestions.
- Però els pressupostos els van pactar amb vostès.
- Cert. Vam pactar mesures socials, amb un IPC vinculat a les pensions, amb lloguers i salaris raonables… les partides territorials les va portar el PSOE i nosaltres ja teníem una bateria d’esmenes per anar lluitant. Bonificacions a la N-240, obres a la N-230, inversió del pla de l’estació... suposava doblar les partides pressupostàries
Lleida està a la cua en inversions. El PP Destinava partides que no s’executaven i el PSOE ens posa al final i quan se’ls hi pregunta diuen que són uns números realistes
- Quins punts de la demarcació de Lleida prioritzaria.
- El pla de l’estació de Lleida és fonamental, perquè està vinculat al desenvolupament de Rodalies, una mancança que encara té el territori. Aconseguiria una millor qualitat de vida dels lleidatans. D’altra banda, cal millorar els eixos viaris de la N-240, N-230 i acabar amb la sinistralitat de la N-260. Un altre aspecte en el qual s’hi ha de posar atenció és el de la política de regs, perquè la gestió de l’aigua és i serà un dels reptes del futur. Necessitem aigua de boca i de reg, i ho hem de fer sense l’especulació ni les relacions clientelars que veiem actualment en projectes com el Segarra-Garrigues. En aquest context també s’ha de parlar de la transformació agrària, perquè el mercat ha virat i necessitem adaptar-nos-hi amb una reconversió varietal.
- Un dels reptes és també el relleu generacional al camp.
- Cert. La pagesia està envellida i tenim poc relleu, i hem d’actuar sobre el focus d’aquest problema. Al Segarra-Garrigues s’han expulsat famílies pels alts preus de l’aigua, i això no es pot tolerar. Els pagesos passen a ser empleats de les grans empreses, i nosaltres apostem perquè siguin ells els empresaris. S’ha de finançar la jove pagesia i les dones rurals. També parlarem de la PAC 2021-2027 i del procés de transformació de la matèria primera. Ara tenim molts productors de pomes però pocs de sucs de poma, i aquest desequilibri s’ha de corregir.