25
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
10:20h
L'independentisme, amb més o menys matisos, ha tornat a l'escenari del referèndum pactat. Així ho denoten els missatges de campanya que s'han enviat des de Soto del Real, ja siguin per la banda d'Oriol Junqueras o bé per la de Jordi Sànchez. Tant ERC com Junts per Catalunya (JxCat) -aquests últims, però, amb un discurs públic més abrandat en referència a l'1-O i a la República- esperen poder condicionar el proper govern espanyol per tal que, tard o d'hora, accepti una consulta legal, pactada i vinculant.
Un escenari que no entra dins dels plans de Pedro Sánchez, que ho ha anat repetint per activa i per passiva en els mítings i també en els debats televisats. El líder del PSOE ja es va aixecar de la taula abans d'acceptar un relator, i això que Quim Torra, Carles Puigdemont i Oriol Junqueras tenien voluntat de diàleg per trobar una sortida al conflicte. El fracàs dels pressupostos va provocar les eleccions i, en el millor dels casos, l'independentisme es trobarà en la mateixa situació que ja es trobava abans de tombar-los. Amb un Congrés dels Diputats, això sí, més volàtil.
El referèndum anunciat a Escòcia suposa un nou exemple per als partits sobiranistes. La posició de la primera ministra, que vol una nova votació abans del 2021, posarà a prova un Regne Unit que malda per sortir de l'embolic del Brexit. Si el govern britànic, però, s'avé a negociar per segona vegada, l'estat espanyol tornarà a quedar en evidència, malgrat que no li suposi cap cost a efectes internacionals. Si Sánchez volgués solucionar el conflicte durant almenys una dècada, permetria un referèndum i n'acceptaria el resultat. Però per això cal tenir valentia, començant per anar en contra dels barons del seu partit.