Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
La brúixola: 26 d'abril

Campanya vista per a sentència

No es detecten senyals que convidin a pensar en un horitzó immediat de negociació. Les urnes decidiran si, després del 28-A, l'escenari és transitable o encara més diabòlic. També són notícia el model d'immersió, la vaga al metro, Cayetana Álvarez de Toledo, Carmen Lamela, David Fernàndez i el BCN Film Fest

per Joan Serra Carné, 26 d'abril de 2019 a les 06:00 |
Aquest divendres es tanca la campanya electoral del 28-A, primera de les tres eleccions que ens esperen fins a finals de maig a Catalunya. Després dels debats televisius -dos amb els candidats estatals i un amb els caps de cartell catalans-, síntesi d'una campanya carregada de missatges simplistes, és el torn dels electors. La gran quantitat d'indecisos complica els pronòstics per diumenge, per bé que la victòria de Pedro Sánchez es dona per segura. El principal interrogant és si el repartiment d'escons facilitarà els pactes o si les sumes possibles conduiran a escenaris diabòlics.

La cursa electoral ha estat pobra en propostes -alguns partits han difós el seu programa ben entrada la campanya i hi ha hagut exemples de candidates que ni tan sols eren coneixedores de les pròpies iniciatives-, i també han sovintejat les desqualificacions i les proclames faltades de rigor, que no ajuden a buscar posar les bases per a la resolució del cas català.


No es detecten senyals que convidin a pensar en un horitzó immediat de negociació. Les urnes decidiran si, després del 28-A, l'escenari és transitable o encara més diabòlic. La dreta espanyola continua insistint en l'aplicació immediata del 155 -Pablo Casado va dir ahir a Barcelona que ho aplicarà en el primer consell de ministres si governa- mentre el principal favorit de les enquestes, Pedro Sánchez, defineix la realitat catalana com un "problema de convivència", visió distorsionada -i encara menys empàtica- d'afrontar el plet territorial. Farà falta un recorregut més enllà del curt termini per abandonar la crispació que es detecta. 

A Catalunya, la campanya ha quedat marcada per l'aparició dels presos. Ens preguntàvem quina incidència tindria el judici del Tribunal Suprem i com aprofitaria Vox l'altaveu del qual disposava, i han tingut més incidència les decisions de la Junta Electoral. La campanya queda vista per a sentència. Us convido a seguir el desplegament de la nit electoral de NacióDigital, amb informació precisa des de totes les seus electorals, desplegament periodístic a Madrid, una àmplia anàlisi de l'escrutini amb els perquès de la jornada i l'opinió per buscar tots els prismes dels resultats.

El TC avala el règim lingüístic de la llei d'educació de Catalunya (LEC). Deu anys després del recurs del PP que pretenia laminar el model lingüístic de l'escola catalana, el Constitucional ha ratificat com a plenament vàlid el règim lingüístic de la LEC. La resolució del tribunal, apareguda en la recta final de la campanya, desacredita el discurs brandat durant anys no només pel PP sinó també per Ciutadans, bel·ligerant amb l'essència de l'escola catalana i l'ús de la llengua pròpia com a idioma vehicular. La immersió lingüística rep un suport judicial, perquè la decisió frena canvis profunds a l'escola. La sentència, però, tomba aspectes de la LEC, entre d'altres qüestions, per la intromissió en la normativa estatal.

Més jornades de vaga al metro. Les protestes sindicals per la crisi de l'amiant i la seva afectació sobre la plantilla de treballadors de TMB continuen. Dilluns està prevista una nova aturada, amb manifestació inclosa. I els sindicats ja treballen en un calendari de mobilitzacions durant el mes de maig, coincidint amb les eleccions municipals. Conscients que els candidats hauran d'atendre les grans qüestions de ciutat, els treballadors del metro volen aprofitar l'oportunitat per fer visible la protesta. Andreu Merino us aporta tots els detalls del cas -amb les dades de possibles afectats per l'amiant- en aquesta informació, que desgrana les reclamacions sindicals i els moviments de les pròximes setmanes. 



Vist i llegit

El nom de Vinnie Jones va acompanyat d'una etiqueta, la de jugador més violent de la història. Era un defensor temible en els temps d'esplendor física, al Wimbledon, un equip de desplegament rudimentari. A Jones no se li recorda cap altra qualitat que fer de mur. No és estrany que, en el capítol de rècords del futbol anglès, aparegui com el futbolista que va veure la targeta groga més ràpida de la història. Va ser amb la samarreta del Sheffield United. Amb aquesta anècdota, Javier Oms enceta a El Mundo una crònica diferent del debat de TV3. El periodista estableix, en un text quirúrgic  i ben construït, un paral·lelisme entre la determinació de Jones per no passar desapercebut des del primer minut amb l'estudiat protagonisme de Cayetana Álvarez de Toledo en el duel televisiu de candidats. La cap de llista del PP ha fet ombra a Inés Arrimadas camí del 28-A. Sense miraments en el vocabulari, com la seva adversària, Álvarez de Toledo ha fet el que semblava impossible: ressuscitar la notorietat del PP a Catalunya en detriment de Ciutadans.    


El nom propi

Després de passar pràcticament dos anys a la presó, Sandro Rosell ha estat absolt. La falta de proves ha desmuntat l'acusació de liderar una organització criminal que havia blanquejat gairebé 20 milions d'euros de comissions irregulars cobrades a la Confederació Brasilera de Futbol per drets d'imatge i organització de partits. La defensa de l'expresident del Barça -que ja ha rebut nombroses mostres de suport- ha denunciat la desproporció del dany causat al seu client. I totes les mirades se centren en la jutge Carmen Lamela, responsable d'allargar la presó preventiva quan conduïa la causa a l'Audiència Nacional, abans de fer el salt al Tribunal Suprem. Sobre la figura de Lamela, no us perdeu l'article de Pedro Águeda a eldiario.es, que recorda com el cas Rosell projecta ombres sobre l'ascens de la jutge al Suprem, per davant d'altres candidats. L'absolució de l'expresident blaugrana també convida a fer-se una pregunta: és indemnitzable el temps d'empresonament? Ana Vela Mouriz i Patricia Esteban detallen, en un text a El País, que el criteri és molt restrictiu i que les reclamacions acostumen a ser rebutjades quan es tracta d'absolucions per falta de proves, com en el cas de Rosell.


La frase de la setmana
 
"Si l'autodeterminació és delicte, em declaro culpable i reincident". David Fernàndez va protagonitzar la frase de la jornada d'aquest dijous al judici que se celebra al Tribunal Suprem. L'exdiputat de la CUP, sol·licitat com a testimoni per les defenses, va fer evident davant el tribunal que l'1 d'octubre del 2017 era plenament conscient que estava practicant un exercici de desobediència civil. Fernàndez, que va testificar vestint una samarreta d’homenatge al jutge antimàfia Giovanni Falcone assassinat el 1992, ha protagonitzat un intercanvi dialèctic amb Manuel Marchena per l'obligatorietat de respondre les preguntes de Vox. Si voleu conèixer tots els detalls de l'última sessió setmanal al Suprem més enllà de les declaracions de Fernàndez, no us perdeu aquest article de Bernat Surroca, que desgrana les claus de la jornada i apunta que comença una nova etapa, la de les declaracions dels testimonis plantejats pels advocats dels dirigents acusats.


Els imperdibles

A banda d'anar a votar i celebrar el nou títol de Lliga del Barça -campió en vuit de les últimes onze temporades en la competició domèstica-, aquest cap de setmana teniu una cita al Festival Internacional de Cine de Barcelona, més conegut com a BCN Film Fest, un certamen que mescla cinema, història i literatura. S'hi projectaran fins diumenge una seixantena de films a preus econòmics. En destaquen la interpretació que fa Rupert Everett d'Oscar Wilde, l'últim treball de Dani de la Orden o el debut com a director de Jonah Hill.

El BCN Film Fest és una de les deu recomanacions de cap de setmana que cada divendres us acosta Arnau Urgell, que també us recorda que, si us agrada la dansa, no podeu faltar a l'onzena edició del Sismògraf a Olot. Per completar aquest cap de setmana de regust electoral, no us perdeu les propostes cinematogràfiques de Víctor Rodrigo, que ha preparat una selecció de títols que mesclen política i cinema. Entre d'altres, tria State of the Union (Frank Capra), Il Divo (Paolo Sorrentino), Fahrenheit 9/11 (Michael Moore) o Milk (Gus van Sant). Bon cap de setmana!

 
Joan Serra i Carné
redactor en cap de NacióDigital




Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?
 
Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació