20
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
18:05h
Que la campanya del 28-A no és convencional ho evidencien les rodes de premsa des de la presó de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras. El període electoral transcorre amb la normalitat dels mítings, actes polítics i passejos pels mercats però és una campanya que es juga en dues pistes. L’arena política i la del Tribunal Suprem.
El 23 d’abril es reprendrà el judici als presos polítics, el desenllaç del qual fa trontollar la voluntat de "debat serè" que, segons el PSC, un govern del PSOE voldrà impulsar després dels comicis.
Els socialistes estan convençuts que el conflicte polític català es desinflamarà i les declaracions dels candidats de JxCat i ERC demostren que els partits independentistes amb representació al Congrés –a l’espera de si el Front Republicà hi entra- opten per un to conciliador.
La negociació i el diàleg amb un govern del PSOE que serveixi per frenar la ultradreta és l’aposta dels republicans i també de veus de JxCat com Jordi Sànchez. El PSC, mentrestant, no es vol casar amb ningú però una majoria absoluta –amb o sense Podem- és improbable i el PSOE estarà condemnat a entendre’s, d’una manera o altra, amb els independentistes. Però què passarà quan el Tribunal Suprem dicti sentència? Ara mateix això és un meló per obrir, però el paper dels partits i de la societat civil organitzada a Catalunya davant d’una sentència condemnatòria pot fer inútils els esforços d’obrir un nou cicle polític.
Un meló per obrir
Més enllà de la manca d’unitat estratègica de l’independentisme, els actors polítics sobiranistes han mantingut el seu rebuig a la repressió i queda per veure de quina manera defensaran un diàleg amb el govern espanyol si el Suprem condemna els presos.
Els presos, al Suprem. Foto: ACN
Des del PSC, l’absolució es veu com una opció poc probable, mentre que una condemna per desobediència seria el mal menor, i una que comprés la tesi de sedició i rebel·lió faria difícil portar a la pràctica el treball pel consens a Catalunya que pregonen els socialistes.
Sens dubte, la reacció de partits i entitats a la decisió del Suprem marcarà la resposta dels ciutadans a una eventual condemna de l’alt tribunal però el que queda clar és que la repressió aplicada per l’estat és una carta més de la baralla del 28-A. El PSC s’ho mira des de fora, insistint en la separació de poders, però si el PSOE guanya les eleccions i alhora hi ha condemna, Pedro Sánchez es trobarà davant un escenari diabòlic. Un hàndicap a tenir en compte si el que es vol és calmar les aigües del procés.
El 23 d’abril es reprendrà el judici als presos polítics, el desenllaç del qual fa trontollar la voluntat de "debat serè" que, segons el PSC, un govern del PSOE voldrà impulsar després dels comicis.
Seguim amb més força que a l'inici de la campanya, perquè no paro de parlar amb gent que em dona ànims, força i motius per lluitar! Val molt la pena! El #28A ens hi juguem molt. Necessitem més que mai un govern progressista, que aposti per la convivència i pel diàleg#FesQuePassipic.twitter.com/xamsvXeOue
— Meritxell Batet (@meritxell_batet) 18 d’abril de 2019
Els socialistes estan convençuts que el conflicte polític català es desinflamarà i les declaracions dels candidats de JxCat i ERC demostren que els partits independentistes amb representació al Congrés –a l’espera de si el Front Republicà hi entra- opten per un to conciliador.
La negociació i el diàleg amb un govern del PSOE que serveixi per frenar la ultradreta és l’aposta dels republicans i també de veus de JxCat com Jordi Sànchez. El PSC, mentrestant, no es vol casar amb ningú però una majoria absoluta –amb o sense Podem- és improbable i el PSOE estarà condemnat a entendre’s, d’una manera o altra, amb els independentistes. Però què passarà quan el Tribunal Suprem dicti sentència? Ara mateix això és un meló per obrir, però el paper dels partits i de la societat civil organitzada a Catalunya davant d’una sentència condemnatòria pot fer inútils els esforços d’obrir un nou cicle polític.
Un meló per obrir
Més enllà de la manca d’unitat estratègica de l’independentisme, els actors polítics sobiranistes han mantingut el seu rebuig a la repressió i queda per veure de quina manera defensaran un diàleg amb el govern espanyol si el Suprem condemna els presos.
Des del PSC, l’absolució es veu com una opció poc probable, mentre que una condemna per desobediència seria el mal menor, i una que comprés la tesi de sedició i rebel·lió faria difícil portar a la pràctica el treball pel consens a Catalunya que pregonen els socialistes.
Sens dubte, la reacció de partits i entitats a la decisió del Suprem marcarà la resposta dels ciutadans a una eventual condemna de l’alt tribunal però el que queda clar és que la repressió aplicada per l’estat és una carta més de la baralla del 28-A. El PSC s’ho mira des de fora, insistint en la separació de poders, però si el PSOE guanya les eleccions i alhora hi ha condemna, Pedro Sánchez es trobarà davant un escenari diabòlic. Un hàndicap a tenir en compte si el que es vol és calmar les aigües del procés.