19
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
20:14h
L'eix Reus-París-Londres és recordant amb tota la immodèstia possible pels veïns de la capital del Baix Camp en record d'un dels moments de més importància internacional de la ciutat, ja que aquests tres nuclis eren els que marcaven el preu de l'aiguardent al món, el segle XVIII, un producte molt cotitzat llavors i que tenia en Reus un dels principals centres de producció. Aquest eix es va anar fonent amb les dècades, però dimecres, en el míting central de Front Republicà, va emergir un niu triumvirat de la geopolítica entre Reus-Sabadell-Badalona.
En concret, un nou eix de la lluita d'esquerres i sobiranista. Per què? L'ex-tinent d'alcalde i ara regidor Jose Téllez va treure a la llum la seva Badalona en recordar que allí va ser una aliança entre federalistes "de debò" i independentistes el que va assolir el poder de forma inesperada i on Pedro Sánchez no pot repetir que és un dic del feixisme, arran del pacte entre el PSC i el PP més racista per foragitar el govern del canvi de l'alcaldia.
El tres de la llista, Guillem Fuster, va fer emergir el seu Sabadell, on totes les esquerres es van unir no només per foragitar l'alcalde del PSC tacat pel cas Mercuri, sinó també per "enviar-lo d'una coça als tribunals". "Els de Sabadell som molt de Sabadell!", va reivindicar.
Benzina per a la recta final
I Reus? Fins ara, allí no hi ha hagut cap govern d'esquerra alternativa, i prou enfeinats han estat en denunciar el cas Innova. Des que el mític Ariel Santamaria -l'Elvis Presley de Reus- va perdre l'acta de regidor, a més, estan menys distrets. I doncs, què? A l'Albano Dante Fachin li'n va arribar un pessic de mans del mecànic represaliat per negar-se a atendre agents de la Policia Nacional, ja que el seu germà li va portar de part seva una ampolla de vermut de Reus, un dels tresors de la ciutat. Benzina necessària per encarar la recta final de la campanya.
No va ser només l'eix geopolític que va capgirar-se aquell vespre. Front Republicà va deixar clar que volia fer un tomb a la política amb un acte que va desbordar les expectatives -desenes de persones el van seguir des d'una sala annexa- però de format i discursos heterodoxos. Per començar, el cap de llista va ser el primer en parlar, cosa estranya, potser per garantir-se sortir al telenotícies, però reconeixent la incomoditat per haver de saltar en fred.
Torna a fallar la paritat
Bel Olid, a més, es va permetre picar el crostó als organitzadors perquè, tres dies després de fer un acte feminista, ja tornaven a oblidar la paritat en els ponents. Téllez, que a més de regidor és dissenyador, va criticar obertament l'excés de groc als carrer, una fórmula per reivindicar la llibertat dels presos però que simbolitza "allò tan català de demanar perdó", i va reclamar que el negre de Front Republicà s'erigeixi entre el mapa groc que totes les enquestes apunten que coparà la nit del 28.A.
Antonio Baños també admet que el negre li agrada -com el negre dels anarquistes que fa un segle van contribuir a conquerir les vuit hores laborals amb la vaga de la Canadenca-, però no tant que el rebessin amb càntics de feliç aniversari -dimecres feia anys-: "Us ho agraeixo molt però estic en una edat complicada. Ja comença a no fer gràcia això de fer anys".
Albano tot vermell
I acostumats a escoltar cites de grans pensadors, Mabel Rodríguez va preferir apel·lar a l'ending de Bola de Drac Z -"som petits, però valents"- i es va permetre caricaturitzar el seu cap de llista: "Intento fer parlaments amb humor, perquè després ve l'Albano i s'emprenya i es posa vermell". Aquell dia, de fet, Fachin va rebutjar repetir una broma que l'havia fet triomfar dimarts a Vic, sobre com algunes dades apuntaven que un "escó ballava entre dos argentins": ell i Cayetana Álvarez de Toledo.
Tot capgirat. Tot ben informal. Ho va confirmar Mireia Caldés, l'última en parlar, que ja no sabia per on sortir: "Hem desobeït fins i tot les persones que ens han preparat els discursos i ens hem anat trepitjant!". Al final, però, va tornar l'ordre i aquells que havien tingut la sort de trobar cadira, les van amuntegar ells mateixos per ordenar la sala ben ràpid. L'acte s'havia allargat tant que els amenaçaven en desallotjar-los per haver-se passat de l'hora...
En concret, un nou eix de la lluita d'esquerres i sobiranista. Per què? L'ex-tinent d'alcalde i ara regidor Jose Téllez va treure a la llum la seva Badalona en recordar que allí va ser una aliança entre federalistes "de debò" i independentistes el que va assolir el poder de forma inesperada i on Pedro Sánchez no pot repetir que és un dic del feixisme, arran del pacte entre el PSC i el PP més racista per foragitar el govern del canvi de l'alcaldia.
El tres de la llista, Guillem Fuster, va fer emergir el seu Sabadell, on totes les esquerres es van unir no només per foragitar l'alcalde del PSC tacat pel cas Mercuri, sinó també per "enviar-lo d'una coça als tribunals". "Els de Sabadell som molt de Sabadell!", va reivindicar.
Benzina per a la recta final
I Reus? Fins ara, allí no hi ha hagut cap govern d'esquerra alternativa, i prou enfeinats han estat en denunciar el cas Innova. Des que el mític Ariel Santamaria -l'Elvis Presley de Reus- va perdre l'acta de regidor, a més, estan menys distrets. I doncs, què? A l'Albano Dante Fachin li'n va arribar un pessic de mans del mecànic represaliat per negar-se a atendre agents de la Policia Nacional, ja que el seu germà li va portar de part seva una ampolla de vermut de Reus, un dels tresors de la ciutat. Benzina necessària per encarar la recta final de la campanya.
No va ser només l'eix geopolític que va capgirar-se aquell vespre. Front Republicà va deixar clar que volia fer un tomb a la política amb un acte que va desbordar les expectatives -desenes de persones el van seguir des d'una sala annexa- però de format i discursos heterodoxos. Per començar, el cap de llista va ser el primer en parlar, cosa estranya, potser per garantir-se sortir al telenotícies, però reconeixent la incomoditat per haver de saltar en fred.
Torna a fallar la paritat
Bel Olid, a més, es va permetre picar el crostó als organitzadors perquè, tres dies després de fer un acte feminista, ja tornaven a oblidar la paritat en els ponents. Téllez, que a més de regidor és dissenyador, va criticar obertament l'excés de groc als carrer, una fórmula per reivindicar la llibertat dels presos però que simbolitza "allò tan català de demanar perdó", i va reclamar que el negre de Front Republicà s'erigeixi entre el mapa groc que totes les enquestes apunten que coparà la nit del 28.A.
Antonio Baños també admet que el negre li agrada -com el negre dels anarquistes que fa un segle van contribuir a conquerir les vuit hores laborals amb la vaga de la Canadenca-, però no tant que el rebessin amb càntics de feliç aniversari -dimecres feia anys-: "Us ho agraeixo molt però estic en una edat complicada. Ja comença a no fer gràcia això de fer anys".
Albano tot vermell
I acostumats a escoltar cites de grans pensadors, Mabel Rodríguez va preferir apel·lar a l'ending de Bola de Drac Z -"som petits, però valents"- i es va permetre caricaturitzar el seu cap de llista: "Intento fer parlaments amb humor, perquè després ve l'Albano i s'emprenya i es posa vermell". Aquell dia, de fet, Fachin va rebutjar repetir una broma que l'havia fet triomfar dimarts a Vic, sobre com algunes dades apuntaven que un "escó ballava entre dos argentins": ell i Cayetana Álvarez de Toledo.
Tot capgirat. Tot ben informal. Ho va confirmar Mireia Caldés, l'última en parlar, que ja no sabia per on sortir: "Hem desobeït fins i tot les persones que ens han preparat els discursos i ens hem anat trepitjant!". Al final, però, va tornar l'ordre i aquells que havien tingut la sort de trobar cadira, les van amuntegar ells mateixos per ordenar la sala ben ràpid. L'acte s'havia allargat tant que els amenaçaven en desallotjar-los per haver-se passat de l'hora...