25
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
14:07h
L'últim testimoni abans de la pausa de les 12h, aquest dijous més curta del que és habitual, ha estat el catedràtic de Dret Constitucional Enoch Albertí, que va ser membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). Albertí ha admès, a preguntes de les acusacions, que el Consell va estudiar la possibilitat d'un referèndum unilateral, si no era possible acordar una consulta amb l'Estat.
Albertí ha deixat clar que el Llibre Blanc que es va elaborar no era "un full de ruta per la independència de Catalunya". "Teníem l'encàrrec d'estudiar quines podrien ser les vies per celebrar aquesta consulta i els diversos escenaris que es podien obrir a partir d'aquesta consulta, tant si es feia d'acord amb l'estat com si no", ha dit, i ha explicat que aquest consell estava format per acadèmics i sociòlegs de prestigi, però que no en formaven part les entitats de la societat civil.
El testimoni ha justificat que en el Llibre Blanc es fes referència necessitat d'una societat civil mobilitzada davant "l'envergadura" del procés que volia dur a terme Catalunya, però ha ressaltat que aquesta apel·lació a la mobilització ciutadana era sempre amb un caràcter pacífic. En un moment de l'interrogatori, Albertí ha començat a fer una dissertació sobre el dret a l'autodeterminació, però Marchena l'ha tallat. "La sala no pot escoltar lliçons de dret constitucional i sobre l'autodeterminació. És un insult", ha apuntat, i ha emplaçat l'advocat Benet Salellas a preguntar per altres qüestions.
Creat el 2013, el consell assessor no va ser mai impugnat, tal com ha ressaltat el testimoni, que també ha dit que no va rebre remuneració per part de la Generalitat ni cap advertència per part de la justícia per la tasca que estava duent a terme. La mateixa idea l'ha ressaltat Joan Vintró, catedràtic i també exmembre del CATN. "Jo no vaig ser mai apercebut per part del TC", ha assegurat Vintró.
Cap "expressió de coacció" a l'Estat en el Llibre Blanc
En el Llibre Blanc, ha dit Vintró, no hi havia cap "expressió de coacció" a l'Estat. Ha explicat que el testimoni ha dit que en aquest document es va analitzar la possibilitat de fer un referèndum en el marc constitucional, i ha apuntat que es van estudiar escenaris com el del Quebec i Escòcia. "Van ser objecte d'especial consideració", ha dit. Ha deixat clar, com el testimoni anterior, que el llibre blanc no era un full de ruta. "No era un document d'estratègia política, és un document acadèmic", ha dit.
Pel que fa a la societat civil mobilitzada a què fa referència el llibre blanc, Vintró ha dit que no té res a veure amb un acte de força o coacció: "És el plantejament de la necessitat que qualsevol objectiu polític ha de tenir el màxim grau de legitimació política, però mai amb intimidació ni amb l'ús de la força", ha recalcat. A preguntes de l'advocada Olga Arderiu, el testimoni ha dit que Carme Forcadell no va tenir cap paper en l'elaboració del Llibre Blanc. Vintró ha dit que la tasca d'assessorament al Govern es va acabar l'any 2014.
El pacifisme de Romeva
Un dels testimonis del matí ha estat Fèlix Martí, exdirector del centre Unesco, amb qui va col·laborar Raül Romeva. Martí ha ressaltat el caràcter pacifista de Romeva i recorda que va treballar en projectes de desarmament i per fomentar la cultura de pau a Sarajevo. "Mai es va desviar de la seva orientació favorable a la pau", ha insistit el testimoni.
En la mateixa línia, el director de Fundipau, Jordi Armadans, també declarat com a testimoni per explicar la tasca de Romeva en favor de la pau. "Romeva sempre ha estat convençut que la violència no és un instrument acceptable i l'ha rebutjat sempre. Sempre ha dit que qualsevol conflicte s'ha de resoldre per la via del diàleg", ha afirmat.
Armadans ha explicat també que l'1-O va veure en diversos col·legis gent organitzada amb una actitud pacífica i de "companyerisme". "Cap dels acusats va promoure l'ús de la violència", ha assegurat. Pel que fa al 20-S, ha dit que no va veure cap actitud violenta: "L'ambient era totalment relaxat".
La confluència En peu de pau
Armadans ha explicat que moltes organitzacions participaven la iniciativa En peu de pau que volia reforçar la consciència pacífica de les mobilitzacions socials a Catalunya. Es va crear l'octubre de 2017. "Òmnium hi donava suport", ha explicat el testimoni a preguntes de Benet Salellas. Armadans ha dit que va participar en la campanya "Lluites compartides" d'Òmnium entre 2016 i 2017 a través de diverses conferències.
A preguntes de la Fiscalia, ha explicat que hi havia tallers de formació en la resistència no violenta i pacífica. "Es van fer diversos cursos a aquells col·lectius que volien tallers de formació sobre la no-violència. No hi havia cap acord amb els CDR", ha dit. "Rebutjàvem la violència, els insults...", ha deixat clar Armadans al fiscal Jaime Moreno.
El Diplocat no promocionava l'1-O
Un dels testimonis destacats del matí ha estat el de Gerardo Pisarello, tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona i representants de l'Ajuntament al Diplocat, que juntament amb tres altres testimonis del matí, ha negat que l'organisme servís per promocionar el procés i el referèndum. "En relació al procés, Diplocat tenia la funció de promoure debats sobre la realitat política catalana. Generava debats, convidava acadèmics estrangers per discutir sobre la situació de Catalunya... Sempre era una aproximació plural", ha dit el tinent d'alcalde, i ha afegit: "Ho dic com a representant d'un govern que tenia una posició discrepant a la que tenia el Govern de la Generalitat".
El segon testimoni del dia ha estat Antoni Millet, director de l'escola de diplomàcia de Barcelona i membre del consell del Diplocat. Ha explicat que el president de la Generalitat és qui presideix el ple del patronat del consell de diplomàcia pública de Catalunya, i que el pressupost està finançat majoritàriament per la Generalitat. "L'objectiu de Diplocat no és fer diplomàcia governamental", ha ressaltat. En relació al procés, el testimoni ha deixat clar que des del patronat s'instava a què hi hagués "pluralitat". "En les qüestions acadèmiques relacionades amb el procés, s'intentava que hi hagués professors que enfoquessin el tema des de perspectives diverses", ha apuntat.
En el torn de les acusacions, el testimoni ha explicat que el patronat de la Generalitat estava participat majoritàriament per la Generalitat. Preguntat per les despeses, ha assegurat que es pagaven amb el pressupost de Diplocat, que procedia en un 90% de la Generalitat. "No hi havia partides del pressupost destinades a promocionar l'1-O", ha deixat clar a preguntes del fiscal Fidel Cadena.
Crides a la calma per part de Junqueras
També ha passat pel Suprem Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts i present al col·legi electoral on va votar Oriol Junqueras l'1-O. Aymerich va acompanyar Junqueras a votar. Ha dit que la presència de Mossos l'1-O va impedir que pogués accedir al centre de votació que li tocava. Es va haver de desplaçar i votar en un altre lloc, i després va tornar. L'alcaldessa ha dit que Junqueras es va dirigir als votants demanant "molta calma" i "serenitat". "Ho va dir davant de veïns i mitjans de comunicació", ha explicat, i ha especificat que quan ho va dir ja se sabia que hi havia càrregues policials en diversos punts de Catalunya.
El criteri de Marchena
Tant bon punt ha començat la sessió d'aquest dijous, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha refermat el criteri de la sala en relació als interrogatoris de les defenses. L'advocat Jordi Pina va demanar ahir que els lletrats defensors fossin els últims en preguntar, per afavorir els acusats. Aquest matí, Marchena ha dit que el criteri seguirà sent el que s'ha seguit fins ara: primer preguntarà la part que ha citat el testimoni, després la resta de defenses, i finalment les acusacions. Les defenses han protestat per aquesta decisió.
Albertí ha deixat clar que el Llibre Blanc que es va elaborar no era "un full de ruta per la independència de Catalunya". "Teníem l'encàrrec d'estudiar quines podrien ser les vies per celebrar aquesta consulta i els diversos escenaris que es podien obrir a partir d'aquesta consulta, tant si es feia d'acord amb l'estat com si no", ha dit, i ha explicat que aquest consell estava format per acadèmics i sociòlegs de prestigi, però que no en formaven part les entitats de la societat civil.
El testimoni ha justificat que en el Llibre Blanc es fes referència necessitat d'una societat civil mobilitzada davant "l'envergadura" del procés que volia dur a terme Catalunya, però ha ressaltat que aquesta apel·lació a la mobilització ciutadana era sempre amb un caràcter pacífic. En un moment de l'interrogatori, Albertí ha començat a fer una dissertació sobre el dret a l'autodeterminació, però Marchena l'ha tallat. "La sala no pot escoltar lliçons de dret constitucional i sobre l'autodeterminació. És un insult", ha apuntat, i ha emplaçat l'advocat Benet Salellas a preguntar per altres qüestions.
Creat el 2013, el consell assessor no va ser mai impugnat, tal com ha ressaltat el testimoni, que també ha dit que no va rebre remuneració per part de la Generalitat ni cap advertència per part de la justícia per la tasca que estava duent a terme. La mateixa idea l'ha ressaltat Joan Vintró, catedràtic i també exmembre del CATN. "Jo no vaig ser mai apercebut per part del TC", ha assegurat Vintró.
Cap "expressió de coacció" a l'Estat en el Llibre Blanc
En el Llibre Blanc, ha dit Vintró, no hi havia cap "expressió de coacció" a l'Estat. Ha explicat que el testimoni ha dit que en aquest document es va analitzar la possibilitat de fer un referèndum en el marc constitucional, i ha apuntat que es van estudiar escenaris com el del Quebec i Escòcia. "Van ser objecte d'especial consideració", ha dit. Ha deixat clar, com el testimoni anterior, que el llibre blanc no era un full de ruta. "No era un document d'estratègia política, és un document acadèmic", ha dit.
Pel que fa a la societat civil mobilitzada a què fa referència el llibre blanc, Vintró ha dit que no té res a veure amb un acte de força o coacció: "És el plantejament de la necessitat que qualsevol objectiu polític ha de tenir el màxim grau de legitimació política, però mai amb intimidació ni amb l'ús de la força", ha recalcat. A preguntes de l'advocada Olga Arderiu, el testimoni ha dit que Carme Forcadell no va tenir cap paper en l'elaboració del Llibre Blanc. Vintró ha dit que la tasca d'assessorament al Govern es va acabar l'any 2014.
El pacifisme de Romeva
Un dels testimonis del matí ha estat Fèlix Martí, exdirector del centre Unesco, amb qui va col·laborar Raül Romeva. Martí ha ressaltat el caràcter pacifista de Romeva i recorda que va treballar en projectes de desarmament i per fomentar la cultura de pau a Sarajevo. "Mai es va desviar de la seva orientació favorable a la pau", ha insistit el testimoni.
En la mateixa línia, el director de Fundipau, Jordi Armadans, també declarat com a testimoni per explicar la tasca de Romeva en favor de la pau. "Romeva sempre ha estat convençut que la violència no és un instrument acceptable i l'ha rebutjat sempre. Sempre ha dit que qualsevol conflicte s'ha de resoldre per la via del diàleg", ha afirmat.
Armadans ha explicat també que l'1-O va veure en diversos col·legis gent organitzada amb una actitud pacífica i de "companyerisme". "Cap dels acusats va promoure l'ús de la violència", ha assegurat. Pel que fa al 20-S, ha dit que no va veure cap actitud violenta: "L'ambient era totalment relaxat".
La confluència En peu de pau
Armadans ha explicat que moltes organitzacions participaven la iniciativa En peu de pau que volia reforçar la consciència pacífica de les mobilitzacions socials a Catalunya. Es va crear l'octubre de 2017. "Òmnium hi donava suport", ha explicat el testimoni a preguntes de Benet Salellas. Armadans ha dit que va participar en la campanya "Lluites compartides" d'Òmnium entre 2016 i 2017 a través de diverses conferències.
A preguntes de la Fiscalia, ha explicat que hi havia tallers de formació en la resistència no violenta i pacífica. "Es van fer diversos cursos a aquells col·lectius que volien tallers de formació sobre la no-violència. No hi havia cap acord amb els CDR", ha dit. "Rebutjàvem la violència, els insults...", ha deixat clar Armadans al fiscal Jaime Moreno.
El Diplocat no promocionava l'1-O
Un dels testimonis destacats del matí ha estat el de Gerardo Pisarello, tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona i representants de l'Ajuntament al Diplocat, que juntament amb tres altres testimonis del matí, ha negat que l'organisme servís per promocionar el procés i el referèndum. "En relació al procés, Diplocat tenia la funció de promoure debats sobre la realitat política catalana. Generava debats, convidava acadèmics estrangers per discutir sobre la situació de Catalunya... Sempre era una aproximació plural", ha dit el tinent d'alcalde, i ha afegit: "Ho dic com a representant d'un govern que tenia una posició discrepant a la que tenia el Govern de la Generalitat".
El segon testimoni del dia ha estat Antoni Millet, director de l'escola de diplomàcia de Barcelona i membre del consell del Diplocat. Ha explicat que el president de la Generalitat és qui presideix el ple del patronat del consell de diplomàcia pública de Catalunya, i que el pressupost està finançat majoritàriament per la Generalitat. "L'objectiu de Diplocat no és fer diplomàcia governamental", ha ressaltat. En relació al procés, el testimoni ha deixat clar que des del patronat s'instava a què hi hagués "pluralitat". "En les qüestions acadèmiques relacionades amb el procés, s'intentava que hi hagués professors que enfoquessin el tema des de perspectives diverses", ha apuntat.
En el torn de les acusacions, el testimoni ha explicat que el patronat de la Generalitat estava participat majoritàriament per la Generalitat. Preguntat per les despeses, ha assegurat que es pagaven amb el pressupost de Diplocat, que procedia en un 90% de la Generalitat. "No hi havia partides del pressupost destinades a promocionar l'1-O", ha deixat clar a preguntes del fiscal Fidel Cadena.
Crides a la calma per part de Junqueras
També ha passat pel Suprem Maite Aymerich, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts i present al col·legi electoral on va votar Oriol Junqueras l'1-O. Aymerich va acompanyar Junqueras a votar. Ha dit que la presència de Mossos l'1-O va impedir que pogués accedir al centre de votació que li tocava. Es va haver de desplaçar i votar en un altre lloc, i després va tornar. L'alcaldessa ha dit que Junqueras es va dirigir als votants demanant "molta calma" i "serenitat". "Ho va dir davant de veïns i mitjans de comunicació", ha explicat, i ha especificat que quan ho va dir ja se sabia que hi havia càrregues policials en diversos punts de Catalunya.
El criteri de Marchena
Tant bon punt ha començat la sessió d'aquest dijous, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha refermat el criteri de la sala en relació als interrogatoris de les defenses. L'advocat Jordi Pina va demanar ahir que els lletrats defensors fossin els últims en preguntar, per afavorir els acusats. Aquest matí, Marchena ha dit que el criteri seguirà sent el que s'ha seguit fins ara: primer preguntarà la part que ha citat el testimoni, després la resta de defenses, i finalment les acusacions. Les defenses han protestat per aquesta decisió.