societat

Les dones que pareixen per cesària tenen més depressió

El CatSalut col·labora amb l'OMS en un projecte per reduir cesàries innecessàries a Europa

per NacióDigital, 20 d'abril de 2019 a les 11:49 |
Una sala de parts de l'Hospital d'Olot. | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El percentatge de dones amb diagnòstic de depressió després d'un part augmenta amb el grau d'instrumentalització del procés, i afecta el 6,8% de les dones que pareixen per cesària enfront del 5,8% dels parts vaginals instrumentalitzats -usant per exemple espàtules, fòrceps o ventosa-, i el 5,65% en els no instrumentalitzats -que inclouen parts amb epidural, episiotomia i naturals-.

Així conclou un informe del Servei Català de la Salut (CatSalut), que ha analitzat la utilització de recursos sanitaris segons el tipus de part entre 2014 i 2016 a Catalunya, i que ha detectat un major ús d'antidepressius en les dones que han patit una cesària, ha explicat en una entrevista d'Europa Press l'expert en salut reproductiva Ramon Escuriet.


L'informe s'ha basat en dades de parts d'un sol nen i gestació a terme (el 91% dels atesos), en dones primerenques amb embarassos no complexos, i ha vist que s'usen més recursos durant el primer trimestre postpart en els parts vaginals instrumentals i les cesàries, amb més ús de l'atenció primària, les urgències, les consultes d'especialistes i els antibiòtics -sovint com profilaxis-.

L'augment més rellevant es registra en l'ús d'analgèsics, amb prop del doble en cesàries que en parts no instrumentals, i tant en cesàries com en parts instrumentals han detectat una taxa superior d'ús d'antidepressius, que en el cas de les cesàries es manté en el primer any postpart: "És una cosa que ens obliga a analitzar què està passant, perquè no esperàvem trobar-ho".


L'estudi detecta grans diferències entre hospitals en referència a la medicalització: "Ens fa pensar que de vegades es pot evitar. Si analitzem les dones segons les seves condicions, no hauria d'haver-hi diferències entre hospitals" en la realització de cesàries o l'ús de fòrceps o espàtules, instruments que fan que el sòl pèlvic sofreixi més.

La cesària, com a "conseqüència"


"De vegades, la cesària acaba sent una conseqüència. El part necessita comprensió i acompanyament, i el sistema ha de posar recursos perquè la dona estigui ben acompanyada i pugui tenir el procés el més normal possible", ha reflexionat.

A aquest efecte, han inclòs en el nou protocol d'embaràs preguntes per detectar risc de depressió en el postpart, alhora que recomanen que les intervencions s'usin quan són necessàries i hi ha riscos, i incorporaran recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per evitar la instrumentalització en casos innecessaris.

"És molt important la continuïtat en l'embaràs i el postpart amb una llevadora, i que la dona pugui escollir que estigui amb ella" durant el part perquè augmenta la confiança i afegeix calidesa al moment, amb el qual pot aconseguir-se reduir l'angoixa i evitar medicalització innecessària.

Ha defensat el pla de part com un instrument amb el qual comunicar als professionals les seves preferències i decisions, com que no es faci cap intervenció que no sigui necessària, que li expliquin tot el que facin, i fins i tot si volen música, llum i acompanyament: "Ajuda al fet que puguis explicar tot el que vulguis als professionals" i s'elabora en atenció primària amb llevadores.

Amb la finalitat de reduir les cesàries innecessàries a la regió europea, l'OMS ha convidat a un grup d'experts del CatSalut per desenvolupar un projecte amb recomanacions, i Escuriet ha explicat que també lidera un grup que participa en un estudi a Brussel·les sobre salut perinatal i risc de depressió postpart.

Més llevadores 

Des de l'associació Dona Llum, que treballa per aconseguir parts en els quals es respecti més la mare, la presidenta, Marta Busquets, afirma que no els sorprèn aquesta taxa superior de depressió després de cesàries perquè hi ha estudis que vinculen la salut mental amb el tipus de part: "Va molt lligat a parir en condicions molt intervingudes amb les quals es va trencant el vincle".

"És molt trist que a Espanya encara estiguem lluitant perquè es pugui fer pell amb pell amb el nadó, perquè no estigui sola en una sala de reanimació diverses hores després d'una cesària", situacions que es podrien solucionar amb alternatives fàcils que ja estan integrades en altres països europeus, ha explicat en declaracions a Europa Press.

Aquests elements són els que preocupen sovint a dones que s'apropen a l'entitat: "A nivell de part, moltes tenen por a acabar amb intervencions que no controlen", a no tenir decisió, i en general, volen poder parir tranquil·les, davant el qual ha defensat la necessitat que hi hagi més llevadores als hospitals catalans, aspirant a una llevadora per cada dona, i que s'incloguin les recomanacions de l'OMS.

El 2017 va haver-hi un total de 61.790 parts a Catalunya -entre hospitals públics, concertats i privats-: el 62,1% va ser de tipus vaginal; el 26,3%, per cesària, i l'11,3%, instrumental -amb ventosa o fòrceps-, mentre que el 0,3% dels nadons van néixer de natges, segons dades de la Conselleria de Salut de la Generalitat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació