24
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
12:10h
Pedro Sánchez va intentar no prendre mal en el primer debat televisiu, retransmès per TVE. No va cometre errors i va repel·lir els atacs de la dreta, que van desplegar un discurs bel·ligerant amb Catalunya. El front contra el candidat socialista -que va rebre un oferiment de Pablo Iglesias per formar govern si renegava de Ciutadans- s'ha repetit en la segona contesa a Atresmedia.
La fórmula triada per Antena 3 i La Sexta, sense torns tan fixats, ha permès un debat més viu, amb més interrupcions i interpel·lacions. L'independentisme, com era previsible, ha tornat a ser el protagonista absent d'una jornada que pot haver ajudat a decidir el vot d'electors indecisos.
Pedro Sánchez (PSOE). Protegit
A favor: Va evitar ensopegades en el primer debat i tampoc ha patit una gran patinada en la segona contesa. Era l'obsessió del PSOE, protegir-se per no fer passos enrere en les enquestes. Sánchez ha intentat reforçar el perfil de presidenciable, garantint un govern estable, amb l'objectiu de la justícia social. Ha presentat mesures destinades als autònoms, un públic que Ciutadans intenta seduir sempre, i ha puntualitzat el discurs d'Iglesias, amb més pes ideològic, equilibri pensat per ocupar la centralitat i captar indecisos. També ha tret rendiment a la lluita contra les agressions sexuals, on sap que el PP ha comès errors majúsculs. En aquest capítol, ha presentat Casado i també Rivera com un aliat de l'extrema dreta. Per primer cop, s'ha desmarcat d'un pacte amb Ciutadans.
En contra: Atacat per la dreta des del primer minut per les suposades aliances amb l'independentisme, no ha trobat la manera de sortir de l'atzucac en aquesta carpeta, més enllà de repetir que el que deien Rivera i Casado eren "mentides". Incòmode en la qüestió territorial, ha intentat desmarcar-se de l'independentisme i ha recordat que el PP també pactava amb l'antiga Convergència. En el debat de la immigració, ha presentat el seu govern com a exemple de gestió en matèria humanitària, obviant que el PSOE ha impedit treballar durant mesos el vaixell d'Open Arms, icona de l'ajuda a la immigració que intenta arribar al continent. Iglesias li ha retret ràpidament.
La frase: "No he pactat mai amb els independentistes".
Pablo Casado (PP). Actiu
A favor: Contingut en el primer duel televisiu -Rivera, agressiu, va gaudir de més protagonisme en el flanc de la dreta-, necessitava un cop d'efecte. I ha fet un pas endavant per mitigar l'avantatge aconseguit dilluns per Ciutadans. Sense perdre les formes, ha carregat contra la gestió econòmica del PSOE, i ha traçat un paral·lelisme entre Sánchez i Zapatero per crear el frame que el candidat socialista no és una aposta fiable. Ha tornat a insistir en la necessitat d'un cara a cara per presentar-se com a alternativa a l'esquerra, i ha sabut superar sense grans ferides la carpeta de la corrupció, malgrat l'historial del PP.
En contra: Ha superat la frontera de la imprecisió quan ha tornat a situar a Sánchez com a facilitador dels indults als independentistes. Dilluns ja ho havia fet Rivera. En la utilització dels nacionalismes perifèrics per desgastar Sánchez, ha arribat a vincular el seu adversari amb Otegi, a qui ha definit com un expert en "segrestar". Ha acusat Sánchez de "blanquejar" el terrorisme i ha recorregut al vocabulari irresponsable quan ha titllat de "borrokas" els votants de l'1-O. En assumptes socials, ha presentat el PP com el partit garant de lluita contra els desnonaments, tergiversant la inacció de l'executiu de Mariano Rajoy. S'ha enfangat quan ha parlat de la violència masclista amb referències a casos particulars de dirigents socialistes. No ha sabut argumentar la posició del seu partit davant el "no és no" i, incòmode, s'ha enredat amb la "superioritat moral" de l'esquerra en lloc de ser propositiu.
La frase: "[A Sánchez] El que va passar a Pedralbes què va ser, un pícnic?
Albert Rivera (Ciutadans). Intermitent
A favor: Àgil en el combat dialèctic -quan ha plantejat mesures mirava a la càmera per dirigir-se directament a l'espectador-, ha sabut entrar en el cos a cos en un debat més obert a les interrupcions. Ha furgat en la incomoditat del PSOE per assistir als debats electorals. En la qüestió de les aliances ha estat més clar que altres candidats. Ha repetit l'intent d'estendre la mà a Casado -plantejament constructiu d'una alternativa a PSOE i Unides Podem-, malgrat no evitar les enganxades amb el dirigent popular.
En contra: Poc polit en el vocabulari en el debat de dilluns, no ha pogut reprimir ni les referències col·loquials -ha dit "triler" a Sánchez- ni les ocurrències, com la llista dels afectats per corrupció al PSOE. Malgrat això, no ha tret rendiment quan ha intentat convertir Sánchez en un "mentider". L'episodi d'entregar la tesi doctoral al líder del PSOE se li ha girat en contra quan el seu rival li ha respost amb el llibre de Santiago Abascal, per la foto de Colón amb Vox. El seu discurs en immigració és el que ha sonat més proper al de l'extrema dreta, confirmant el viratge de Ciutadans. No se n'ha sortit quan ha intentat convèncer els votants del PP de les ajudes a les famílies per fomentar la natalitat ni tampoc ha estat clar en el pla per fer sostenible les pensions. S'ha mostrat previsible quan ha atacat Sánchez per atribuir-li la condició de soci de Puigdemont i Torra. En el debat territorial no ha aportat res de nou.
La frase: "[A Sánchez] Vostè no deixa de mentir, és un fake"
Pablo Iglesias (Unides Podem). Didàctic
A favor: Amb un discurs ben estructurat -és el millor orador dels quatre candidats-, ha fet una defensa raonable dels governs de coalició, acords imprescindibles en temps de la fragmentació de la política. Ha sabut destacar incoherències de Ciutadans i PP -especialment les promeses no complertes de Rivera-, i també ha fet evident que Podem és la garantia que el PSOE validi mesures socials de calat, com la intervenció del mercat de lloguer o el salari mínim. Ha estat conseqüent quan ha demanat situar la dona com a protagonista del debat feminista i l'avortament, a banda de ser el candidat més contundent en les mesures contra la violència masclista. També ha reclamat als adversaris debatre sense estirabots i no convertir Catalunya en una arma llancívola. Ha estat l'únic candidat que ha proposat una "consulta" per atendre el cas català, ha defensat Sánchez de les "barbaritats" que diu la dreta, s'ha mostrat amant de l'"Espanya diversa" i "plurinacional", i ha definit com a "enemics" de l'Estat Florentino Pérez abans que les forces sobiranistes.
En contra: Malgrat mostrat un to moderat en bona part de les seves intervencions, com en el primer debat, ha fet evident la seva mala relació amb Rivera. El candidat de Ciutadans l'ha tret de polleguera, fins al punt que el líder de Podem l'ha titllat de "maleducat". Després dels dos debats televisius continua sense dissipar el perill del vot útil al PSOE davant l'amenaça de la dreta.
La frase: "Defensem que a Catalunya hi hagi una consulta".
La fórmula triada per Antena 3 i La Sexta, sense torns tan fixats, ha permès un debat més viu, amb més interrupcions i interpel·lacions. L'independentisme, com era previsible, ha tornat a ser el protagonista absent d'una jornada que pot haver ajudat a decidir el vot d'electors indecisos.
Pedro Sánchez (PSOE). Protegit
A favor: Va evitar ensopegades en el primer debat i tampoc ha patit una gran patinada en la segona contesa. Era l'obsessió del PSOE, protegir-se per no fer passos enrere en les enquestes. Sánchez ha intentat reforçar el perfil de presidenciable, garantint un govern estable, amb l'objectiu de la justícia social. Ha presentat mesures destinades als autònoms, un públic que Ciutadans intenta seduir sempre, i ha puntualitzat el discurs d'Iglesias, amb més pes ideològic, equilibri pensat per ocupar la centralitat i captar indecisos. També ha tret rendiment a la lluita contra les agressions sexuals, on sap que el PP ha comès errors majúsculs. En aquest capítol, ha presentat Casado i també Rivera com un aliat de l'extrema dreta. Per primer cop, s'ha desmarcat d'un pacte amb Ciutadans.
En contra: Atacat per la dreta des del primer minut per les suposades aliances amb l'independentisme, no ha trobat la manera de sortir de l'atzucac en aquesta carpeta, més enllà de repetir que el que deien Rivera i Casado eren "mentides". Incòmode en la qüestió territorial, ha intentat desmarcar-se de l'independentisme i ha recordat que el PP també pactava amb l'antiga Convergència. En el debat de la immigració, ha presentat el seu govern com a exemple de gestió en matèria humanitària, obviant que el PSOE ha impedit treballar durant mesos el vaixell d'Open Arms, icona de l'ajuda a la immigració que intenta arribar al continent. Iglesias li ha retret ràpidament.
La frase: "No he pactat mai amb els independentistes".
Pablo Casado (PP). Actiu
A favor: Contingut en el primer duel televisiu -Rivera, agressiu, va gaudir de més protagonisme en el flanc de la dreta-, necessitava un cop d'efecte. I ha fet un pas endavant per mitigar l'avantatge aconseguit dilluns per Ciutadans. Sense perdre les formes, ha carregat contra la gestió econòmica del PSOE, i ha traçat un paral·lelisme entre Sánchez i Zapatero per crear el frame que el candidat socialista no és una aposta fiable. Ha tornat a insistir en la necessitat d'un cara a cara per presentar-se com a alternativa a l'esquerra, i ha sabut superar sense grans ferides la carpeta de la corrupció, malgrat l'historial del PP.
En contra: Ha superat la frontera de la imprecisió quan ha tornat a situar a Sánchez com a facilitador dels indults als independentistes. Dilluns ja ho havia fet Rivera. En la utilització dels nacionalismes perifèrics per desgastar Sánchez, ha arribat a vincular el seu adversari amb Otegi, a qui ha definit com un expert en "segrestar". Ha acusat Sánchez de "blanquejar" el terrorisme i ha recorregut al vocabulari irresponsable quan ha titllat de "borrokas" els votants de l'1-O. En assumptes socials, ha presentat el PP com el partit garant de lluita contra els desnonaments, tergiversant la inacció de l'executiu de Mariano Rajoy. S'ha enfangat quan ha parlat de la violència masclista amb referències a casos particulars de dirigents socialistes. No ha sabut argumentar la posició del seu partit davant el "no és no" i, incòmode, s'ha enredat amb la "superioritat moral" de l'esquerra en lloc de ser propositiu.
La frase: "[A Sánchez] El que va passar a Pedralbes què va ser, un pícnic?
Albert Rivera (Ciutadans). Intermitent
A favor: Àgil en el combat dialèctic -quan ha plantejat mesures mirava a la càmera per dirigir-se directament a l'espectador-, ha sabut entrar en el cos a cos en un debat més obert a les interrupcions. Ha furgat en la incomoditat del PSOE per assistir als debats electorals. En la qüestió de les aliances ha estat més clar que altres candidats. Ha repetit l'intent d'estendre la mà a Casado -plantejament constructiu d'una alternativa a PSOE i Unides Podem-, malgrat no evitar les enganxades amb el dirigent popular.
En contra: Poc polit en el vocabulari en el debat de dilluns, no ha pogut reprimir ni les referències col·loquials -ha dit "triler" a Sánchez- ni les ocurrències, com la llista dels afectats per corrupció al PSOE. Malgrat això, no ha tret rendiment quan ha intentat convertir Sánchez en un "mentider". L'episodi d'entregar la tesi doctoral al líder del PSOE se li ha girat en contra quan el seu rival li ha respost amb el llibre de Santiago Abascal, per la foto de Colón amb Vox. El seu discurs en immigració és el que ha sonat més proper al de l'extrema dreta, confirmant el viratge de Ciutadans. No se n'ha sortit quan ha intentat convèncer els votants del PP de les ajudes a les famílies per fomentar la natalitat ni tampoc ha estat clar en el pla per fer sostenible les pensions. S'ha mostrat previsible quan ha atacat Sánchez per atribuir-li la condició de soci de Puigdemont i Torra. En el debat territorial no ha aportat res de nou.
La frase: "[A Sánchez] Vostè no deixa de mentir, és un fake"
Pablo Iglesias (Unides Podem). Didàctic
A favor: Amb un discurs ben estructurat -és el millor orador dels quatre candidats-, ha fet una defensa raonable dels governs de coalició, acords imprescindibles en temps de la fragmentació de la política. Ha sabut destacar incoherències de Ciutadans i PP -especialment les promeses no complertes de Rivera-, i també ha fet evident que Podem és la garantia que el PSOE validi mesures socials de calat, com la intervenció del mercat de lloguer o el salari mínim. Ha estat conseqüent quan ha demanat situar la dona com a protagonista del debat feminista i l'avortament, a banda de ser el candidat més contundent en les mesures contra la violència masclista. També ha reclamat als adversaris debatre sense estirabots i no convertir Catalunya en una arma llancívola. Ha estat l'únic candidat que ha proposat una "consulta" per atendre el cas català, ha defensat Sánchez de les "barbaritats" que diu la dreta, s'ha mostrat amant de l'"Espanya diversa" i "plurinacional", i ha definit com a "enemics" de l'Estat Florentino Pérez abans que les forces sobiranistes.
En contra: Malgrat mostrat un to moderat en bona part de les seves intervencions, com en el primer debat, ha fet evident la seva mala relació amb Rivera. El candidat de Ciutadans l'ha tret de polleguera, fins al punt que el líder de Podem l'ha titllat de "maleducat". Després dels dos debats televisius continua sense dissipar el perill del vot útil al PSOE davant l'amenaça de la dreta.
La frase: "Defensem que a Catalunya hi hagi una consulta".