24
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
10:04h
En els primers dos debats televisius, Catalunya ha estat matèria troncal de l'examen dels candidats. Als platós s'ha parlat d'emergència nacional, problemes de convivència i, fins i tot, de guerra civil. Tot plegat, amb l'independentisme com a protagonista absent. Aquest dimarts era Sant Jordi i els carrers eren plens malgrat la pluja. No es percebia a Barcelona la fractura que tant es branda des de Madrid.
Els debats electorals a Espanya han estat el mirall de la campanya. Una campanya en la qual han sovintejat els missatges simplistes, també exagerats, impropis de qui hauria de perseguir solucions més que eixamplar els problemes. Els mals de la simplificació corquen la política, perquè guanya pes la confrontació i es redueix l'espai concedit a la resolució de les qüestions complexes. La política hauria de ser útil en la persecució d'escenaris d'entesa, cap tan difícil com la carpeta catalana.
La dreta espanyola ha estat especialment bel·ligerant en la recepta que vol aplicar a Catalunya i en els candidats de l'esquerra s'ha observat incomoditat que genera el debat territorial: amb el fre de demà, han receptat diàleg i empatia. Pedro Sánchez, fixant el marc de la Constitució. Pablo Iglesias, sense fronteres prèvies. Discursos, en qualsevol cas, per no prendre mal.
Seria necessari exigir plantejaments constructius als partits espanyols i caldria reclamar també a l'independentisme un exercici encara més complex: l'anàlisi del terreny de joc sense el biaix de les emocions. La decent i imprescindible denúncia de la repressió hauria d'anar acompanyada de plantejaments amb més càrrega de profunditat que el simbolisme. En temps difícils, també s'ha d'apel·lar a les idees. El debat d'aquest dimecres a TV3 és la penúltima oportunitat. La campanya dels missatges simples enfila l'esprint final.