17
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
14:22h
El nostre Sistema Solar es va formar per una contracció d'un núvol interestel·lar de pols i gas, que girava sobre ell mateix. La gravetat va fer que la major part del pols i el gas s’acumulessin en la zona central d’aquesta nebulosa solar, fent créixer la protoestrella que es convertiria en el nostre Sol.
Lluny del centre, altres partícules de pols es van anar agrupant fins a formar els protoplanetes. En molts casos, les altes temperatures assolides per la velocitat de rotació en van provocar la fusió i la formació de metalls i silicats, com en la formació de la lava dins la Terra. Els materials volàtils s’escapaven.
Els asteroides i els cometes també es van formar a partir del disc de gasos i pols. La distància del Sol a que succeïa n’afectava la composició química. En la composició química dels cometes –formats més lluny del Sol que els asteroides, per tant en un entorn més fred– s’hi troben quantitats superiors de gel d’aigua i de carboni.
Els meteorits són fragments de cossos planetaris, principalment d’asteroides, que es van desprendre per col·lisions i que han sobreviscut a la seva caiguda a través de l’atmosfera terrestre. Per tant, la composició química dels meteorits caiguts fortuïtament a la Terra reflecteix l’origen del cos del que s’han generat.
Com els meteorits més antics són residus dels primers processos que van tenir lloc durant la formació del nostre Sistema Solar, ara fa 4.600 milions d’anys, a partir dels materials que els formen es poden esbrinar detalls de la temperatura i altres processos químics que van succeir aleshores.
Un equip internacional en què participen investigadors de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)ha estudiat i publicat la composició del meteorit anomenat LaPaz Icefield 02342, pel camp de gel de l’Antàrtida on el van trobar. Pertany a una classe de meteorits de condrites carbonàtiques primitives, que han sofert canvis mínims des que es van formar.
La sorpresa ha estat que dins el meteorit de LaPaz s’ha trobat un fragment de material antic, d’una dècima de mil·límetre, molt ric de carboni, que probablement es va formar més enllà de l’òrbita de Júpiter poc després de la formació del Sistema Solar, quan la Terra encara creixia.
Aquest material prové d’un cometa capturat per l’asteroide que va donar lloc al meteorit LaPaz. Les transformacions que va patir l’asteroide, que no va arribar a formar un planeta, no van ser suficients per a malmetre les restes del cometa que havia inclòs, així que va romandre com un llegat fòssil de la creació del Sistema Solar.
El cinturó de Kuiper, més enllà de Neptú, és el lloc on es formen la major part dels cometes i probablement allà es va formar el que va crear aquest diminut fragment, que no només va incorporar glaç, sinó que en formar-se a gran distància del Sol també va engolir materials procedents del medi interestel·lar, que van ser preservats.
Probablement a causa de l’arrossegament provocat pel gas circumdant, partícules com la trobada dins LaPaz van migrar fins a una zona més pròxima a Júpiter, on es formarien les condrites carbonoses. Posteriorment va ser engolida per l’asteroide i finalment un fragment d’ell va arribar a l’Antàrtida.
Els meteorits són molt bons indicadors de l’origen del Sistema Solari de l’Univers, de fet, perquè poden contenir fins i tot peces d’estrelles que ja van completar el seu cicle abans de la formació del Sistema Solar. Però la sorpresa és trobar un fragment de cometa dins un meteorit; un fragment que dóna detalls de l’arquitectura que el Sistema Solar va prendre durant les primeres etapes de la formació dels planetes
Lluny del centre, altres partícules de pols es van anar agrupant fins a formar els protoplanetes. En molts casos, les altes temperatures assolides per la velocitat de rotació en van provocar la fusió i la formació de metalls i silicats, com en la formació de la lava dins la Terra. Els materials volàtils s’escapaven.
La gravetat va fer que la major part del pols i el gas s’acumulessin en la zona central d’aquesta nebulosa solar, fent créixer la protoestrella que es convertiria en el nostre Sol.
Els asteroides i els cometes també es van formar a partir del disc de gasos i pols. La distància del Sol a que succeïa n’afectava la composició química. En la composició química dels cometes –formats més lluny del Sol que els asteroides, per tant en un entorn més fred– s’hi troben quantitats superiors de gel d’aigua i de carboni.
Els meteorits són fragments de cossos planetaris, principalment d’asteroides, que es van desprendre per col·lisions i que han sobreviscut a la seva caiguda a través de l’atmosfera terrestre. Per tant, la composició química dels meteorits caiguts fortuïtament a la Terra reflecteix l’origen del cos del que s’han generat.
La composició química dels meteorits caiguts fortuïtament a la Terra reflecteix l’origen del cos del que s’han generat.
Com els meteorits més antics són residus dels primers processos que van tenir lloc durant la formació del nostre Sistema Solar, ara fa 4.600 milions d’anys, a partir dels materials que els formen es poden esbrinar detalls de la temperatura i altres processos químics que van succeir aleshores.
Un equip internacional en què participen investigadors de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC)ha estudiat i publicat la composició del meteorit anomenat LaPaz Icefield 02342, pel camp de gel de l’Antàrtida on el van trobar. Pertany a una classe de meteorits de condrites carbonàtiques primitives, que han sofert canvis mínims des que es van formar.
La sorpresa ha estat que dins el meteorit de LaPaz s’ha trobat un fragment de material antic, d’una dècima de mil·límetre, molt ric de carboni, que probablement es va formar més enllà de l’òrbita de Júpiter poc després de la formació del Sistema Solar, quan la Terra encara creixia.
Aquest material prové d’un cometa capturat per l’asteroide que va donar lloc al meteorit LaPaz. Les transformacions que va patir l’asteroide, que no va arribar a formar un planeta, no van ser suficients per a malmetre les restes del cometa que havia inclòs, així que va romandre com un llegat fòssil de la creació del Sistema Solar.
El cinturó de Kuiper, més enllà de Neptú, és el lloc on es formen la major part dels cometes i probablement allà es va formar el que va crear aquest diminut fragment, que no només va incorporar glaç, sinó que en formar-se a gran distància del Sol també va engolir materials procedents del medi interestel·lar, que van ser preservats.
Probablement a causa de l’arrossegament provocat pel gas circumdant, partícules com la trobada dins LaPaz van migrar fins a una zona més pròxima a Júpiter, on es formarien les condrites carbonoses. Posteriorment va ser engolida per l’asteroide i finalment un fragment d’ell va arribar a l’Antàrtida.
LaPaz va ser engolida per l’asteroide i finalment un fragment d’ell va arribar a l’Antàrtida.
Els meteorits són molt bons indicadors de l’origen del Sistema Solari de l’Univers, de fet, perquè poden contenir fins i tot peces d’estrelles que ja van completar el seu cicle abans de la formació del Sistema Solar. Però la sorpresa és trobar un fragment de cometa dins un meteorit; un fragment que dóna detalls de l’arquitectura que el Sistema Solar va prendre durant les primeres etapes de la formació dels planetes