ÀUDIO «Preguntes i respostes 549 dies després»; anàlisi del setè dia de campanya

El cap de Política de NacióDigital, Oriol March, explica les conseqüències en el camí cap al 28-A de les rodes de premsa de Sànchez i Junqueras des de la presó

18 d'abril del 2019

En aquesta campanya electoral és pràcticament més important tenir un ull posat a la Junta Electoral Central (JEC) que no pas als mítings. L'organisme estatal, fins ara restrictiu i emmarcat en la línia dura contra els presos, ha canviat el criteri en els últims dies i ha autoritzat rodes de premsa de Jordi Sànchez i Oriol Junqueras des de Soto del Real, i també mítings dels presos republicans per videoconferència. Qui debutarà, això sí, serà Sànchez aquest dijous a partir de les 11.30 en una roda de premsa organitzada per l'Agència EFE.

El candidat de Junts per Catalunya (JxCat) porta 549 dies empresonat, com el seu company Jordi Cuixart. En tot aquest temps ha atès els mitjans de comunicació per escrit, i també n'ha rebut als locutoris de Soto del Real i de Lledoners, però no ha respost preguntes en directe des de fa un any i mig. Tant l'autorització de les rodes de premsa com dels mítings constata una sèrie d'anomalies. La primera, i òbvia, és que la presó preventiva s'allargui durant tants mesos per unes acusacions que, com a mínim, són discutibles.

La segona, també evident, és l'anacronisme del sistema penitenciari en un moment en què la tecnologia connecta més que mai la ciutadania. I això porta a la tercera anomalia: si Sànchez, Romeva, Junqueras, Jordi Turull i Josep Rull són candidats a les eleccions amb tots els drets intactes, per què no poden participar amb normalitat en tots els actes que vulguin? La participació directa dels presos en campanya la fa entrar en una nova fase i anima una recta final cap al 28-A que, fins ara, plantejava més aviat poques emocions entre els votants. Especialment entre els independentistes.