22
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
11:46h
Saps que s’acosta Sant Jordi perquè tothom diu que d’aquí a uns dies serà Sant Jordi. D’aquí un mes. D’aquí quinze dies. Només falta una setmana! Diuen que ja ha passat un any, que com passa el temps, que és el seu dia preferit de l’any, que quines ganes, que tomba i que gira. Saps que s’acosta Sant Jordi perquè els llibreters estan nerviosos. És per ells el dia més important i han de fer moltes comandes, preparar la botiga i la paradeta. Van atabalats, a vegades costa detectar-ho però estan contents. Saps que s’acosta Sant Jordi perquè fa temps que sigui Sant Jordi. Perquè tothom desitja que faci bo, que el sol llueixi. Alguns no només ho desitgen, també resen. Enguany la cosa no està gaire clara. Sembla que amenaça pluja. Aquestes frases, aquesta mena d’auguris, també et fan pensar que s’acosta Sant Jordi.
Saps que s’acosta Sant Jordi perquè a tot arreu llegeixes notícies i reportatges de roses. Perquè la frase feta “fer bullir l’olla” poques vegades deu ser més apropiada per a definir els estats d’ànim que es couen i s’aproximen. Saps que s’acosta Sant Jordi perquè a tu també et ve de gust comprar la rosa i regalar-la. I pensar en el llibre que vols i en el que vols regalar. I penses que potser vols una novel·la o un poemari o un llibre sobre periodisme o mira no, millor un llibre sobre Barcelona perquè a la lleixa dels llibres sobre Barcelona, si els ajuntes més, segur que n’hi cap un altre.
Saps que s’acosta Sant Jordi perquè és fàcil que a la cua de la llibreria escoltis algú demanant descompte. I penses que li diràs que el descompte només és el dia de Sant Jordi i que ja li pagues tu el 10% que demana. I et fa ràbia que hi hagi gent que es pensi que els llibres són cars. També s’ho pensen del teatre, del cinema i de la música en viu. Hi ha persones que creuen que la cultura hauria de ser gratis. Però bé, no ens enfadem, saps que s’acosta Sant Jordi perquè encara que estiguis de mal humor, saps que durant el dia 23 és fàcil que tot et sembli més suportable.
Saps que s’acosta Sant Jordi perquè comences a escoltar la mare de tots els tòpics: la mercantilització dels llibres, la gent que només compra un llibre aquest dia, la mentida dels més venuts... Ja fa temps que tot això t’ho tires a l’esquena perquè és l’avorriment més gran que hagi parit mare. A qui li importa quin és el llibre més venut? I sempre et respons el mateix: que no entens que això li pugui importar a algú. Saps que s’acosta Sant Jordi perquè et visualitzes a tu mateix encabit al mig d’una aglomeració en algun tram de la Rambla Catalunya. Potser és un moment en què vas amb una mica de pressa però el dia de Sant Jordi el ritme és somort i t’hi has d’adaptar encara que potser necessitaries tenir ales per anar volant. Si poguessis volar veuries l’espectacle des de dalt, el formigueig, les parades, les piles de llibres. Sobrevolaries la Rambla i et creuries que ets el rei del món. I flairaries el perfum de les roses des de dalt i els estudiants que te la volen vendre tan sí com no, i els llibreters de vell i els de nou i els que són vells i els que són joves. I els autors que signen molt, els que tenen cua i els que s’avorreixen com una ostra però ja els està bé.
Saps que s’acosta Sant Jordi perquè sí, perquè d’alguna manera, encara que sigui intangible, imperceptible, ho estàs esperant. I és un gust saber que s’acosta Sant Jordi.
Saps que s’acosta Sant Jordi perquè a tot arreu llegeixes notícies i reportatges de roses. Perquè la frase feta “fer bullir l’olla” poques vegades deu ser més apropiada per a definir els estats d’ànim que es couen i s’aproximen. Saps que s’acosta Sant Jordi perquè a tu també et ve de gust comprar la rosa i regalar-la. I pensar en el llibre que vols i en el que vols regalar. I penses que potser vols una novel·la o un poemari o un llibre sobre periodisme o mira no, millor un llibre sobre Barcelona perquè a la lleixa dels llibres sobre Barcelona, si els ajuntes més, segur que n’hi cap un altre.
Saps que s’acosta Sant Jordi perquè és fàcil que a la cua de la llibreria escoltis algú demanant descompte. I penses que li diràs que el descompte només és el dia de Sant Jordi i que ja li pagues tu el 10% que demana. I et fa ràbia que hi hagi gent que es pensi que els llibres són cars. També s’ho pensen del teatre, del cinema i de la música en viu. Hi ha persones que creuen que la cultura hauria de ser gratis. Però bé, no ens enfadem, saps que s’acosta Sant Jordi perquè encara que estiguis de mal humor, saps que durant el dia 23 és fàcil que tot et sembli més suportable.
Saps que s’acosta Sant Jordi perquè comences a escoltar la mare de tots els tòpics: la mercantilització dels llibres, la gent que només compra un llibre aquest dia, la mentida dels més venuts... Ja fa temps que tot això t’ho tires a l’esquena perquè és l’avorriment més gran que hagi parit mare. A qui li importa quin és el llibre més venut? I sempre et respons el mateix: que no entens que això li pugui importar a algú. Saps que s’acosta Sant Jordi perquè et visualitzes a tu mateix encabit al mig d’una aglomeració en algun tram de la Rambla Catalunya. Potser és un moment en què vas amb una mica de pressa però el dia de Sant Jordi el ritme és somort i t’hi has d’adaptar encara que potser necessitaries tenir ales per anar volant. Si poguessis volar veuries l’espectacle des de dalt, el formigueig, les parades, les piles de llibres. Sobrevolaries la Rambla i et creuries que ets el rei del món. I flairaries el perfum de les roses des de dalt i els estudiants que te la volen vendre tan sí com no, i els llibreters de vell i els de nou i els que són vells i els que són joves. I els autors que signen molt, els que tenen cua i els que s’avorreixen com una ostra però ja els està bé.
Saps que s’acosta Sant Jordi perquè sí, perquè d’alguna manera, encara que sigui intangible, imperceptible, ho estàs esperant. I és un gust saber que s’acosta Sant Jordi.