judici de l'1-O

Els exconsellers Jordi Jané i Meritxell Ruiz desvinculen els seus cessaments de l'1-O

Defensen que el plantejament de l'executiu de Puigdemont era acordar un referèndum amb l'Estat i que cap dirigent va dubtar que els Mossos havien de complir la llei

per Sara González / Bernat Surroca, Tribunal Suprem (Madrid), 23 d'abril de 2019 a les 16:39 |
L'exconsellera d'Ensenyament Meritxell Ruiz, al Suprem | ND
Tant l'exconseller Jordi Jané com l'exconsellera Meritxell Ruiz han desvinculat el seu cessament com a titulars d'Interior i d'Ensenyament el 14 de juliol del 2017 del plantejament de celebració del referèndum de l'1-O. Segons els predecessors de Joaquim Forn i Clara Ponsatí al capdavant de les dues conselleries, l'executiu de Carles Puigdemont sempre es va fixar com a objectiu "trobar una solució acordada" amb l'Estat i, per tant, la via unilateral no va estar sobre la taula mentre formaven part del Govern. De fet, han assegurat que quan va deixar el càrrec estava convençut que s'arribaria a algun tipus de pacte, una via que ha puntualitzat que segueix considerant necessària. 

Tot i que els seu cessaments van estar embolcallat de polèmica perquè es va produir en el moment àlgid de decidir si es tirava endavant el referèndum malgrat la negativa del govern espanyol, Jané i Ruiz ha defensat que el seu cessament van ser fruit d'una "reflexió personal".



Jané ha explicat que en aquell moment portava ja més de dos anys com a conseller i que això suposava "una responsabilitat que absorbeix molt" i que l'impedia impartir classes a la Universitat Pompeu Fabra, tasca que fa des de 1990. "Havia complert amb les principals finalitats del mandat i vaig considerar oportú plantejar no continuar", ha relatat. De fet, ha explicat que un dels seus principals objectius era que es reunís la Junta de Seguretat després de vuit anys sense fer-ho. "No m'hagués plantejat la possibilitat de dimitir si no s'hagués reunit la Junta de Seguretat", ha explicat. Ha afegit, en aquest sentit, que la sortida de l'exconseller d'Empresa Jordi Baiget va obrir la possibilitat d'un canvi de Govern en la qual ell va plantejar la seva sortida. 

"El president, el vicepresident i els consellers, van respectar en tot moment que el cos dels Mossos d'Esquadra està per complir la llei"

A més de defensar que mentre ell va ser conseller el pla del Govern de Carles Puigdemont va ser en tot moment acordar una solució amb l'Estat, Jané també ha subratllat que tots els consellers van respectar sempre que el cos de Mossos d'Esquadra havia de complir la llei. Fins i tot quan des de les mobilitzacions al carrer es reivindicava que plegués, ha dit, sempre va rebre la "l'empara i la comprensió" de tot el Govern. "El president, el vicepresident i els consellers, van respectar en tot moment que el cos dels Mossos d'Esquadra està per complir la llei", ha sentenciat.  


Jané ha explicat també que quan Forn va assumir el càrrec de conseller no va fer cap més canvi que el del director general dels Mossos i que cap alt comandament del cos policial li va manifestar mai cap preocupació pel nomenament del nou conseller. L'extitular d'Interior ha defensat també l'ús d'armes llargues per part dels Mossos perquè són "absolutament necessàries davant l'amenaça del terrorisme gihadista". Quan ell va deixar el Govern, ha puntualitzat, el 30% de la tasca de patrulla al carrer es destinava a la vigilància antiterrorista.  

Meritxell Ruiz: "El meu cessament no tenia res a veure amb la celebració del referèndum"

Meritxell Ruiz, per la seva banda, ha explicat que li va comunicar a Puigdemont que no volia seguir al Govern en un moment en què es va obrir la porta a una remodelació del Govern. "Vaig prendre una decisió personal", ha dit Ruiz, que ha argumentat que tot just havia acabat el curs escolar i que, en el seu cas, tenia dos fills petits i el càrrec de consellera requeria molta dedicació. "El meu cessament no tenia res a veure amb la celebració del referèndum", ha insistit. 

A les reunions del Govern, ha dit, sempre es va parlar "de diàleg i de pacte" i no es van visualitzar cap bloc partidari de la unilateralitat. "Aquest no es va ser un debat que es fes dins del govern", ha insistit, tot afegint que mai va arribar cap resposta per part del govern espanyol. Sí que ha dit Ruiz que preveia un escenari entre juliol i octubre d'"increment de tensió dialèctica amb el govern", un escenari en què li "costava" veure's com a consellera. Aleshores ja havia rebut cinc requeriments del Tribunal Constitucional.

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació