Dades: Eleccions espanyoles 28-A

Les cinc incògnites del 28-A en la recta final de la campanya

Quines tendències tenen els partits? Què faran els indecisos? Com afectarà la divisió de la dreta? Com pot impactar l'abstenció? Entraran Front Republicà i Pacma? Algunes claus per calibrar aquestes variables

per Roger Tugas, 23 d'abril de 2019 a les 07:40 |
La campanya electoral encarrila el tram final cap a les urnes. S'acaben les enquestes -amb les excepcions dels mercats negres de fruita- i s'intensifiquen els interrogants, cada cop amb menys marge de maniobra per als partits. Uns dubtes aquest cop fins i tot més aguts i oberts per la irrupció de nous partits que fan més imprevisible el resultat del 28-A. Podrà triar Pedro Sánchez soci de govern? Com pagarà la divisió la dreta? Quin pes aconseguirà Vox? Obtindran representació Front Republicà o el Pacma?

 
1. Consolidaran o rectificaran tendències els partits?


La llarga campanya ha impactat de forma diferent en les expectatives dels principals partits. Si es comparen les mitjanes en les enquestes d'abans de l'abril amb les de la primera quinzena de més i les publicades a partir del dia 15, l'esquerra surt reforçada, en especial per una arrencada fulgurant del PSOE, que va disparar la projecció de vot dels 119 diputats de mitjana a 127, estabilitzant-se en aquest punt. En canvi, PP i Podem s'han mantingut força estables, mentre Cs anava caient més i més cada dia. Vox, difícil de predir, recupera ara part del terreny perdut durant les setmanes intermitges i podria pugnar pel quart lloc.

La dreta arriba a la setmana final amb unes expectatives lluny dels 176 diputats de la majoria absoluta (els en faltarien una quinzena), mentre que l'aliança de l'esquerra i el sobiranisme podria sumar amb més marge que en la moció de censura (ERC estaria amb 12-14 diputats i JxCat, amb 4-5). Amb aquestes dades, però, Sánchez tindria opcions de prescindir dels independentistes, intentant una aliança amb Cs que balla per pocs escons o fins i tot una entesa amb Podem, Compromís i PNB que voltaria els 170 escons i que en tindria prou amb l'abstenció d'ERC i JxCat.

2. Què farà el 30%-40% d'indecisos?

Una altra tònica de les enquestes és que els indecisos segueixen sense aclarir-se sobre la butlleta que acabaran agafant. Els sondejos detecten que entre un 30% i un 40% dels ciutadans encara dubten. Segons els càlculs del CIS, però, la indefinició majoritària seria entre blocs, amb 1,6 milions d'electors dubtant entre PP i Cs i la mateixa quantitat, entre PSOE i Podem. Tot i això, més de dos milions també es miraria, per una banda, la papereta dels socialistes i, per l'altra, la del PP o Cs.


Sánchez ha optat per pugnar per aquest vot que es disputa amb la dreta amb un discurs dur contra l'autodeterminació i deixant clar que mai no pactaria un referèndum amb ERC o JxCat, la principal acusació que rep per part dels de Pablo Casado i Albert Rivera. A Catalunya, el mateix CIS i també el baròmetre del CEO apunten que els dubtes es trobarien precisament en el si del camp independentista, amb més de 300.000 vots ballant entre les dues principals forces d'aquest àmbit. Per això, JxCat ha disparat dards contra ERC aquests dies, sobretot retraient-li la negativa a la llista unitària.
 
ELECTORS DUBTOSOS ENTRE PARTITS, A L'ESTAT, SEGONS EL CIS

 
ELECTORS DUBTOSOS ENTRE PARTITS, A CATALUNYA, SEGONS EL CIS


 
3. Com afectarà la divisió a la dreta?

L'esquerra estatal ha patit durant molts anys pel fet de tenir dos -o tres, el 2015- referents electorals i, especialment, pel fet que el petit -IU, en les seves diverses expressions- no aconseguia prou suports per obtenir representació a les demarcacions petites, fent que aquest vot d'esquerres, malgrat que rellevant a nivell global, no es traduís en un pes equivalent al Congrés. La dreta, en canvi, anava unida i rendibilitzava més els vots.

En canvi, ara la dreta estatal es presenta en tres llistes amb opcions d'obtenir percentatges de vot rellevants, fet que provoca que les diferències entre projeccions de diputats respecte l'esquerra siguin superiors a les que correspondria pel vot rebut per cada bloc. En concret, el PSOE aconseguiria 4,3 diputats per cada punt percentual de vot, segons les darreres enquestes, per 4 diputats el PP, que entraria a quasi tot arreu. Cs tan sols rebria 3,2 escons pel mateix nombre de vots i Podem i Vox, només 2,6, ja que quedarien fora de moltes circumscripcions i aquests vots es perdrien.

La suma de PSOE i Podem podria obtenir més escons que PP, Cs i Vox, malgrat situar-se tres punts i mig de vot per sota

Per tot això, les últimes enquestes atorguen 159 diputats de mitjana al tripartit de dretes amb un 46,3% dels vots. En canvi, la suma entre PSOE i Podem podria obtenir 161 escons, dos més, amb un 42,7% dels vots, tres punts i mig per sota de PP, Cs i Vox. I Sánchez i Rivera podrien tocar la majoria absoluta de diputats amb tan sols el 44,5% dels vots entre els dos, menys que el tripartit de dretes.

A nivell català, ERC rendibilitzaria tots els vots, ja que està previst que entri a totes quatre circumscripcions, fet que el situa al nivell del PSOE pel que fa a diputats rebuts per cada punt percentual de vot. JxCat, que podria quedar fora d'alguna demarcació -com Tarragona-, se situaria lleugerament per sota, però per damunt de Cs, Podem i Vox. La duplicitat de llistes, per tant, no seria tan contraproduent per a l'independentisme.
 
DIPUTATS QUE OBTINDRIA CADA PARTIT PER UN PUNT PERCENTUAL DE VOT RESPECTE EL TOTAL

 
4. Aconseguirà mobilitzar els votants el PSOE?

Si hi ha una constant quasi sagrada en les eleccions al Congrés és que la victòria de l'esquerra depèn en bona mesura de la mobilització dels seus votants. O dit d'altra manera, la dreta guanya no per engrescar el propi electorat, sinó perquè el del rival es queda a casa. Si es visualitzen en el gràfic inferior les línies amb el percentatge de participació a les eleccions i el percentatge de vot a les esquerres estatals -Podem, IU i Podem, si s'escau-, es pot veure que aquestes són força paral·leles -amb excepcions, com la primera victòria de José María Aznar, el 1996-.

Sánchez s'esforça perquè el seu votant no es quedi a casa i, per això, ha usat l'espantall del tripartit de dretes com a antídot per a la passivitat. Malgrat tot, unes enquestes que situen aquesta opció com a llunyana, la jugada fallida del debat televisiu amb Vox i la setmana santa en plena campanya li ho poden dificultar. Caldrà veure l'efecte dels debats i si, paradoxalment, la pugna pel vot de dretes pot arrossegar el votant d'esquerres a les urnes.
 
EVOLUCIÓ DEL NIVELL DE PARTICIPACIÓ I DEL VOT A L'ESQUERRA ESTATAL, EN LES ELECCIONS AL CONGRÉS

 
5. Entraran el Front Republicà i el Pacma?

En un altre nivell, a Catalunya es viu la particular pugna entre ERC i JxCat per l'hegemonia del vot independentista -amb els republicans clarament al capdavant, segons les enquestes-, però també dues formacions malden per aconseguir representació per Barcelona, per bé que només algunes enquestes els en donen opcions.

Es tracta del Front Republicà, una coalició entre Poble Lliure, Som Alternativa i Pirates de Catalunya que aconsegueix assistències notables en alguns dels seus actes, i del Pacma, que fa una campanya més basada en les xarxes i que ja fa uns anys que intenta trencar la barrera del 3% de vots, per ara sense èxit. Traduït en valors absoluts, això voldria dir obtenir entre 80.000 i 90.000 vots a la demarcació, segons la participació que hi hagués. Això equival a una mica més de la meitat dels 143.711 vots que hi va aconseguir la CUP el 2017, un repte que, segons les enquestes, tindria més a l'abast Front Republicà.
 
VOTS NECESSARIS PER ACONSEGUIR REPRESENTACIÓ A BARCELONA, EN FUNCIÓ DE LA PARTICIPACIÓ A LES DIFERENTS ELECCIONS

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació