Eleccions espanyoles 2019

Asens vol derogar la Llei Mordassa per acabar amb «la puntada de peu a la democràcia»

El candidat dels comuns assegura que l'objectiu d'aquesta llei és "inocular la por a la gent" i ha recordat que "la democràcia exigeix ciutadans actius i mobilitzats"

per Roger Arnau , Barcelona, 19 d'abril de 2019 a les 18:55 |
Jaume Asens, amb Arcadi Oliveres, aquest divendres a Barcelona | En Comú Podem
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 d'abril de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Jaume Asens ha anunciat que una de les prioritats d'En Comú Podem després del 28-A serà derogar la Llei Mordassa. Segons el candidat dels comuns l'aprovació d'aquesta llei per part del PP va ser una "puntada de peu a la boca de la democràcia" i ha afegit que continua sent "una amenaça a les reivindicacions de la gent que surt al carrer per protestar contra la retallada de drets", ha afirmat.

Segons Asens la Llei Mordassa "amenaça el dret de protesta, el primer dels drets" i ha insistit que quan "s'amenaça, s'amenacen tots els drets". El cap de llista de l'esquerra alternativa ho ha anunciat des del teatre Teatreneu del barri de Gràcia de Barcelona, on ha participat juntament amb Arcadi Oliveres, fundador de Procés Constituent, en un debat sobre el que van significar el cicle de protestes dels moviments socials, des del 15-M a la PAH, passant per les marees ciutadanes. 


El cap de llista dels comuns ha assegurat que les protestes dels moviments socials va portar a "l'inici d'un cicle de criminalització com no s'havia viscut mai" i ha afegit que el que vol aquesta llei és "inocular la por a la gent" i convertir-los "ciutadans passius i resignats" que es queden a casa "callats". El candidat dels comuns ha afirmat que "la democràcia no és un esport d'espectadors, sinó que exigeix ciutadans actius i mobilitzats, que exigeixen els seus drets quan estan amenaçats". En aquest sentit, Asens ha recordat que és "imprescindible derogar una llei que dificulta a la gent exercir els seus drets, justament quan estan amenaçats".

Arcadi Oliveres, per part seva, ha explicat que aquesta última "onada de moviments socials" va néixer, sobretot, a partir del 2010 i 2011 "com a senyal de protesta davant de la crisi, davant de repressions en l'educació, davant de disminucions en les pensions, davant del maltractament en els serveis sanitaris i també pel resultat poc escaient del Tribunal Constitucional després de la reforma de l'Estatut". Totes aquestes mobilitzacions, segons Oliveres, van demostrar "la capacitat d'auto organització de la gent i també que hi havia idees noves i que la població sabia desobeir quan convenia", ha apuntat.


Asens respon a Fachín: "La desobediència s'exerceix des dels carrers més que des dels parlaments"

"Nosaltres creiem que la desobediència s'exerceix des dels carrers més que des dels parlaments". Amb aquestes paraules Jaume Asens ha respost a la crida a la desobediència que ahir va llençar el cap de llista de Front Repúblicà Albano Dante Fachín en l'acte central d'aquesta formació abans del 28-A. El candidat dels comuns ha recordat que "són els ciutadans els que s'organitzen en les movilitzacions i defensen des del carrer els drets que els hi prenen" i ha afegit que "evidentment des del Parlament o des del Congrés es pot fer d'altaveu de les reivindicacions", però ha conclòs que "la lògica institucional no és la mateixa que la dels moviments socials".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació