23
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
7:40h
Les enquestes dels darrers dies apunten que els partits de dretes estatals podrien incrementar lleugerament les seves expectatives de vot respecte allò aconseguit el 2016 i, a la vegada, perdre en conjunt prop de deu diputats respecte els obtinguts llavors. Tota una paradoxa que respon al fet que aquest cop, en lloc de presentar-se en dues llistes, ho farà en tres. I com que Vox i, en menor mesura, Ciutadans no aconseguiran representació a nombroses demarcacions, especialment les més petites, els vots que obtinguin allí es perdran.
Paradoxalment, l'esquerra havia patit durant moltes eleccions el llast de la desunió. Al costat del PSOE, IU en alguna de les seves formes obtenia percentatges prou rellevants de suports a nivell estatal que després rendibilitzava poc al Congrés, mentre el PP treia rèdit de tots i cadascun dels seus vots. Ara, però, als populars no només els ha sorgit un germà petit, sinó que en són dos, i corren el risc de tastar la medicina que ha patit l'esquerra durant molt de temps. La demoscòpia apunta a un escenari en què PSOE i Podem rebrien menys vots que la dreta i, en canvi, obtindrien més diputats.
Per això, les crides a concentrar el vot es multiplicaran aquests dies de campanya, en una recta final que es preveu més moguda que el descafeïnat inici que ha caigut en plena setmana santa. De fet, a hores d'ara, amb els vots que li costaria a Vox aconseguir dos escons, el PP en podrien assolir tres. Casado, però, no ho tindrà fàcil, ja que precisament les alternatives per la dreta li han crescut a causa de la corrupció del seu partit i per propis defectes que li han provocat una fuita de votants que no tornaran tan ràpidament al partit original per una simple i tan gastada apel·lació al vot útil...