judici de l'1-O

Els exconsellers Baiget, Jané i Ruiz desvinculen els seus cessaments de l'1-O

Defensen que el plantejament de l'executiu de Puigdemont era acordar un referèndum amb l'Estat i no la via unilateral

per Sara González / Bernat Surroca, Tribunal Suprem (Madrid), 23 d'abril de 2019 a les 16:54 |
L'exconsellera d'Empresa Jordi Baiget, al Suprem | ND
Els exconsellers Jordi Baiget, Jordi Jané i Meritxell Ruiz han desvinculat el seu cessament com a titulars d'Empresa, d'Interior i d'Ensenyament el 14 de juliol del 2017 del plantejament de celebració del referèndum de l'1-O. Segons els tres exdirigents, l'executiu de Carles Puigdemont sempre es va fixar com a objectiu "trobar una solució acordada" amb l'Estat i, per tant, la via unilateral no va estar sobre la taula mentre formaven part del Govern. De fet, han assegurat que quan va deixar el càrrec estava convençut que s'arribaria a algun tipus de pacte, una via que ha puntualitzat que segueix considerant necessària. 

Tot i que els seus cessaments van estar embolcallat de polèmica perquè es van produir en el moment àlgid de decidir si es tirava endavant el referèndum malgrat la negativa del govern espanyol, Baiget, Jané i Ruiz han defensat que el seu cessament van ser fruit d'una "reflexió personal" i que, per tant, no van tenir res a veure amb els preparatius de l'1-O. Només Baiget ja reconegut que va haver-hi una relació de "causa-efecte" entre les declaracions dubtant del referèndum que va fer en una entrevista i la seva baixa de l'executiu. 



L'acusació ha preguntat amb insistència a Baiget sobre les seves declaracions a El Punt Avui, en les quals assegurava que "probablement" el referèndum no es podria fer i que, per tant, s'hauria de fer alguna cosa "diferent". L'exconseller ha tret ferro a les seves declaracions i, tot i admetre que van provocar "la pèrdua de confiança" de Carles Puigdemont en la seva persona, ha argumentat que la seva intenció era posar sobre la taula que hi havia diferents fórmules per complir amb el compromís de permetre a la ciutadania decidir el futur de Catalunya: un referèndum, eleccions o bé un procés participatiu.  

"S'ha de contextualitzar l'entrevista", ha dit Baiget, que ha explicat que quan va fer referència al temor de posar en risc el seu patrimoni es referia a un moment en què es parlava ja de possibles penes de presó. Tot i això, ha assegurat que dins del Govern "ningú" era partidari de la via unilateral ni es parlava d'aquesta opció. 

Jané, per la seva banda, ha explicat que en aquell moment portava ja més de dos anys com a conseller i que això suposava "una responsabilitat que absorbeix molt" i que l'impedia impartir classes a la Universitat Pompeu Fabra, tasca que fa des de 1990. "Havia complert amb les principals finalitats del mandat i vaig considerar oportú plantejar no continuar", ha relatat. De fet, ha explicat que un dels seus principals objectius era que es reunís la Junta de Seguretat després de vuit anys sense fer-ho. "No m'hagués plantejat la possibilitat de dimitir si no s'hagués reunit la Junta de Seguretat", ha explicat. Ha afegit, en aquest sentit, que la sortida de l'exconseller d'Empresa Jordi Baiget va obrir la possibilitat d'un canvi de Govern en la qual ell va plantejar la seva sortida. 


"El president, el vicepresident i els consellers, van respectar en tot moment que el cos dels Mossos d'Esquadra està per complir la llei"

A més de defensar que mentre ell va ser conseller el pla del Govern de Carles Puigdemont va ser en tot moment acordar una solució amb l'Estat, Jané també ha subratllat que tots els consellers van respectar sempre que el cos de Mossos d'Esquadra havia de complir la llei. Fins i tot quan des de les mobilitzacions al carrer es reivindicava que plegués, ha dit, sempre va rebre la "l'empara i la comprensió" de tot el Govern. "El president, el vicepresident i els consellers, van respectar en tot moment que el cos dels Mossos d'Esquadra està per complir la llei", ha sentenciat.  

Jané ha explicat també que quan Forn va assumir el càrrec de conseller no va fer cap més canvi que el del director general dels Mossos i que cap alt comandament del cos policial li va manifestar mai cap preocupació pel nomenament del nou conseller. L'extitular d'Interior ha defensat també l'ús d'armes llargues per part dels Mossos perquè són "absolutament necessàries davant l'amenaça del terrorisme gihadista". Quan ell va deixar el Govern, ha puntualitzat, el 30% de la tasca de patrulla al carrer es destinava a la vigilància antiterrorista.  

Meritxell Ruiz: "El meu cessament no tenia res a veure amb la celebració del referèndum"

Meritxell Ruiz, per la seva banda, ha explicat que li va comunicar a Puigdemont que no volia seguir al Govern en un moment en què es va obrir la porta a una remodelació del Govern. "Vaig prendre una decisió personal", ha dit Ruiz, que ha argumentat que tot just havia acabat el curs escolar i que, en el seu cas, tenia dos fills petits i el càrrec de consellera requeria molta dedicació. "El meu cessament no tenia res a veure amb la celebració del referèndum", ha insistit. 

A les reunions del Govern, ha dit, sempre es va parlar "de diàleg i de pacte" i no es van visualitzar cap bloc partidari de la unilateralitat. "Aquest no es va ser un debat que es fes dins del govern", ha insistit, tot afegint que mai va arribar cap resposta per part del govern espanyol. Sí que ha dit Ruiz que preveia un escenari entre juliol i octubre d'"increment de tensió dialèctica amb el govern", un escenari en què li "costava" veure's com a consellera. Aleshores ja havia rebut cinc requeriments del Tribunal Constitucional.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació