21
d'abril
del
2019
Actualitzat
el
22
d'abril
a les
11:52h
Els presos polítics han entrat en campanya just quan la cursa electoral enfila l'hora de la veritat, coincidint amb els debats televisius. No és estrany, doncs, que les dues rodes de premsa concedides per Oriol Junqueras i Jordi Sànchez a l'Agència Catalana de Notícies (ACN) acabessin amb la mateix pregunta ara que els projectes rivalitzen a les urnes: l'estat de la relació entre Carles Puigdemont i el líder d'ERC. Tant Junqueras com Sànchez van optar per una resposta diplomàtica, que apel·lava a la col·laboració entre dirigents i espais. En el darrer any i mig de presó i exili, s'han escrutat els contactes entre l'expresident i l'exvicepresident del Govern, un diàleg exigu, fred i distant, no només per la separació física sinó també per l'escassa sintonia personal entre un i l'altre.
Les arestes eren conegudes abans de la tardor del 2017 i no s'han llimat en tots aquests mesos. Al contrari, la competència electoral ha deixat la ferida encara més tendra. La confrontació de JxCat i ERC a espanyoles, europees i municipals ha fet emergir la difícil convivència entre sigles, maquillada en el passat des del Govern quan les topades al Parlament es feien evidents. Junqueras i Puigdemont continuen mantenint el mateix objectiu -la construcció de la República catalana- però difereixen en la manera d'arribar-hi, fins al punt que es posa en qüestió que el camí el facin de bracet. ERC es perfila com a favorita a les enquestes i aspira a agrupar el sobiranisme al seu voltant -sabedor que té fronteres de vot més poroses- mentre JxCat intenta patrimonialitzar el discurs de la unitat, a la vegada que es presenta com a força hereva de l'1 d'octubre, tot i repetir que el referèndum és una obra col·lectiva.
Les enquestes no semblen afavorir la candidatura de Sànchez com sí que empenyen els republicans. En els dies previs al 21-D, va succeir el mateix i JxCat va acabar imposant-se, per l'efecte Puigdemont i la mala campanya d'ERC, amb massa cops de timó. Ara els discursos dissonants apareixen a l'espai neoconvergent mentre Puigdemont ha mesurat el protagonisme en la primera setmana de mítings, dosificat des de Waterloo. L'expresident ha reaparegut per denunciar l'episodi lamentable de Coripe, un poble de Sevilla, en el qual han afusellat i cremat un ninot que imitava la seva figura. La denúncia dels fets, propagada i repetida pels principals dirigents de JxCat a les xarxes socials, s'ha empeltat de connotació electoral per les referències explícites al PSOE, partit de l'alcalde de la població.
Mentrestant, el missatge de Sànchez des de la presó no és el que verbalitza Puigdemont en videoconferències i tuits. El candidat va recalcar aquest diumenge des de Soto del Real que JxCat ha d'impedir un escenari amb govern de l'extrema dreta i, alhora, ser exigent amb el PSOE sense "quedar atrapats" en la data d'un nou referèndum. Junqueras entona un enunciat semblant: cap línia vermella que permeti una Moncloa condicionada per la ultradreta i més força a l'aposta independentista. Junqueras, com Sànchez, no vol sentir a parlar que ha "renunciat" als seus objectius. I, per combatre els crítics, tots dos recalquen la seva convicció des de Soto del Real. La presó no ha estovat el compromís republicà, sostenen. "Mai, ni els que estem a la presó ni els que estan a l'exili, ens rendirem", afirmava Raül Romeva en el míting d'ERC a Cambrils per consolidar l'argument de la determinació. "No renunciarem mai a l'1-O", afegia Josep Rull des de Reus.
Les arestes eren conegudes abans de la tardor del 2017 i no s'han llimat en tots aquests mesos. Al contrari, la competència electoral ha deixat la ferida encara més tendra. La confrontació de JxCat i ERC a espanyoles, europees i municipals ha fet emergir la difícil convivència entre sigles, maquillada en el passat des del Govern quan les topades al Parlament es feien evidents. Junqueras i Puigdemont continuen mantenint el mateix objectiu -la construcció de la República catalana- però difereixen en la manera d'arribar-hi, fins al punt que es posa en qüestió que el camí el facin de bracet. ERC es perfila com a favorita a les enquestes i aspira a agrupar el sobiranisme al seu voltant -sabedor que té fronteres de vot més poroses- mentre JxCat intenta patrimonialitzar el discurs de la unitat, a la vegada que es presenta com a força hereva de l'1 d'octubre, tot i repetir que el referèndum és una obra col·lectiva.
La confrontació de JxCat i ERC a espanyoles, europees i municipals ha fet emergir la difícil convivència entre sigles
Les enquestes no semblen afavorir la candidatura de Sànchez com sí que empenyen els republicans. En els dies previs al 21-D, va succeir el mateix i JxCat va acabar imposant-se, per l'efecte Puigdemont i la mala campanya d'ERC, amb massa cops de timó. Ara els discursos dissonants apareixen a l'espai neoconvergent mentre Puigdemont ha mesurat el protagonisme en la primera setmana de mítings, dosificat des de Waterloo. L'expresident ha reaparegut per denunciar l'episodi lamentable de Coripe, un poble de Sevilla, en el qual han afusellat i cremat un ninot que imitava la seva figura. La denúncia dels fets, propagada i repetida pels principals dirigents de JxCat a les xarxes socials, s'ha empeltat de connotació electoral per les referències explícites al PSOE, partit de l'alcalde de la població.
VÍDEO Així han entrat per pantalla en directe @junqueras i @raulromeva a míting d'@Esquerra_ERC a Cambrils https://t.co/E6G6eUKiOI#28Apic.twitter.com/ubDaVvT3Ab
— NacióPolítica (@naciopolitica) 21 de abril de 2019
Mentrestant, el missatge de Sànchez des de la presó no és el que verbalitza Puigdemont en videoconferències i tuits. El candidat va recalcar aquest diumenge des de Soto del Real que JxCat ha d'impedir un escenari amb govern de l'extrema dreta i, alhora, ser exigent amb el PSOE sense "quedar atrapats" en la data d'un nou referèndum. Junqueras entona un enunciat semblant: cap línia vermella que permeti una Moncloa condicionada per la ultradreta i més força a l'aposta independentista. Junqueras, com Sànchez, no vol sentir a parlar que ha "renunciat" als seus objectius. I, per combatre els crítics, tots dos recalquen la seva convicció des de Soto del Real. La presó no ha estovat el compromís republicà, sostenen. "Mai, ni els que estem a la presó ni els que estan a l'exili, ens rendirem", afirmava Raül Romeva en el míting d'ERC a Cambrils per consolidar l'argument de la determinació. "No renunciarem mai a l'1-O", afegia Josep Rull des de Reus.