25
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
11:39h
Després de 250 testimonis citats per les acusacions, arriba el torn ara pels testimonis citats per les defenses, que ja va començar ahir amb la declaració de l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé i la cap de protocol del Departament d'Economia el 20 de setembre Anna Teixidó. Un dels testimonis destacats ha estat el de Gerardo Pisarello, tinent d'alcalde de l'ajuntament de Barcelona i representants de l'Ajuntament al Diplocat, que juntament amb tres altres testimonis del matí han negat que l'organisme servís per promocionar el procés i el referèndum.
"En relació al procés, Diplocat tenia la funció de promoure debats sobre la realitat política catalana. Generava debats, convidava acadèmics estrangers per discutir sobre la situació de Catalunya... Sempre era una aproximació plural", ha dit el tinent d'alcalde, i ha afegit: "Ho dic com a representant d'un govern que tenia una posició discrepant a la que tenia el Govern de la Generalitat".
El testimoni ha insistit que els debats sobre l'autodeterminació que impulsava Diplocat es tenien des de feia molt de temps a Catalunya. En aquest sentit, ha dit que les últimes aportacions de l'Ajuntament a Diplocat van ser per a debats i fòrums que tenien interès per a Barcelona. "Va ser de 50.000 euros", ha especificat.
El testimoni ha negat que el Diplocat promocionés l'1-O i ha explicat que quan va ser dissolt amb l'article 155 l'Ajuntament va interposar un recurs contra aquesta decisió. Pisarello ha deixat clar que la tasca del Diplocat no va variar abans de l'1-O i, per tant, no estava justificada la seva dissolució. "No em consta que cap dels membres del patronat s'hagi donat de baixa del Diplocat", ha afirmat.
En el torn de les acusacions, ha dit que no li consta que es paguessin observadors internacionals l'1-O amb diners de Diplocat. A través d'una pregunta formulada per Marchena, Pisarello ha dit que no hi havia cap delegació estrangera del Diplocat.
El Diplocat no servia per promocionar el procés
Per aquest dijous hi ha citats una vintena de testimonis; els tres primers, juntament amb Pisarello, relacionats amb Diplocat. Tots ells han deixat clar que l'organisme no es dedicava a promocionar el procés ni l'1-O. Amb tot, han admès que el pressupost de Diplocat procedia majoritàriament de la Generalitat tot i deixar clar que no hi havia partides relacionades amb el referèndum.
Jacint Jordana, catedràtic de Ciència Política per la UPF i membre del patronat del Diplocat. Després d'explicar amb detall què és el Diplocat, Jordana ha deixat clar que no fa diplomàcia governamental, sinó diplomàcia pública. "Diplocat es dedicava la internacionalització de la realitat catalana, a l'estudi de les relacions internacionals i Europa i a donar a conèixer Catalunya i la societat catalana a la resta del món", ha dit, i ha especificat que la tasca de l'organisme no era promocionar el procés d'independència.
En el torn de les acusacions, Jornada ha dit que no sap qui pagava les despeses de Diplocat. "Suposo que la Generalitat", ha dit, i ha especificat que no formava part del comitè executiu i que en el ple del patronat de Diplocat no es va parlar d'observadors internacionals. "Desconec si es van abonar les despeses del grup d'Helena Catt", ha afirmat. A preguntes de l'advocacia de l'Estat, ha assegurat que no coneixia el dia a dia de l'organisme i ha dit que en els plans d'actuació que es presentaven cada any es preveien visites d'experts internacionals.
"No hi havia partides per promocionar l'1-O"
El segon testimoni del dia ha estat Antoni Millet, director de l'escola de diplomàcia de Barcelona i membre del consell del Diplocat. Ha explicat que el president de la Generalitat és qui presideix el ple del patronat del consell de diplomàcia pública de Catalunya, i que el pressupost està finançat majoritàriament per la Generalitat. "L'objectiu de Diplocat no és fer diplomàcia governamental", ha ressaltat. En relació al procés, el testimoni ha deixat clar que des del patronat s'instava a què hi hagués "pluralitat". "En les qüestions acadèmiques relacionades amb el procés, s'intentava que hi hagués professors que enfoquessin el tema des de perspectives diverses", ha apuntat.
Millet ha negat que es parlés d'un programa acadèmic relacionat amb Helena Catt en l'última reunió del patronat de Diplocat abans de l'1-O, el novembre de l'any 2016. En aquesta reunió es va parlar dels projectes del 2017: "No vaig veure cap canvi sobre el que havia estat fent fins aleshores el Diplocat", ha especificat, i ha insistit que cada any hi havia programes de visitants internacionals a Catalunya. Preguntat per si algun dels membres del patronat s'ha donat de baixa amb la nova obertura del Diplocat, ha assegurat que tots ells han continuat.
En el torn de les acusacions, el testimoni ha explicat que el patronat de la Generalitat estava participat majoritàriament per la Generalitat. Preguntat per les despeses, ha assegurat que es pagaven amb el pressupost de Diplocat, que procedia en un 90% de la Generalitat. "No hi havia partides del pressupost destinades a promocionar l'1-O", ha deixat clar a preguntes del fiscal Fidel Cadena.
El tercer testimoni, també relacionat amb el Diplocat, ha estat Daniel Garcia, membre del secretariat nacional de la UGT, sindicat membre del consell del Diplocat. "UGT tenia interès a formar part de l'organisme per la seva vocació internacional", ha destacat i ha insistit que en la qüestió catalana "Diplocat tenia una posició neutral". "El Diplocat no era una eina d'internacionalització del procés, sinó les institucions de Catalunya", ha dit, i ha insistit que es parlava de diverses qüestions econòmiques, socials i culturals, "no només del procés".
El pacifisme de Romeva
Un dels testimonis del matí ha estat Fèlix Martí, exdirector del centre Unesco, amb qui va col·laborar Raül Romeva. Martí ha ressaltat el caràcter pacifista de Romeva i recorda que va treballar en projectes de desarmament i per fomentar la cultura de pau a Sarajevo. "Mai es va desviar de la seva orientació favorable a la pau", ha insistit el testimoni.
El criteri de Marchena
Tant bon punt ha començat la sessió d'aquest dijous, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha refermat el criteri de la sala en relació als interrogatoris de les defenses. L'advocat Jordi Pina va demanar ahir que els lletrats defensors fossin els últims en preguntar, per afavorir els acusats. Aquest matí, Marchena ha dit que el criteri seguirà sent el que s'ha seguit fins ara: primer preguntarà la part que ha citat el testimoni, després la resta de defenses, i finalment les acusacions. Les defenses han protestat per aquesta decisió.
"En relació al procés, Diplocat tenia la funció de promoure debats sobre la realitat política catalana. Generava debats, convidava acadèmics estrangers per discutir sobre la situació de Catalunya... Sempre era una aproximació plural", ha dit el tinent d'alcalde, i ha afegit: "Ho dic com a representant d'un govern que tenia una posició discrepant a la que tenia el Govern de la Generalitat".
El testimoni ha insistit que els debats sobre l'autodeterminació que impulsava Diplocat es tenien des de feia molt de temps a Catalunya. En aquest sentit, ha dit que les últimes aportacions de l'Ajuntament a Diplocat van ser per a debats i fòrums que tenien interès per a Barcelona. "Va ser de 50.000 euros", ha especificat.
El testimoni ha negat que el Diplocat promocionés l'1-O i ha explicat que quan va ser dissolt amb l'article 155 l'Ajuntament va interposar un recurs contra aquesta decisió. Pisarello ha deixat clar que la tasca del Diplocat no va variar abans de l'1-O i, per tant, no estava justificada la seva dissolució. "No em consta que cap dels membres del patronat s'hagi donat de baixa del Diplocat", ha afirmat.
En el torn de les acusacions, ha dit que no li consta que es paguessin observadors internacionals l'1-O amb diners de Diplocat. A través d'una pregunta formulada per Marchena, Pisarello ha dit que no hi havia cap delegació estrangera del Diplocat.
El Diplocat no servia per promocionar el procés
Per aquest dijous hi ha citats una vintena de testimonis; els tres primers, juntament amb Pisarello, relacionats amb Diplocat. Tots ells han deixat clar que l'organisme no es dedicava a promocionar el procés ni l'1-O. Amb tot, han admès que el pressupost de Diplocat procedia majoritàriament de la Generalitat tot i deixar clar que no hi havia partides relacionades amb el referèndum.
Jacint Jordana, catedràtic de Ciència Política per la UPF i membre del patronat del Diplocat. Després d'explicar amb detall què és el Diplocat, Jordana ha deixat clar que no fa diplomàcia governamental, sinó diplomàcia pública. "Diplocat es dedicava la internacionalització de la realitat catalana, a l'estudi de les relacions internacionals i Europa i a donar a conèixer Catalunya i la societat catalana a la resta del món", ha dit, i ha especificat que la tasca de l'organisme no era promocionar el procés d'independència.
En el torn de les acusacions, Jornada ha dit que no sap qui pagava les despeses de Diplocat. "Suposo que la Generalitat", ha dit, i ha especificat que no formava part del comitè executiu i que en el ple del patronat de Diplocat no es va parlar d'observadors internacionals. "Desconec si es van abonar les despeses del grup d'Helena Catt", ha afirmat. A preguntes de l'advocacia de l'Estat, ha assegurat que no coneixia el dia a dia de l'organisme i ha dit que en els plans d'actuació que es presentaven cada any es preveien visites d'experts internacionals.
"No hi havia partides per promocionar l'1-O"
El segon testimoni del dia ha estat Antoni Millet, director de l'escola de diplomàcia de Barcelona i membre del consell del Diplocat. Ha explicat que el president de la Generalitat és qui presideix el ple del patronat del consell de diplomàcia pública de Catalunya, i que el pressupost està finançat majoritàriament per la Generalitat. "L'objectiu de Diplocat no és fer diplomàcia governamental", ha ressaltat. En relació al procés, el testimoni ha deixat clar que des del patronat s'instava a què hi hagués "pluralitat". "En les qüestions acadèmiques relacionades amb el procés, s'intentava que hi hagués professors que enfoquessin el tema des de perspectives diverses", ha apuntat.
Millet ha negat que es parlés d'un programa acadèmic relacionat amb Helena Catt en l'última reunió del patronat de Diplocat abans de l'1-O, el novembre de l'any 2016. En aquesta reunió es va parlar dels projectes del 2017: "No vaig veure cap canvi sobre el que havia estat fent fins aleshores el Diplocat", ha especificat, i ha insistit que cada any hi havia programes de visitants internacionals a Catalunya. Preguntat per si algun dels membres del patronat s'ha donat de baixa amb la nova obertura del Diplocat, ha assegurat que tots ells han continuat.
En el torn de les acusacions, el testimoni ha explicat que el patronat de la Generalitat estava participat majoritàriament per la Generalitat. Preguntat per les despeses, ha assegurat que es pagaven amb el pressupost de Diplocat, que procedia en un 90% de la Generalitat. "No hi havia partides del pressupost destinades a promocionar l'1-O", ha deixat clar a preguntes del fiscal Fidel Cadena.
El tercer testimoni, també relacionat amb el Diplocat, ha estat Daniel Garcia, membre del secretariat nacional de la UGT, sindicat membre del consell del Diplocat. "UGT tenia interès a formar part de l'organisme per la seva vocació internacional", ha destacat i ha insistit que en la qüestió catalana "Diplocat tenia una posició neutral". "El Diplocat no era una eina d'internacionalització del procés, sinó les institucions de Catalunya", ha dit, i ha insistit que es parlava de diverses qüestions econòmiques, socials i culturals, "no només del procés".
El pacifisme de Romeva
Un dels testimonis del matí ha estat Fèlix Martí, exdirector del centre Unesco, amb qui va col·laborar Raül Romeva. Martí ha ressaltat el caràcter pacifista de Romeva i recorda que va treballar en projectes de desarmament i per fomentar la cultura de pau a Sarajevo. "Mai es va desviar de la seva orientació favorable a la pau", ha insistit el testimoni.
El criteri de Marchena
Tant bon punt ha començat la sessió d'aquest dijous, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha refermat el criteri de la sala en relació als interrogatoris de les defenses. L'advocat Jordi Pina va demanar ahir que els lletrats defensors fossin els últims en preguntar, per afavorir els acusats. Aquest matí, Marchena ha dit que el criteri seguirà sent el que s'ha seguit fins ara: primer preguntarà la part que ha citat el testimoni, després la resta de defenses, i finalment les acusacions. Les defenses han protestat per aquesta decisió.