judici de l'1-O

Els exconsellers cessats per Puigdemont reivindiquen que el pla sempre va ser la via dialogada

L'acusació no obté cap rèdit del relat dels dirigents que van perdre la confiança de l'expresident i Pere Aragonès aconsegueix esquivar la declaració al Suprem

per Sara González / Bernat Surroca, Tribunal Suprem (Madrid), 23 d'abril de 2019 a les 18:30 |
L'exconseller Jordi Jané, a la sala del Tribunal Suprem | ANC
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"Probablement no podrem fer el referèndum, i haurem de fer una cosa diferent". Amb aquesta declaració de Jordi Baiget en una entrevista a El Punt Avui el 3 de juliol del 2017 va començar tot. L'efecte dòmino al Govern de Carles Puigdemont va ser immediat: després del cessament del conseller d'Empresa, va arribar, 11 dies després, la substitució de Jordi Jané al capdavant d'Interior, la de Meritxell Ruiz a Ensenyament, Neus Munté a Presidència i el relleu de Joan Vidal de Ciurana com a secretari del Govern. Aquest dimarts tots ells -a excepció de Munté- han desfilat pel Tribunal Suprem amb dos objectius: desvincular els seus cessaments de la preparació de l'1-O i subratllar que el pla del Govern era acordar el referèndum amb l'Estat. El seu relat, allunyat les discrepàncies que es van viure els mesos previs al Palau de la Generalitat, no ha permès a l'acusació obtenir cap rèdit per alimentar la tesi que l'executiu català apostés des del principi per la via unilateral. 

Quan aquell 14 de juliol, deu dies després de presentar l'arquitectura del referèndum al Teatre Nacional, es van produir la bateria de cessaments i substitucions, Carles Puigdemont va disposar d'un Govern determinat a celebrar l'1-O. En aquest context es van interpretar les baixes i la incorporació de Joaquim Forn i Clara Ponsatí, i l'assumpció de noves responsabilitats per part de Jordi Turull, que va assumir Presidència, i de Santi Vila -que es va desvincular del Govern just abans de la declaració d'independència-.


No era un secret que els consellers que plegaven havien manifestat els seus dubtes sobre com continuar amb el referèndum si el govern espanyol no l'autoritzava. Tot i això, aquest dimarts de Sant Jordi al Tribunal Suprem, tots ells han assegurat que en cap cas la seva destitució va tenir res a veure amb la qüestió per la qual estan processats per rebel·lió i sedició la resta de dirigents que van arribar fins a la declaració d'independència del 27 d'octubre. Baiget, que va ser qui més públicament va manifestar els seus dubtes, sí que ha reconegut que hi va haver una relació de "causa-efecte" entre les seves declaracions i el seu cessament. Jané i Ruiz, per la seva banda, han circumscrit les baixes a una decisió personal que van prendre un cop es va obrir la porta a la remodelació del Govern conscients, això sí, que en els mesos posteriors la tensió amb el govern espanyol aniria in crescendo si no arribava l'acord desitjat.


El relat dels exconsellers cessats per Puigdemont, tots ells citats per l'acusació, ha estat el menys lesiu possible per als processats. Si el que pretenien Vox, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat era obtenir munició de possibles dirigents ressentits, han fracassat en el seu intent. Els tres dirigents han subratllat el que tots els acusats van expressar durant la fase inicial de declaracions: que en tot moment van intentar "dialogar" amb l'Estat per acordar una resolució del conflicte però que no els van correspondre.

Tot i que Puigdemont va argumentar "pèrdua de confiança" en Baiget, l'exconseller ha defensat que "ningú" dins del Govern era partidari de la via unilateral. Ruiz ha assegurat que mai es va debatre sobre la unilateralitat a les reunions de l'executiu, tot i que sí que va pronosticar que es produiria una escalada de "tensió dialèctica" entre juliol i octubre, context en el qual no s'hi veia patint el desgast a la conselleria. Jané ha afegit, en aquest sentit, que tampoc es va qüestionar en cap moment que els Mossos no complissin les resolucions judicials. Ha estat l'exsecretari del Govern Joan Vidal de Ciurana qui ha explicat que, en tot cas, les proclames que feien referència a la via unilateral eren una "eina per pressionar" el govern espanyol per acordar la votació. 



Si la jornada d'aquest dimarts es preveia d'alt voltatge polític, a la pràctica aquestes expectatives s'han anat desfent com un terròs de sucre. També des del moment en què s'ha constatat que el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, no declararia. La situació del dirigent, que al 2017 era secretari d'Economia sota les ordres d'Oriol Junqueras, és kafkiana: ha estat materialment investigat pel jutjat d'instrucció número 13 però fins ara no ha rebut cap notificació formal al respecte. El jutge Manuel Marchena, conscient de la circumstància d'inconcreció jurídica, ha apostat per l'opció garantista de permetre-li acollir-se al seu dret a no declarar, com han fet la resta d'investigats en aquest jutjat.

"El fet que l'1-O s'estigui investigant en més d'un tribunal ens provoca indefensió", ha assegurat el vicepresident a la sortida del tribunal. Però més enllà de denunciar el "fraccionament de la causa", els republicans no han volgut que el Suprem fos un nou focus d'una campanya electoral que, de moment, consideren que tenen prou controlada. No moure's d'aquesta línia en la recta final de la cursa és l'objectiu d'ERC que, conscient que judici i campanya s'entrellacen, vol anar amb peus de plom per no prendre cap risc. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació