18
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
17:03h
L'indult contra els "colpistes" catalans s'ha convertit en un dels grans temes del Partit Popular en aquesta campanya electoral fins al punt de convertir-lo en una de les principals línies d'atac contra Pedro Sánchez i el PSOE.
Segons Pablo Casado i la seva candidata per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, Sánchez i els seus "socis separatistes" ja ho tenen acordat i només es podrà impedir si el PP forma govern després de les eleccions. Per reforçar aquest atac, els dirigents del PP han recordat l'indult atorgat pel govern socialista de Felipe González a l'exgeneral Alfonso Armada, cervell del 23-F. El que no expliquen és que, en aquell moment, el fundador del PP Manuel Fraga portava anys demanant l'indult.
Segons els populars, el PSOE és un partit molt aficionat a indultar colpistes de tot color. Álvarez de Toledo va esmentar el cas d'Armada en el debat a RTVE. Pablo Casado, ahir a Tarragona, va insistir-hi, recordant que Felipe González va indultar l'exmilitar. Després, a Palma, el líder del PP hi ha tornat afegint que el motiu principal per no acceptar més debats amb ell és "per no parlar d'indults". Casado va exclamar, recordant l'indult a Armada: "Quin PSOE més patriota! Primer als del 23-F i ara als de l'1-O".
Fraga, dels primers
El general Alfonso Armada (1920-2013) va ser condemnat a 30 anys de presó i pèrdua de càrrec militar per la seva participació en l'intent de cop d'estat del 23-F de 1981. Entre els altres diversos condemnats, els més destacats van ser l'extinent general Milans del Bosch i l'extinent coronel Antonio Tejero. Armada era un cas especial i tenia cartes amagades. Havia estat cap de la Casa Reial i una persona molt propera al rei Joan Carles. Va voler aprofitar l'ocupació del Congrés per Tejero per presidir un govern amb figures de diversos partits, inclòs el socialista.
Des de poc després de la condemna a Armada, la pressió de sectors conservadors en favor d'un indult es va deixar sentir. El líder de l'oposició conservadora, Manuel Fraga, fundador d'Aliança Popular i més tard del PP, va ser dels polítics que primer van reclamar l'indult. Ho va fer ja el 1985. Armada mateix ho va fer quatre vegades.
Fraga va insistir el 1988 en favor que es deixés en llibertat el cervell del 23-F. Finalment, el govern va concedir l'indult el 24 de desembre del 1988, després que el Tribunal Suprem s'hi mostrés favorable, donat que Armada havia acatat la Constitució, pel seu estat de salut i el fet que en el 23-F no hi havia hagut sang. Viuria 25 anys més. Es dona el cas que el seu advocat, Ramón Hermosilla, era persona molt propera a Fraga. Armada no va ser l'únic colpista indultat per Felipe González. El 1984, ja havien indultat l'excapità de la Guàrdia Civil Vicente Gómez Iglesias, molt proper a Armada. També en aquell moment la Coalició Popular liderada per Fraga va aplaudir.
L'atac llançat per Casado contra el PSOE és un exemple més d'un estil de campanya que no resisteix l'anàlisi rigorosa dels fets i que manipula la realitat històrica.
Segons Pablo Casado i la seva candidata per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, Sánchez i els seus "socis separatistes" ja ho tenen acordat i només es podrà impedir si el PP forma govern després de les eleccions. Per reforçar aquest atac, els dirigents del PP han recordat l'indult atorgat pel govern socialista de Felipe González a l'exgeneral Alfonso Armada, cervell del 23-F. El que no expliquen és que, en aquell moment, el fundador del PP Manuel Fraga portava anys demanant l'indult.
Segons els populars, el PSOE és un partit molt aficionat a indultar colpistes de tot color. Álvarez de Toledo va esmentar el cas d'Armada en el debat a RTVE. Pablo Casado, ahir a Tarragona, va insistir-hi, recordant que Felipe González va indultar l'exmilitar. Després, a Palma, el líder del PP hi ha tornat afegint que el motiu principal per no acceptar més debats amb ell és "per no parlar d'indults". Casado va exclamar, recordant l'indult a Armada: "Quin PSOE més patriota! Primer als del 23-F i ara als de l'1-O".
Fraga, dels primers
El general Alfonso Armada (1920-2013) va ser condemnat a 30 anys de presó i pèrdua de càrrec militar per la seva participació en l'intent de cop d'estat del 23-F de 1981. Entre els altres diversos condemnats, els més destacats van ser l'extinent general Milans del Bosch i l'extinent coronel Antonio Tejero. Armada era un cas especial i tenia cartes amagades. Havia estat cap de la Casa Reial i una persona molt propera al rei Joan Carles. Va voler aprofitar l'ocupació del Congrés per Tejero per presidir un govern amb figures de diversos partits, inclòs el socialista.
Des de poc després de la condemna a Armada, la pressió de sectors conservadors en favor d'un indult es va deixar sentir. El líder de l'oposició conservadora, Manuel Fraga, fundador d'Aliança Popular i més tard del PP, va ser dels polítics que primer van reclamar l'indult. Ho va fer ja el 1985. Armada mateix ho va fer quatre vegades.
Fraga va insistir el 1988 en favor que es deixés en llibertat el cervell del 23-F. Finalment, el govern va concedir l'indult el 24 de desembre del 1988, després que el Tribunal Suprem s'hi mostrés favorable, donat que Armada havia acatat la Constitució, pel seu estat de salut i el fet que en el 23-F no hi havia hagut sang. Viuria 25 anys més. Es dona el cas que el seu advocat, Ramón Hermosilla, era persona molt propera a Fraga. Armada no va ser l'únic colpista indultat per Felipe González. El 1984, ja havien indultat l'excapità de la Guàrdia Civil Vicente Gómez Iglesias, molt proper a Armada. També en aquell moment la Coalició Popular liderada per Fraga va aplaudir.
L'atac llançat per Casado contra el PSOE és un exemple més d'un estil de campanya que no resisteix l'anàlisi rigorosa dels fets i que manipula la realitat històrica.