24
d'abril
del
2019
Actualitzat
a la
13:22h
L'equip de Manuel Valls perfila els detalls de la campanya de les eleccions municipals. I un dels últims serrells que ha resolt és el del disseny de la butlleta electoral. Les paperetes de Valls que els votants es trobaran als col·legis estaran encapçalades pel cognom de l'alcaldable -sense el nom-, seguit de la marca Barcelona pel Canvi, que sintetitza la plataforma independent que ha construït el candidat. Tal com han confirmat fonts coneixedores de la decisió a NacióDigital, darrere hi figurarà el nom de Ciutadans, partit que dona suport a Valls en els comicis municipals i amb qui ha format una coalició.
Els assessors de l'ex-primer ministre francès han determinat que el cognom de Valls és més potent i conegut que la imatge de l'alcaldable. La seva fotografia, doncs, finalment no apareixerà en les butlletes, tot i que aquesta era una opció que s'havia estudiat en les últimes setmanes, un recurs que Ada Colau ja va utilitzar en els comicis del 2015. Al final de la papereta hi figurarà el nom de Ciutadans, però no el logotip del partit. L'equip de Valls vol fer possible l'equilibri de prioritzar la marca pròpia -la del candidat i Barcelona pel Canvi- sense perdre els votants de la formació taronja.
L'objectiu perseguit és eixamplar la base de votants més enllà de les fronteres de Ciutadans (Cs), sense perdre els suports de partit. De fet, des que va decidir fer l'aposta electoral a Barcelona, Valls ha deixat clar que el seu projecte anava més enllà de les sigles taronja. La demostració és que l'alcaldable ha elaborat la llista amb autonomia i que ha marcat distàncies en públic amb Albert Rivera. De fet, Valls no ha tingut un paper actiu en la campanya de les eleccions espanyoles, capitalitzada pel mateix Rivera i Inés Arrimadas.
La coalició i els drets electorals
Barcelona pel Canvi, la marca triada per Valls remet a la de Ciutadans pel Canvi, el projecte promogut per Pasqual Maragall per ampliar la base del socialisme català. Un dels noms de l'equip de l'alcaldable és Guillermo Basso, que precisament va ser l'encarregat de la direcció de la plataforma promoguda en aquell moment per Maragall. Valls ha verbalitzat des del primer moment la seva intenció d'aglutinar sectors del socialisme moderat, així com de la branca conservadora de l'antic espai convergent.
L'exdirigent socialista francès ha fitxat Celestino Corbacho, exministre de Treball amb José Luis Rodríguez Zapatero i alcalde històric de L'Hospitalet de Llobregat, com a número tres. En el número quatre hi ha situat Eva Parera, exportaveu d'Unió i que aporta el component catalanista que Valls també vol reivindicar, mentre que en el número dos s'hi troba Luz Guilarte, diputada de Ciutadans. El partit taronja fa costat logístic a la candidatura i n'ostenta els drets electorals, però les visions entre el candidat i Rivera no són sempre coincidents.
La llista compta amb el suport de Lliures, malgrat les tensions que han transcendit aquesta setmana, que han acabat amb la dimissió d'Antoni Fernández Teixidó com a president de la formació sorgida de la implosió de l'antiga CDC. Fernández Teixidó, que va comunicar la seva renúncia tres setmanes enrere, estava incòmode amb la presència que Valls li havia atorgat a Lliures, que considerava insuficient. La nota feta pública pel partit definia la dimissió com una forma d'"enuig" davant l'"incompliment" per part de l'alcaldable dels acords que, suposadament, van fer possible la integració de Lliures a la plataforma de Valls.
Els assessors de l'ex-primer ministre francès han determinat que el cognom de Valls és més potent i conegut que la imatge de l'alcaldable. La seva fotografia, doncs, finalment no apareixerà en les butlletes, tot i que aquesta era una opció que s'havia estudiat en les últimes setmanes, un recurs que Ada Colau ja va utilitzar en els comicis del 2015. Al final de la papereta hi figurarà el nom de Ciutadans, però no el logotip del partit. L'equip de Valls vol fer possible l'equilibri de prioritzar la marca pròpia -la del candidat i Barcelona pel Canvi- sense perdre els votants de la formació taronja.
L'objectiu perseguit és eixamplar la base de votants més enllà de les fronteres de Ciutadans (Cs), sense perdre els suports de partit. De fet, des que va decidir fer l'aposta electoral a Barcelona, Valls ha deixat clar que el seu projecte anava més enllà de les sigles taronja. La demostració és que l'alcaldable ha elaborat la llista amb autonomia i que ha marcat distàncies en públic amb Albert Rivera. De fet, Valls no ha tingut un paper actiu en la campanya de les eleccions espanyoles, capitalitzada pel mateix Rivera i Inés Arrimadas.
La coalició i els drets electorals
Barcelona pel Canvi, la marca triada per Valls remet a la de Ciutadans pel Canvi, el projecte promogut per Pasqual Maragall per ampliar la base del socialisme català. Un dels noms de l'equip de l'alcaldable és Guillermo Basso, que precisament va ser l'encarregat de la direcció de la plataforma promoguda en aquell moment per Maragall. Valls ha verbalitzat des del primer moment la seva intenció d'aglutinar sectors del socialisme moderat, així com de la branca conservadora de l'antic espai convergent.
L'exdirigent socialista francès ha fitxat Celestino Corbacho, exministre de Treball amb José Luis Rodríguez Zapatero i alcalde històric de L'Hospitalet de Llobregat, com a número tres. En el número quatre hi ha situat Eva Parera, exportaveu d'Unió i que aporta el component catalanista que Valls també vol reivindicar, mentre que en el número dos s'hi troba Luz Guilarte, diputada de Ciutadans. El partit taronja fa costat logístic a la candidatura i n'ostenta els drets electorals, però les visions entre el candidat i Rivera no són sempre coincidents.
La llista compta amb el suport de Lliures, malgrat les tensions que han transcendit aquesta setmana, que han acabat amb la dimissió d'Antoni Fernández Teixidó com a president de la formació sorgida de la implosió de l'antiga CDC. Fernández Teixidó, que va comunicar la seva renúncia tres setmanes enrere, estava incòmode amb la presència que Valls li havia atorgat a Lliures, que considerava insuficient. La nota feta pública pel partit definia la dimissió com una forma d'"enuig" davant l'"incompliment" per part de l'alcaldable dels acords que, suposadament, van fer possible la integració de Lliures a la plataforma de Valls.