17
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
21:46h
El protagonista
Carles Puigdemont no és candidat el 28-A però sí que és el líder indiscutible de Junts per Catalunya i ho serà a les europees. I, com als altres exiliats i presos, l'estat el vol apartar de la primera línia política. El president del Parlament Europeu, el conservador Antonio Tajani, molt ben connectat amb la dreta espanyola, ha demanat un informe als lletrats que afirma que no podrà convertir-se en eurodiputat si no va a Madrid i corre el risc de ser detingut, atès que encara no tindrà immunitat. Puigdemont té dos informes jurídics que diuen el contrari. Alimentar el retorn per recollir l'acta (i qui sap qui si, fins i tot, ser abans investit president) és el gran reclam de la seva campanya a les europees. Junts per Catalunya afirma que això dependrà del Tribunal de Luxemburg, el de justícia de la UE.
La proposta
El debat de candidats a TVE va tenir un moment especialment lamentable quan la representant del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, va banalitzar les agressions sexuals a les dones embolicant-se amb el consentiment. Per això és especialment oportuna la proposta que ha fet el candidat d'En Comú Podem, Jaume Asens, de crear un ministeri de Feminismes que combati la violència de gènere i la bretxa salarial que encara hi ha entre homes i dones. Només la dreta més extrema es pot apartar d'una reivindicació que és al centre del debat.
La frase
"Res de dir que això ens va bé". Vox està contenta de no anar al debat a cinc que volia fer Atresmedia i que va prohibir la Junta Electoral Central. En un grup de whatsapp amb periodistes se'ls va colar per error un missatge dels responsables de comunicació dient que els ultres s'han de fer els ofesos però que ja els va bé ser apartat d'un debat que havia de marcar la campanya. A Vox els feia por que la seva buidor i patrioterisme de pa sucat amb oli quedessin en evidència davant la resta de candidats.
L'estirabot
El candidat del PP, Pablo Casado, va ser ahir a les Balears. Des de Palma va carregar contra la idea dels Països Catalans, una realitat que mai ha quallat políticament però que els partits espanyols sempre es preocupen a negar. Perquè deu ser? "No permetrem que converteixin les Balears en un apèndix dels Països Catalans", va dir.
La voluntat que, arribat el cas, expressin els ciutadans de les Balears i les Pitiüses sembla que importa ben poc. O més aviat gens. De fet, la Constitució juga a favor de Casado: quan es redactava va decaure l'article que permetia a les autonomies federar-se. Tots els partits de la comissió redactora van votar en contra de la proposta del PNB i només CiU s'hi va abstenir. Més tard, els nacionalistes bascos aconseguirien una addicional sobre la seva excepció: si Euskadi i Navarra ho volen sí que es podrien federar. No podrien fer-ho amb l'actual Constitució catalans, valencians i balears. Malgrat tot els Països Catalans són objecte de debat polític.