ÀUDIO «Junqueras apareix, ERC es desinhibeix»; anàlisi del desè dia de campanya

Com les mongetes màgiques de Bola de Drac, com la poció de Panoràmix per a Astèrix i Obèlix, o com el rovelló gegant de Super Mario Bros. Després d'un any i mig tancat, les incursions d'Oriol Junqueras són una benzina essencial per a ERC, que s'envalentona cada cop que el seu líder marca camí. Els republicans el van trobar a faltar molt a la campanya de les eleccions del 21 de desembre, però la seva reaparició divendres va servir per trencar tabús i insuflar optimisme en una formació a qui les enquestes li somriuen però prudent perquè la demoscòpia, en aquells comicis, ja li va jugar alguna mala passada.

Junqueras no és només un pres polític, amb tota la legitimitat que això comporta de per si. Tampoc no és només la peça nuclear de la refundada ERC, que deu molt a una figura que ha pacificat el partit i a qui ha insuflat la seva manera d'entendre la política. Junqueras és això i, a més, el dirigent polític més valorat dels darrers vuit anys pels catalans, segons el CEO. I de forma molt transversal entre els electorats de quasi tots els partits, malgrat la polarització actual. És un dels escassos dirigents que, si està en forma, és capaç de fer una roda de premsa d'hora i tres quarts sense clarificar estratègia, tirant d'emotivitat i ironia, i convèncer tant a unilateralistes com a sobiranistes pragmàtics, fent entendre a cadascú el que vulgui entendre.

I divendres estava en forma i això va dotar d'energia el seu partit i el va desinhibir. A vegades acomplexat per les crides a la unitat i les acusacions de partidisme que arriben del món postconvergent, Gabriel Rufián i Roger Torrent van sortir ahir a mossegar, deixant clar que tenen intenció de guanyar aquestes eleccions i afirmant que això seria bo per al país. Uns ànims que previsiblement es mantindran la darrera setmana de campanya. Sense anar més lluny, avui Junqueras participarà per primer cop en un míting i, amb ell, Raül Romeva.