Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
judici de l'1-O

Batlle afirma que va dimitir per la «incomoditat» que sentia davant l'1-O

L'exdirector dels Mossos reivindica l'actuació de la policia i ressalta la figura de Trapero: "Mai no hauria admès ingerències polítiques en l'actuació del cos"

per Bernat Surroca, Tribunal Suprem (Madrid), 24 d'abril de 2019 a les 12:55 |
Albert Batlle, al Suprem | ND
L'exdirector dels Mossos Albert Batlle ha afirmat que va dimitir per "un cúmul de factors" que incloïen raons "polítiques i personals". Ha explicat que la seva dimissió, que es va produir poc després del nomenament de Joaquim Forn, anava lligada, entre d'altres, al "dret" que tenia el nou conseller d'escollir el seu equip. De la mateixa manera, ha explicat que se sentia "incòmode" per la celebració del referèndum i perquè els partits que sostenien el Govern, especialment la CUP, demanaven des de feia temps la seva dimissió. En la mateixa línia, Batlle ha relacionat aquesta "incomoditat" a les "pressions" que podia rebre de ara a l'1-O 

A preguntes de Vox, Batlle ha explicat que tenia una relació jeràrquica amb el conseller d'Interior i li havia manifestat la seva opinió sobre la situació política de Catalunya, però ha deixat clar que no participava de les decisions del Govern. L'exdirector dels Mossos ha insistit que des del 2014, quan va ser nomenat, sempre va dir que la policia catalana havia de complir la llei. A la carta de dimissió que va entregar a Forn, va especificar també que "en els temps que venien", els Mossos seguirien complint la llei. "Mai vaig tenir cap dubte del comportament dels Mossos", ha deixat clar. 




El testimoni ha deslligat la direcció política dels Mossos dels operatius policials. Ha dit que en el disseny dels operatius i en les actuacions policials no hi intervenien els càrrecs polítics, que només "avaluaven i feien una funció de supervisió". "Jo era molt respectuós amb les decisions que prenien els professionals", ha remarcat. Preguntat per si se supervisava el compliment de les instruccions de Fiscalia, Batlle ha dit que ell "pretenia" que es complissin sempre. "Aquests temes els comentàvem amb el conseller i jo no hauria acceptat mai que hi hagués hagut reticències en en compliment de les ordres judicials", ha apuntat. 

"Trapero no hauria acceptat mai ingerències polítiques"

A preguntes de les defenses, Batlle ha admès que la direcció política dels Mossos "podia donar la seva opinió" sobre l'actuació de la policia. "Hi havia determinades actuacions que dins del CECOR es comentaven", ha dit. "Actuacions amb violència es comentaven, perquè podien tenir repercussions polítiques", ha afegit. L'exdirector dels Mossos ha explicat que va ser ell qui va proposar Josep Lluís Trapero com a major dels Mossos, i preguntat específicament per les actuacions dels Mossos com a policia judicial, ha dit que Trapero no hauria acceptat mai ingerències polítiques en aquest àmbit. Pel que fa a les concentracions convocades per l'ANC i Òmnium, Batlle ha assegurat que mai van causar cap problema en matèria d'ordre públic. 


Mossos per la República "no té cap relació" amb Jordi Sànchez

L'agent dels Mossos Albert Donaire, coordinador del sindicat Mossos per la República, ha admès que va fer una piulada assegurant que estava al costat del Govern per facilitar la celebració de l'1-O i un altre dient que era "lleial" a Catalunya i que no retiraria cap urna. "Ho vaig fer emparant-me en les lleis aprovades pel Parlament", ha explicat. Preguntat per la sectorial Mossos per la República, ha explicat que n'és el coordinador i que desconeix quantes persones en formen part. "No té cap relació amb Jordi Sànchez", ha deixat clar. 

Donaire ha dit que no es va prendre cap acord ni es va fer cap reunió sobre l'actuació dels Mossos l'1-O. L'agent ha admès que va intervenir el dia del referèndum a Ribes de Freser i va respectar les resolucions judicials. "Vam actuar per no provocar un mal major al que voliem evitar, sempre respectant la Constitució", ha especificat, i ha dit que ni la Guàrdia Civil ni la policia espanyola van aparèixer per aquella zona. 

El Pacte Nacional pel Referèndum: sense diner públic

L'excoordinador del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR), Joan Ignasi Elena, ha comparegut com a testimoni aquest dimecres al Suprem i ha assegurat que l'entitat no va rebre aportacions públiques precisament per garantir la seva independència i "evitar recels". "Es va garantir que tot el finançament fos a partir d'entitats privades i ciutadans", ha deixat clar. 

A preguntes de Vox, ha explicat en què consistia aquest espai, que incloïa partits, entitats i institucions plurals que representaven tot el país amb l'objectiu de celebrar un referèndum acordat amb l'Estat. "Volíem emplaçar el Govern i el govern espanyol a pactar un referèndum", ha explicat, i ha recordat que va néixer a partir d'una resolució del Parlament que no ha estat suspesa.

El suport de l'AMI a l'1-O era "polític"

L'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, ha negat que el Govern demanés suport a l'entitat per a la cessió d'espais públic per a l'1-O. Lloveras ha admès que uns 700 ajuntaments van manifestar, a través d'una declaració política, el seu suport al referèndum, però ha negat que ella donés cap instrucció com a presidenta de l'AMI perquè es facilitessin espais per a la votació. "Només vam proposar que els ajuntaments fessin una declaració política de suport al Govern", ha deixat clar a preguntes de Vox. En aquest sentit, ha negat que l'AMI participés de l'organització del referèndum. 

Lloveras ha dit que la Generalitat va enviar un comunicat als ajuntaments preguntant si cedirien locals per a l'1-O, tal com es feia en d'altres convocatòries electorals. "Va ser el Govern que va contactar amb els ajuntaments per veure si cedien locals públics, nosaltres vam demanar una declaració política", ha diferenciat, i ha explicat que això va passar coincidint amb l'aprovació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica al Parlament.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació