24
d'abril
del
2019
Actualitzat
a la
13:28h
L'excoordinador del Pacte Nacional pel Referèndum (PNR), Joan Ignasi Elena, ha comparegut com a testimoni aquest dimecres al Suprem. Elena ha assegurat que l'entitat no va rebre aportacions públiques ni per part de la Generalitat, precisament per garantir la seva independència i "evitar recels". "Es va garantir que tot el finançament fos a partir d'entitats privades i ciutadans", ha deixat clar.
A preguntes de Vox, ha explicat en què consistia aquest espai, que incloïa partits, entitats i institucions plurals que representaven tot el país amb l'objectiu de celebrar un referèndum acordat amb l'Estat. "Volíem emplaçar el Govern i el govern espanyol a pactar un referèndum", ha explicat, i ha recordat que va néixer a partir d'una resolució del Parlament que no ha estat suspesa.
Elena ha explicat que el PNR tenia web, però ha explicat que desconeix qui va comprar els dominis i va ser realitzada per la comissió tècnica. "No vaig parlar amb Roc Fernàndez, vaig parlar amb molta gent però no amb ell", ha explicat, i ha afirmat que no li consta que la Generalitat participés en la compra dels dominis de la web. "La Generalitat formava part del PNR, com unes 4.000 entitats, amb la diferència que la Generalitat va impulsar-lo a partir de la resolució aprovada al Parlament", ha explicat.
El testimoni ha explicat que, un cop feta l'explicació de quina era la posició de la majoria de la societat civil, el PNR es va donar per acabat. "La posició política majoriària és la d'un acord per un referèndum, la conjuntura política no va tenir relació amb la fi del Pacte", ha explicat, i ho ha desvinculat del fet que diverses entitats apostessin per la via unilateral. "Hi havia entitats i partits de diferent índole, amb diferència, però en cap moment el pacte va ser influït per les diferències entre partits. Tots estàvem d'acord amb la necessitat d'un referèndum acordat", ha afirmat.
En el torn de les defenses, Elena ha explicat que el PNR va impulsar un manifest per reclamar un referèndum pactat i van promoure reunions entre diversos actors socials i polítics per explicar la demanda majoriària de la societat catalana. Ha lamentat que l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no els va voler rebre. En un moment de la declaració, Elena ha ressaltat que es pot celebrar un referèndum dins del marc constitucional, i Marchena ha tallat l'explicació i ha demanat que no es pregunti al testimoni per què permet i què no l'ordenament jurídic espanyol.
A preguntes de Vox, ha explicat en què consistia aquest espai, que incloïa partits, entitats i institucions plurals que representaven tot el país amb l'objectiu de celebrar un referèndum acordat amb l'Estat. "Volíem emplaçar el Govern i el govern espanyol a pactar un referèndum", ha explicat, i ha recordat que va néixer a partir d'una resolució del Parlament que no ha estat suspesa.
Elena ha explicat que el PNR tenia web, però ha explicat que desconeix qui va comprar els dominis i va ser realitzada per la comissió tècnica. "No vaig parlar amb Roc Fernàndez, vaig parlar amb molta gent però no amb ell", ha explicat, i ha afirmat que no li consta que la Generalitat participés en la compra dels dominis de la web. "La Generalitat formava part del PNR, com unes 4.000 entitats, amb la diferència que la Generalitat va impulsar-lo a partir de la resolució aprovada al Parlament", ha explicat.
El testimoni ha explicat que, un cop feta l'explicació de quina era la posició de la majoria de la societat civil, el PNR es va donar per acabat. "La posició política majoriària és la d'un acord per un referèndum, la conjuntura política no va tenir relació amb la fi del Pacte", ha explicat, i ho ha desvinculat del fet que diverses entitats apostessin per la via unilateral. "Hi havia entitats i partits de diferent índole, amb diferència, però en cap moment el pacte va ser influït per les diferències entre partits. Tots estàvem d'acord amb la necessitat d'un referèndum acordat", ha afirmat.
En el torn de les defenses, Elena ha explicat que el PNR va impulsar un manifest per reclamar un referèndum pactat i van promoure reunions entre diversos actors socials i polítics per explicar la demanda majoriària de la societat catalana. Ha lamentat que l'aleshores president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no els va voler rebre. En un moment de la declaració, Elena ha ressaltat que es pot celebrar un referèndum dins del marc constitucional, i Marchena ha tallat l'explicació i ha demanat que no es pregunti al testimoni per què permet i què no l'ordenament jurídic espanyol.