24
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
20:26h
El protagonista
L'endemà del segon debat televisat, una mala notícia per a Pablo Casado. Ángel Garrido, expresident de la Comunitat de Madrid, deixa el PP per integrar-se a les files de Ciutadans. Amb la presència del mateix Garrido, la formació taronja ha anunciat per sorpresa aquest dimecres que l'exdirigent popular integrarà la seva candidatura a les eleccions autonòmiques a Madrid: ocuparà el número 13. Garrido, que va rellevar Cristina Cifuentes després de la dimissió de la presidenta madrilenya, era el número 4 de la llista del PP als comicis europeus. Dolgut amb Pablo Casado per haver-lo apartat de repetir a la Comunitat de Madrid, Garrido ni tan sols havia avisat el partit de la seva marxa. La deserció exemplifica la lluita fratricida entre PP i Ciutadans per liderar el bloc de la dreta.
La proposta
La jornada, marcada per la preparació del debat electoral a TV3, ha estat erma en propostes. Les excepcions comptades com la dels comuns -han demanat destinar el 2% del PIB en ciència i educació, així com una reducció de les taxes universitàries-, fins al punt que la iniciativa més rellevant que ha sobrevolat la campanya ha arribat d'Escòcia. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha anunciat al Parlament d'Edimburg que el seu executiu promourà un segon referèndum sobre la independència. Sturgeon hi ha posat data: abans del final de la legislatura, que finalitza la primavera del 2021. En el cas que es complissin els plans, Escòcia es tornaria a pronunciar en un termini de 18 mesos. Falta la resposta de Londres. Els paral·lelismes amb Catalunya són evidents, encara més en un moment en què les forces independentistes han tornat a plantejar el referèndum d'autodeterminació com a horitzó polític, amb més i menys matisos.
La frase
Pablo Iglesias només ha participat en un míting de campanya a Catalunya, una presència testimonial que contrasta amb el protagonisme que va tenir en altres eleccions. Aquest dimecres ha liderat l'acte central dels comuns al barri de Sant Andreu,després de superar amb millor nota que els seus adversaris el segon debat televisiu a Espanya. Ho va fer amb un discurs responsable sobre Catalunya, allunyat del llenguatge hiperbòlic de la dreta i de les propostes contemporitzadores de Pedro Sánchez. Com el que ha repetit a Barcelona: "El conflicte a Catalunya no se solucionarà amb presons ni jutges, sinó amb diàleg, diàleg i més diàleg". Però la frase de la jornada l'ha pronunciada Ada Colau, amb qui ha compartit escenari. L'alcaldessa de Barcelona ha apujat el to contra ERC: "Que deixin de governar d'una punyetera vegada amb la dreta corrupta catalana". Per cert, al míting de Sant Andreu no hi ha sigut Jaume Asens. Per estrany que sembli, el candidat ha estat baixa d'última hora: la prioritat no era l'acte central de campanya sinó el debat electoral a TV3. Una absència insòlita.
La dada
La campanya de les eleccions espanyoles encara l'esprint final i, en paral·lel, els partits enfoquen la maquinària pels comicis municipals. La confecció de llistes ja està cuinada i ens deixa una dada que sembla marcar un punt d'inflexió: ERC és, per primera vegada, el partit que presenta més candidatures a les eleccions locals. Els republicans, que se senten forts i creixen, concorreran a la cita de finals de maig amb 828 candidatures i arrabassen, per 28 municipis, un lideratge que sempre havia estat en mans de l'espai convergent, històricament amb molta capil·laritat al territori. ERC farà llista en 807 localitats catalanes i a 21 entitats municipals descentralitzades (EMD). Pel que fa a Junts per Catalunya (JxCat), la marca electoral que fa servir el PDECat, ha presentat 800 candidatures a municipis, una xifra que inclou les destinades a EMD. Fonts de JxCat ja han recalcat que la xifra encara té un caràcter provisional. La proclamació definitiva de candidatures no serà fins al 29 d'abril.