Cartes de Lledoners a Soto del Real

"És veritat que Vox està finançat per un grup iranià?". "Quins avantatges té la República catalana?". "Em pot explicar cinc mesures del seu programa electoral?". No són periodistes els que formulen les preguntes, sinó presos de Lledoners. Al davant, per respondre'ls, hi ha Gabriel Rufián. Però també Diana Riba, parella de Raül Romeva i número dos d'ERC a les europees, per a qui el centre penitenciari de Sant Joan de Vilatorrada s'ha convertit en els darrers mesos en un espai més de la seva rutina.  

Mai abans s'havia fet un acte electoral a les presons catalanes. Potser perquè els partits no havien estat mai tan conscients com ara de com és la vida dels interns d'un centre penitenciari. "No vinc a fotre-us cap xapa. Volem que ens pregunteu o ens feu arribar opinions", explica Rufián a la cinquantena de presos amb dret a vot que han participat de l'acte. Segons explica el candidat efectiu d'ERC -els mitjans de comunicació no han pogut accedir a dins per seguir l'acte-, la majoria d'ells són presos que han conviscut amb Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Jordi Cuixart, Joaquim Forn i Josep Rull.

Pregunten per ells. De fet, escriuen sovint cartes a Soto del Real. I estan "endolladíssims" a l'actualitat i a les sessions del judici al Tribunal Suprem. Fins i tot el senyor que es presenta a l'acte de Rufián amb una gorra amb la bandera espanyola i que defensa que s'hauria de canviar la Constitució. El dirigent republicà no sap per què són a la presó ni quins delictes han comès. No és una informació necessària per a la seva missió i objectiu. Amb independència dels seus antecedents i condemna, tenen dret a vot i, per tant, a estar informats de les opcions polítiques que es presenten.

"La veritat és que tu no em queies gens bé. Fins avui", li ha arribat a dir un intern a Rufián. Sortint de la presó, s'emporta aquest somriure. El candidat d'ERC diu que, de fet, aquest és el míting més bonic que ha fet mai. Aquells amb qui ha compartit una hora i mitja de tertúlia política són nascuts a Catalunya, Andalusia, Galícia o Múrcia. Alguns són independentistes. D'altres, gens. "Però comparteixen el patiment i el sentiment d'absoluta injustícia cap al procés judicial que estan patint els seus excompanys de presó i la ràbia per les mentides que es diuen al Suprem", relata Rufián.

Les cicatrius que queden a fora

A fora de la presó, dia gris. Plovisqueja. Els prats que tants actes havien acollit mesos enrere, estan ara totalment buits de gent. Queden, a terra, les cicatrius: llaços grocs, pintades reivindicant la llibertat dels presos polítics i alguna guixada posterior acusant-los de "colpistes". La vida a Lledoners no ha tornat a ser la mateixa. Ni dins, ni fora. A més de reivindicar més temps per a les visites, millores a l'economat i ajuts per sol·licitar permisos penitenciaris -alguns tenen dificultat d'idioma-, demanen també un programa cultural i esportiu més dinàmic.

De fet, abans que els presos polítics fossin traslladats a Soto del Real per afrontar el judici, l'agenda de grups musicals que venien a tocar a la presó i el volum de xerrades i activitats va créixer. També Raül Romeva va impulsar cursos de natació a la piscina i Junqueras feia classes d'història. Hi ha un abans i un després del seu pas per Lledoners, on qui sap si hi tornaran després de la sentència del Tribunal Suprem. De moment, segueixen quedant les cartes de presos, a presos.