Cent minuts de llibertat a Soto del Real

Soto del Real. Deu en punt del matí. Càmera activada. Barcelona. Deu en punt del matí. Una vuitantena de periodistes claven la mirada en una pantalla amb ordinadors a la falda i micròfons en guàrdia. El director de l'ACN, Marc Colomer, aguanta la respiració. I voilà. La màgia de la tecnologia compleix amb la missió de dinamitar 500 quilòmetres físics de distància. Oriol Junqueras entra a la redacció de l'agència. 

Mil·lèsimes de segons de silenci. Ell, camisa blanca i americana fosca, sense llaç groc a la solapa, somriu mentre és escodrinyat pels seus interlocutors. Un telèfon mòbil el connecta amb la realitat que era el seu pa de cada dia fins fa un any i mig, quan va ser empresonat: la de lidiar en directe amb els periodistes, la de respondre preguntes, o torejar-les, quan ho considera. "Tot anirà bé, ens veurem aviat", va dir en aquell final d'octubre del 2017 apurant els darrers metres abans de sortir del Parlament per últim cop. Aquell "i ara què" que els periodistes vam plantejar va quedar sense resposta. Poques hores després, entrava per primera vegada a Soto del Real.  

El líder d'ERC té ganes de parlar aquest divendres. De fet, ho fa pels descosits, aturant-se només en una sola ocasió per beure uns glops d'aigua. Fins ara, tret la declaració davant del Tribunal Suprem, s'havia comunicat amb comptagotes i a través de la fredor del vidre dels locutoris de les presons, i amb els seus receptors servint-se d'un bolígraf i una llibreta. Però aquesta vegada és diferent. És en viu i en directe amb aquells amb qui va conviure, de vegades entre desacords informatius, als passadissos encatifats i al faristol del Parlament. De tu a tu, a ulls de tot el món.  

I Junqueras ha estat Junqueras. Fidel al seu estil i amb un somriure de principi a fi. Hàbil i pragmàtic en la resposta per no entrebancar-se amb les línies vermelles al govern de Pedro Sánchez, esquiu en ser preguntat per altres qüestions, com ara horitzons de noves aliances en l'àmbit municipal, i adoctrinador a l'hora de propugnar, un cop més, la seva via de l'independentisme dialogant i "transversal". 

Amb grans riallades, fins i tot, en ser preguntat per aquell sector de l'independentisme que lamenta que hagi oblidat els seus objectius i faci "un discurs autonomista". Obrint els braços com ensenyant l'habitacle des d'on parla, pregunta si no queda clar que està engarjolat, precisament, per un referèndum i una República que, assegura, segueix defensant des del seu empresonament. Contundent també quan repeteix més d'una vegada que "ni per acció ni per omissió" permetrà un govern de dretes. El "com pitjor, millor" no entra dins del seu esquema.

El paper de professor des de la tarima universitària es barreja amb el de polític còmode en un discurs del qual té els límits perfectament estudiats. Fins i tot a l'hora d'enviar un missatge a Carles Puigdemont en moments de distanciament. Però, de tant en tant, també hi apareix el Junqueras pare, i saluda en Lluc i la Joana. "Ens veiem molt aviat", els diu controlant l'emotivitat. I el Junqueras amic. "Ho fas molt bé!", li diu a un Gabriel Rufián que, ja quasi acabant la roda de premsa, es planta enmig de la càmera per poder-lo saludar. I també el Junqueras pres, que envia una salutació en català i en castellà a la resta d'interns a Soto del Real, que li han demanat que els adrecés un petit record aprofitant la seva connexió amb l'exterior.

"El dia en què surti, faré un discurs tan llarg que haureu de fer relleus per seguir-lo", deixa anar fent broma amb els periodistes quan pren consciència que el parèntesi en el seu règim penitenciari s'acaba. I recupera aleshores aquella costum seva d'explicar història a partir d'històries. El dia de la seva llibertat, pensa superar el discurs de set hores de Fidel Castro. Però afegeix, sorneguer, que un del general Prim va durar tres dies. Per ara, ha assaborit 100 minuts de llibertat abans de veure, de nou, les reixes de la presó: "Gràcies per tot, us estimo". Soto del Real. 11:40 hores. Fos a negre. Barcelona. 11:40 hores. Una vuitantena de periodistes teclegen i narren Junqueras, present i alhora absent, a la sala de premsa.