17
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
19:48h
Carles Puigdemont va oficialitzar el 10 de març que seria el candidat de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions europees, però feia mesos que meditava el pas. Així ho havia verbalitzat a persones de confiança que el visitaven a la Casa de la República, a Waterloo, que és on s'han pres les grans decisions de l'espai postconvergent. Ara bé: què el va dur a fer el pas? Segons va assenyalar Elsa Artadi, número dos de JxCat a Barcelona i estreta col·laboradora de l'expresident de la Generalitat, en una entrevista a NacióDigital publicada aquest dissabte, Puigdemont només va decidir ser candidat quan va tenir dos informes jurídics favorables damunt la taula.
Aquests informes els va encarregar a dos equips jurídics diferents, que van arribar a conclusions que disten molt de les emeses en el document elaborat pels serveis del Parlament Europeu a instàncies del seu president, Antonio Tajani. Segons aquest text, celebrat pel PSC, Puigdemont no disposaria d'immunitat des del moment de ser escollit a les urnes, sinó que hauria passar pel Congrés dels Diputats a recollir l'acta. Una circumstància complicada, tenint en compte que sobre el màxim dirigent de JxCat hi pesa una ordre de detenció per presumptes delictes de rebel·lió i malversació de fons públics.
En essència, l'informe encarregat per Tajani -un dels principals dirigents del PP europeu i entusiasta defensor de la unitat d'Espanya, per la qual cosa va ser premiat amb el Príncep d'Astúries l'any 2017 en una cerimònia presidida per Felip VI- indica que la recollida de l'acta ha de ser "física". Les prerrogatives derivades de ser eurodiputat, segons el text, no tindrien efecte fins que es constitueixi la nova legislatura a Estrasburg el proper 2 de juliol. Els informes de Puigdemont, però, insisteixen en el contrari: un cop escollit, ja disposaria de la immunitat parlamentària i, per tant, podria complir amb el compromís de tornar a Catalunya sense arriscar-se a una detenció.
Es tracta d'un compromís que ja va assumir en les eleccions del 21-D, però en aquell moment no va explicar quin mecanisme faria servir per tornar immediatament després dels comicis. Fonts de JxCat asseguren, en tot cas, que la immunitat comença "en el moment en què s'és escollit i no quan es recull l'acta", tal com queda recollit en un informe -anomenat Donnez- del 1986 de la cambra comunitària que es refereix a la immunitat. "Entenem que no és Tajani no és qui ha de decidir sobre aquesta qüestió, sinó el Tribunal Luxemburg", asseguren des de la candidatura.
Dirigents consultats per NacióDigital indiquen que, en la campanya de les europees del 26 de maig, Puigdemont té intenció d'explicar el marc legal que li donaria la immunitat i que, de fet, li serviria per emprendre el camí de tornada. Una de les decisions que JxCat encara no té resolta és si agafar l'acta d'eurodiputat li permetria mantenir viu el somni de tornar a ser investit president de la Generalitat. Una promesa que està en stand by des que es va suspendre el debat del 30 de gener del 2018.
I la restitució?
"Ja veurem en aquell moment com ho gestionem. Haurem de veure com les altres peces funcionen, inclosa la modificació del reglament del Parlament, que està anant extremament lenta. Anirem veient en cada moment com gestionem aquesta etapa final, anirà en funció de les coses que passin", reflexionava Artadi aquest cap de setmana en l'entrevista publicada per aquest diari. Segons l'informe encarregat per Tajani, però, existeixen dubtes sobre si podria arribar a ocupar plaça d'eurodiputat.
Especialment si és "detingut", com apunta el text. En aquest context, "les autoritats judicials espanyoles haurien d'autoritzar que pogués complir amb els tràmits" per ser inclòs en la llista que Espanya comunia al Parlament Europeu. Sense autorització, la recollida de l'escó "dependria de les autoritats judicials espanyoles", remarca l'informe Tajani. Un document que marca la campanya de les europees però també la dels comicis espanyoles del 28-A, en els quals Puigdemont és un dels principals actius de JxCat.
Aquests informes els va encarregar a dos equips jurídics diferents, que van arribar a conclusions que disten molt de les emeses en el document elaborat pels serveis del Parlament Europeu a instàncies del seu president, Antonio Tajani. Segons aquest text, celebrat pel PSC, Puigdemont no disposaria d'immunitat des del moment de ser escollit a les urnes, sinó que hauria passar pel Congrés dels Diputats a recollir l'acta. Una circumstància complicada, tenint en compte que sobre el màxim dirigent de JxCat hi pesa una ordre de detenció per presumptes delictes de rebel·lió i malversació de fons públics.
En essència, l'informe encarregat per Tajani -un dels principals dirigents del PP europeu i entusiasta defensor de la unitat d'Espanya, per la qual cosa va ser premiat amb el Príncep d'Astúries l'any 2017 en una cerimònia presidida per Felip VI- indica que la recollida de l'acta ha de ser "física". Les prerrogatives derivades de ser eurodiputat, segons el text, no tindrien efecte fins que es constitueixi la nova legislatura a Estrasburg el proper 2 de juliol. Els informes de Puigdemont, però, insisteixen en el contrari: un cop escollit, ja disposaria de la immunitat parlamentària i, per tant, podria complir amb el compromís de tornar a Catalunya sense arriscar-se a una detenció.
Fonts de JxCat insisteixen que la immunitat s'obté en el momernt de ser escollit i no quan es recull l'acta, i indica que l'última paraula no la té Tajani
Es tracta d'un compromís que ja va assumir en les eleccions del 21-D, però en aquell moment no va explicar quin mecanisme faria servir per tornar immediatament després dels comicis. Fonts de JxCat asseguren, en tot cas, que la immunitat comença "en el moment en què s'és escollit i no quan es recull l'acta", tal com queda recollit en un informe -anomenat Donnez- del 1986 de la cambra comunitària que es refereix a la immunitat. "Entenem que no és Tajani no és qui ha de decidir sobre aquesta qüestió, sinó el Tribunal Luxemburg", asseguren des de la candidatura.
Dirigents consultats per NacióDigital indiquen que, en la campanya de les europees del 26 de maig, Puigdemont té intenció d'explicar el marc legal que li donaria la immunitat i que, de fet, li serviria per emprendre el camí de tornada. Una de les decisions que JxCat encara no té resolta és si agafar l'acta d'eurodiputat li permetria mantenir viu el somni de tornar a ser investit president de la Generalitat. Una promesa que està en stand by des que es va suspendre el debat del 30 de gener del 2018.
I la restitució?
"Ja veurem en aquell moment com ho gestionem. Haurem de veure com les altres peces funcionen, inclosa la modificació del reglament del Parlament, que està anant extremament lenta. Anirem veient en cada moment com gestionem aquesta etapa final, anirà en funció de les coses que passin", reflexionava Artadi aquest cap de setmana en l'entrevista publicada per aquest diari. Segons l'informe encarregat per Tajani, però, existeixen dubtes sobre si podria arribar a ocupar plaça d'eurodiputat.
Especialment si és "detingut", com apunta el text. En aquest context, "les autoritats judicials espanyoles haurien d'autoritzar que pogués complir amb els tràmits" per ser inclòs en la llista que Espanya comunia al Parlament Europeu. Sense autorització, la recollida de l'escó "dependria de les autoritats judicials espanyoles", remarca l'informe Tajani. Un document que marca la campanya de les europees però també la dels comicis espanyoles del 28-A, en els quals Puigdemont és un dels principals actius de JxCat.