judici de l'1-O

L'exsecretari del Govern nega que el seu cessament tingués res a veure amb l'1-O

Joan Vidal de Ciurana assegura que abans de ser destituït no es contemplava el referèndum unilateral

per Bernat Surroca / Sara González, Tribunal Suprem (Madrid), 23 d'abril de 2019 a les 11:00 |
Joan Vidal de Ciurana, aquest dimarts al Suprem | ACN
L'onzena setmana de judici tindrà com a protagonistes els testimonis polítics, que reapareixen al Tribunal Suprem en plena campanya electoral. El tercer testimoni del matí ha estat Joan Vidal de Ciurana, l'exsecretari de Govern que va ser cessat el 14 de juliol del 2017 i substituït per Víctor Cullell. La seva funció com a secretari de Govern era coordinar l'acció jurídica i certificar els acords de les sessions de Govern. A preguntes de Vox, ha explicat que els motius de la seva destitució van ser motius personals: "Arran de la sortida de diversos consellers del Govern, vaig creure que era una bona oportunitat acordar la meva sortida. Volia tornar a l'activitat privada i la meva sortida no va tenir res a veure amb el referèndum que s'havia de celebrar l'1-O", ha explicat. 

Fins aleshores, ha explicat Vidal de Ciurana, no s'havia acordat cap tipus de pagament en relació a l'1-O. Ha admès, això sí, que va participar en reunions on es parlava de celebrar un referèndum pactat amb l'Estat. "La unilateralitat, fins quan jo vaig cessar, no es contemplava", ha assegurat, i ha negat conèixer el document EnfoCATs o l'agenda de Josep Maria Jové. Malgrat tot, ha explicat que tenia una relació molt propera amb Jové arran de l'acord de coalició que formava el Govern. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha cridat l'atenció més d'una vegada a l'advocat de Vox per les preguntes que li ha fet al testimoni. En una ocasió, de fet, el lletrat ha parlat de "Joaquim Homs", referint-se a Francesc Homs. 




Preguntat per reunions de l'any 2015, l'exsecretari del Govern ha dit que "probablement" es va parlar del programa electoral de JxSí. "És possible que tingués una reunió el juliol del 2015 on es va parlar del programa electoral", ha admès. A preguntes de la Fiscalia -malgrat les reticències del es defenses- el testimoni ha dit que el febrer de 2016 va tenir una reunió amb diversos dirigents independentistes. "Recordo que la conversa era com s'adaptava el programa electoral a la realitat posterior a les eleccions. En cap cas es parlava d'un referèndum unilateral, la qüestió del referèndum entra posteriorment", ha assegurat, i ha afegit que no va tractar temes relacionats amb el referèndum tampoc el juliol del 2016. 

A preguntes de l'Advocacia de l'Estat, Vidal de Ciurana ha admès que no se li va consultar res en relació a la pregunta i la data del referèndum, que es va fer pública abans del seu cessament. El testimoni ha explicat que va rebre una notificació del TC pel que fa al referèndum, però ha insistit que no es va pronunciar sobre cap projecte de llei relacionada amb l'1-O "perquè mai el va tenir a les mans". 

En el torn de les defenses, Joan Vidal de Ciurana ha explicat que en tot moment va quedar clar que els Mossos exercirien com a policia judicial l'1-O, i ha assegurat que en cap de les reunions on va assistir es va instar la policia catalana a desobeir. 


L'ANC no decidia res el 20-S

Un dels testimonis del matí ha estat un sergent de l'àrea de mediació dels Mossos, present a la conselleria d'Economia el 20-S. A preguntes de Vox, el sergent ha explicat que va parlar amb la Guàrdia Civil, que li van traslladar la necessitat de permetre l'entrada de la comitiva judicial amb tres detinguts per començar els escorcolls al Departament. Aquesta petició va decaure amb el pas de les hores. Durant la seva intervenció, el sergent ha relatat tres reunions amb membres de l'ANC, però ha deixat clar que l'entitat sobiranista no decidia res en relació amb l'operatiu policial. Així mateix, el testimoni ha explicat que no va tenir cap relació Jordi Cuixart el 20-S. 

En una de les reunions, on hi van participar membre de l'ANC, la Guàrdia Civil va demanar que no hi participés Xavier Vidal perquè ningú més podia saber de la presència d'armes als vehicles policials. "Va arribar un moment que la petició d'entrada dels detinguts amb la comitiva judicial decau i ja no es torna a posar sobre la taula", ha relatat. El testimoni ha explicat també que, al matí, els Mossos van contemplar l'opció de quedar-se custodiant els vehicles de la Guàrdia Civil per evitar que patissin danys, però van constatar que era "un risc" i van tornar dins de la conselleria. "No hi havia un risc, però si haguéssim hagut d'actuar s'hauria produït el risc. Volíem prevenir", ha explicat a preguntes de Vox. El sergent ha dit que la Guàrdia Civil va demanar que "es fes viable" l'entrada de la comitiva judicial i que es va treballar per aconseguir-ho valorant la situació. 

Un mosso (també) va pujar a un vehicle policial el 20-S

Els sergent ha explicat que els Mossos es van acostar als vehicles policials que hi havia davant d'Economia per comprovar-ne l'estat. "No vam veure que hi hagués cap vehicle malmès", ha assegurat, i ha dit que van demanar a la gent -periodistes, majoritàriament- que baixés dels cotxes però no se'ls va fer cas. 

El sergent ha explicat es va enfilar al cotxe -"que no era el més adequat-" per demanar als manifestants que  baixessin, sense èxit. "Si els hagués fet baixar hauria d'haver fet una actuació policial amb ús de la força, i segurament m'hauria quedat allà", ha explicat a preguntes de la Fiscalia. Amb tot, malgrat la insistència del fiscal Moreno, no ha dit que fer complir la llei impliqués "córrer un risc". 

A preguntes de l'advocacia de l'Estat, el testimoni ha dit que la situació el 20-S requeria "criteris tècnics". "Vaig escoltar que la densitat de la gent provocava dificultats", ha dit, i ha afegit també era complicat l'ús de la força.  

L'agent ha explicat que l'única actuació conjunta que durant l'1-O es va intentar entre els Mossos i els cossos policials espanyols va ser al CEIP Ramon Llull. “Amb tot, no va ser possible”, ha admès. Al centre, ha relatat, van procurar que la gent “no s'oposés” a l'actuació policial però no van obtenir resposta, motiu pel qual van acabar marxant.

Insistència de Vox amb Badalona

Josep Maria Cerveró, soci de l'ANC i Òmnium, ha declarat a petició de Vox pels fets del 25 de setembre a Badalona, quan la Guàrdia Urbana va requisar uns cartells que estaven penjant voluntaris de les entitats independentistes. Aquest cas està al jutjat número 7 de Barcelona.  Aquests cartells contenien missatges com "Hola Europa", "Hola nou país" i "Hola República". "S'emmarcaven en el context del referèndum, però res cridava a participar en el referèndum", ha relatat l'activista.

Cerveró ha explicat que Jordi Cuixart havia fet una conferència aquell dia a la ciutat i que, en saber que la Guàrdia Urbana s'enduia els cartells es va posar davant del vehicle per intentar parlar-hi. "Va posar les mans al capó, però ni va sacsejar ni va colpejar el vehicle", ha explicat to afegint que no va sentir "cap insult". En tot cas, va ser el regidor José Téllez -de la CUP-, qui va treure els cartells del vehicle. "Ens va dir que això ho havia fet ell i que la resta no hi teníem res a veure", ha explicat el soci de l'ANC. Cerveró ha explicat que els agents també es volien emportar l'escala que estaven utilitzant per penjar els cartells i que al final es van acabar fent una foto amb Cuixart, a qui ell no coneixia.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació