19
d'abril
del
2019
"És indispensable que, si algú vol el nostre suport, tingui voluntat d'assumir que el referèndum forma part de la solució. Ja tindrem temps de parlar de com i quan. No estem exigint un referèndum a canvi d'investir Pedro Sánchez. Som responsables i sabem les dificultats". Aquestes paraules les hauria pogut dir Oriol Junqueras o Joan Tardà, però ho ha fet el cap de llista de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, en la primera roda de premsa que ha pogut fer després de 549 dies com a pres polític.
L'expresident de l'ANC ha certificat el pas de la seva candidatura a postures possibilistes per barrar el pas a la dreta, allunyant les línies vermelles inassumibles que inicialment havien fixat altres companys de llista com Laura Borràs i coincidint més ara amb el posicionament defensat per ERC. El cap de llista de Junts per Catalunya clou el camí traçat diumenge per Carles Puigdemont, que va asseverar que la condició per negociar amb Pedro Sánchez no era que aquest acceptés fer un referèndum, sinó que no tanqués la porta a parlar de l'autodeterminació.
Un viratge que torna a situar els dos principals partits de l'independentisme en un plànol similar i que pot permetre pensar en reeditar la coordinació que van protagonitzar els postconvergents i els republicans en la darrera legislatura al Congrés pel que fa a les polítiques relatives a Catalunya. Una unitat d'acció tant o més important que la unitat orgànica. Jordi Sànchez ho ha posat fàcil perquè avui, en la seva roda de premsa a l'ACN, Oriol Junqueras remati aquesta invitació a una postura que combini pragmatisme i ambició a Madrid. Sempre a l'espera, és clar, que arribi l'entesa estratègica més rellevant, la que serveixi per avançar també des de Catalunya.