Judici de l'1-O

El Suprem permet a Aragonès acollir-se al dret a no declarar

El vicepresident denuncia que el "fraccionament de la causa" provoca "indefensió" i mostra que es tracta d'un judici polític

per Bernat Surroca / Sara González, Tribunal Suprem (Madrid), 23 d'abril de 2019 a les 13:06 |
El vicepresident Pere Aragonès, a la sala del Tribunal Suprem | ND
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha entrat al Tribunal Suprem sense saber si hauria de declarar o no. Finalment, no ho ha fet. I és que la seva situació és kafkiana: la d'estar "materialment investigat" sense que mai se li hagi comunicat formalment. Al·legant aquesta situació, el dirigent d'ERC, que al 2017 era secretari d'Economia sota les ordres d'Oriol Junqueras, ha demanat acollir-se al dret de no declarar com han fet la resta d'investigats al jutjat d'instrucció número 13. Davant el llimb jurídic en el qual es troba Aragonès, Manuel Marchena ha optat, finalment, per acceptar la seva petició de no declarar. 

"Per molt que la petició d'investigació hagi estat rebutjada, pot dibuixar un escenari en què tingui interès de no declarar", ha dit Marchena a l'hora de comunicar al vicepresident que podia acollir-se al dret sol·licitat. Vox havia citat el vicepresident no només per l'1-O, sinó també per la presumpta recerca de finançament per a la independència. El dirigent d'ERC disposa d'una situació processal complexa. Com a membre del Govern és aforat i el jutjat 13 va remetre el passat mes d'agost al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un escrit en el qual fonamentava la seva possible imputació juntament a la d'altres aforats com Lluís Salvadó i Josep Maria Jové. El TSJC no ha obert, però, cap procediment contra el vicepresident però, en paral·lel, tampoc va ordenar el sobreseïment i arxiu i de la possible investigació.


La resolució emesa pel TSJC assenyalava que la investigació del jutjat 13 no detallava "els concrets actes referits a l'esfera de responsabilitat" d'Aragonès segons la qual hauria "realitzat o omès" actes per a la realització del referèndum. La situació jurídica del vicepresident és de tanta incertesa que ni tan sols té, per ara, advocat. El jutjat del 13 fa només unes setmanes va decidir processar una trentena d'alts càrrecs per delictes que van des de la desobediència fins a la revelació de secrets.

A preguntes dels mitjans a la sortida del Suprem, Aragonès ha denunciat el "fraccionament de la causa": "El fet que l'1-O s'estigui investigant en més d'un tribunal ens provoca indefensió", ha assegurat, i ha qualificat la situació d'"absurda" i una evidència més que es tracta d'una "causa política". El vicepresident ha reiterat que està disposat a explicar-se "on calgui", però ha denunciat que el fet que Vox -que és qui l'ha citat- sigui acusació popular suposa un "risc", perquè es poden utilitzar les declaracions que ja va fer al jutjat 13 -on Vox també acusa els dirigents indpendentistes- per intentar "una imputació" en una altra sala. 

L'exsecretari del Govern nega que el seu cessament fos per l'1-O

De moment, el tercer testimoni del matí ha estat Joan Vidal de Ciurana, l'exsecretari de Govern que va ser cessat el 14 de juliol del 2017 i substituït per Víctor Cullell. La seva funció com a secretari de Govern era coordinar l'acció jurídica i certificar els acords de les sessions de Govern. A preguntes de Vox, ha explicat que els motius de la seva destitució van ser motius personals: "Arran de la sortida de diversos consellers del Govern, vaig creure que era una bona oportunitat acordar la meva sortida. Volia tornar a l'activitat privada i la meva sortida no va tenir res a veure amb el referèndum que s'havia de celebrar l'1-O", ha explicat. 


Fins aleshores, ha explicat Vidal de Ciurana, no s'havia acordat cap tipus de pagament en relació a l'1-O. Ha admès, això sí, que va participar en reunions on es parlava de celebrar un referèndum pactat amb l'Estat. "La unilateralitat, fins quan jo vaig cessar, no es contemplava", ha assegurat, i ha negat conèixer el document EnfoCATs o l'agenda de Josep Maria Jové. Malgrat tot, ha explicat que tenia una relació molt propera amb Jové arran de l'acord de coalició que formava el Govern. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha cridat l'atenció més d'una vegada a l'advocat de Vox per les preguntes que li ha fet al testimoni. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació