Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

ALTRES BARCELONES

El curiós cas de la capella castrense de la Ciutadella

És l'únic vestigi de l'antiga ciutadella que encara conserva un ús militar, per un cúmul de problemes administratius, desídia i repressió política

per Dani Cortijo, 22 de juny de 2019 a les 17:00 |
Capella Castrense del parc de la Ciutadella | Bernat Cedó
A finals del segle XIX es va dur a terme una acció llargament esperada per la població Barcelonina: es va enderrocar la ciutadella militar que, des de la fi de la Guerra de Successió, havia estat un dels indrets emblemàtics de la repressió a la població, on es va empresonar i executar gent, i indret d'allotjament de tropes que sovint reprimien les revoltes urbanes.

Pocs edificis van restar de l'antiga fortalesa militar. Avui dia només se'n conserven tres: L'antic arsenal, la caserna o residència del governador militar i la capella castrense. El primer és ara el Parlament de Catalunya; el segon, l'Institut Verdaguer. i el tercer encara conserva el seu antic ús: capella militar.


Ja fa temps vam comentar que el fet que l'antiga ciutadella des d'on es reprimia la població fos ara un parc, que l'arsenal s'hagués convertit en Parlament i que l'antiga residència del governador o caserna fos un institut públic no deixava de ser un fet de justícia poètica, una espècie de revenja de la història.

En aquest context, que la capella castrense segueixi tenint el seu ús originari és un fet extraordinari, tenint en compte que s'hi van planejar en diverses etapes usos del tot diferents. S'explica per una barreja de problemes administratius, desídia i repressió política.
 

Capella Castrense del parc de la Ciutadella. Foto: Bernat Cedó


La cosa va anar de la següent manera:


La capella fou dissenyada pel mateix arquitecte militar, Pròsper de Verboom, a qui s'havia encomanat el pla d'enderroc del barri de la Ribera i la construcció de la ciutadella militar.

Durant el temps que aquest recinte militar va complir la seva funció, la capella estava destinada a donar servei a l'exèrcit.

Amb l'enderrocament de la fortalesa, com ja hem dit, aquest va ser un dels pocs edificis originaris que es va salvar i després de l'Exposició Universal de 1888, que va servir de motiu per la construcció del Parc de la Ciutadella, l'Alcalde Rius i Taulet va decidir rescatar una idea antiga.

Anys abans de l'Exposició Universal s'havia creat una associació que tenia com a principal objectiu la creació d'un "Panteó de Catalans Il·lustres". La idea era la d'honorar els antics herois de la Guerra del Francès que havien participat en el complot de l'ascensió durant l'ocupació napoleònica, i als quals s'havia projectat un monument el 1815 que mai es va realitzar i traslladar-hi les restes mortals.

La proposta de Rius i Taulet el 1889 s'ampliava a les restes dels que, segons les seves pròpies paraules, "amb el seu saber o heroisme s'han fet dignes de saludable exemple i eterna recordació", entre ells Campmany, Aribau o Fortuny. El projecte de Rius i Taulet, però, no tancava les portes a altres possibles usos de l'espai, i entre les propostes hi constaven una biblioteca pública d'autors catalans, l'Arxiu Municipal, el Museu d'Art Litúrgic i una biblioteca de premsa nacional i estrangera.

Pere Falqués, com a arquitecte municipal, va rebre l'encàrrec de fer els plànols del projecte i aquest es va obrir a concurs públic.

Les indicacions del projecte de l'Ajuntament no eren prou clares, ja que el projecte es dividia en dues parts diferenciades: la restauració i el condicionament.

El projecte va quedar a mitges en el procés de restauració, i la descoberta d'unes esquerdes que podien fer perillar l'estabilitat de l'estructura van ser l'excusa perfecta per justificar uns possibles sobrecostos. Al final, l'empresa adjudicatària va aconseguir pactar rescindir el contracte amb l'Ajuntament.

En quedar estancat el projecte, l'antiga capella va ser cedida com a magatzem dels bombers, que tenien la caserna a l'edifici annex, i amb això es va aprofundir en la seva degradació arquitectònica.
 

Capella Castrense del parc de la Ciutadella. Foto: Bernat Cedó


L'any 1928, Rubió i Tudurí, de qui ja n'havíem parlat fa pocva publicar un article a la revista de promoció turística Sociedad de Atracción en què rescatava de l'oblit el projecte del Panteó de Catalans Il·lustres. Però ho va fer en mal moment: en plena dictadura de Primo de Rivera, un militar no gaire amic de les idees catalanistes. Això va fer que el projecte no trobés un ambient propici per renéixer de les seves cendres.

Amb l'arribada de les autoritats republicanes va iniciar-se un important impuls de l'educació i l'antiga caserna de bombers va convertir-se en institut-escola. L'antiga capella va passar aleshores a ser una sala destinada a actes i festes.

Amb la mort del president Macià, Lluís Companys va proposar un nou ús per a l'espai:

"Com a President de la Generalitat de Catalunya, i en compliment d'un acord del meu Govern, m'adreço a l'ajuntament de la vostra digna Presidència, segur de l'acollida que ha de trobar-hi la iniciativa d'erigir el monument funerari que devem a l'altíssima figura de Francesc Macià, primer President de Catalunya. [...] I aquest lloc el tenim: l'esglesiola de la Ciutadella, davant el Palau del Parlament. Si l'habilitació d'aquest Palau per Parlament redimí unes pedres alçades per oprobi de Catalunya, l'erecció del monument funerari de Francesc Macià dintre d'aquell mateix clos històric serà una consagració catalana d'aquell indret".

"L'Ajuntament de Barcelona, lligat tan essencialment a la vida de Catalunya, voldrà cedir en usdefruit, n'estic segur, per al monument funerari de Francesc Macià, l'esglesiola de la Ciutadella, i servir amb aquesta donació un altíssim deure de gratitud catalana i aquella fidelitat que devem tots a la voluntat del nostre poble", afegia la proposta de Companys.

Amb tot, l'any 1936 va esclatar la Guerra Civil i tots sabem qui la va guanyar...

El resultat és que ni Panteó de Catalans Il·lustres, ni mausoleu de Macià, ni biblioteca d'autors catalans, ni Arxiu Municipal ni res d'això... L'antiga capella castrense de la ciutadella segueix sent una capella dels militars, tal com va planificar Pròsper de Verboom després d'enderrocar La Ribera i erigir una ciutadella per controlar i reprimir Barcelona al segle XVIII...

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació