ERC segueix ignorant els atacs de JxCat

Gabriel Rufian respon, per enèsima vegada, que respecta "l'espai convergent"

Acte d'ERC, amb Gabriel Rufián al capdavant, al Castell de Montjuïc
Acte d'ERC, amb Gabriel Rufián al capdavant, al Castell de Montjuïc | Marta Clapés
17 d'abril del 2019
Actualitzat a la 13:33h
Gabriel Rufián no es mou ni un mil·límetre i ignora els dards que li arriben de Junts per Catalunya. En les darreres hores, han estat Artur Mas, Laura Borràs, Damià Calvet i Ferran Bel els que han tret l'artilleria contra els republicans, als quals acusen de rebutjar la llista unitària per interés partidista. Però Rufián, cenyint-se a la seva estratègia de no entrar en confrontació amb l'altra candidatura independentista, ha omès els atacs i ha respost el mateix que porta dient des del principi de la campanya: "Respectem l'espai convergent". I res més.

L'única escletxa que ERC ha obert en aquest sentit ha estat a primera hora en un esmorzar informatiu organitzat per Primera Plana d'El Periódico. Des de la tribuna ha explicat que una llista unitària de l'independentisme seria una que inclogués també la CUP i de la qual en formessin part des de David Fernàndez a Jaume Asens i que, per tant, el plantejament que es fa des de Junts per Catalunya és el d'una coalició electoral. No ha anat més enllà i ha esquivat en tot moment el to hostil. Fins i tot ha desitjat que la Junta Electoral permeti que Jordi Sànchez pugui participar de rodes de premsa com ho farà Oriol Junqueras divendres.  

"No, no hi entrarem en cap cas", segueixen dient des de la sala de màquines dels republicans. Els seus rivals a les enquestes per guanyar les eleccions, insisteixen, són el PSC i no Junts per Catalunya. A més, argumenten que entrar en confrontació amb la candidatura de Jordi Sànchez i Laura Borràs només implica risc de sortir-ne perjudicat en un moment en què hi ha una part de l'independentisme que penalitza la confrontació, per una banda, o bé que posa en qüestió l'estratègia de l'independentisme dialogant, per l'altra. En un exercici d'acollir nous votants, ERC no vol generar anticossos ni als uns ni als altres. Rufián ha fet autocrítica reconeixent que estava intentant corregir que es parlés més del fons del seu discurs que no pas de les formes. El candidat està explotant el seu perfil més moderat en aquesta campanya

Front contra l'extrema dreta
 
Des del Castell de Montjuïc, Rufián ha fet un acte amb dirigents d'Esquerra representants de la comunitat de ciutadans migrats per reclamar la igualtat de drets i un front contra l'extrema dreta. "Que l'esquerra faci d'esquerra", ha etzibat adreçant-se al PSOE. El candidat efectiu ha subratllat la importància de denunciar la "connivència" de l'Estat amb l'extrema dreta "violenta" i ha presentat una bateria d'iniciatives a les quals ha convidat a sumar-s'hi la resta de partits. "La deriva antidemocràtica i repressiva de l'estat espanyol concorda amb l'onada autoritària de la nova dreta populista i xenòfoba a Europa i el món", ha sentenciat. 

Segons Rufián, s'està vivint una "clara regressió en drets civils i polítics" que suposa un qüestionament de drets humans i universals que es donaven per garantits. "L'ofensiva és contra el model de societat oberta i integradora. Aquest nou feixisme pretén destruir l'estat del benestar i negar drets socials i civils", ha advertit. El dirigent republicà ha enumerat els drets que considera amenaçats i que van des de la llibertat d'expressió al dret a dissidència, així com la llibertat de premsa, el dret dret de reunió, la igualtat entre homes i dones, entre rics i pobres, igualtat d'oportunitats, salut universal i accés a l'educació pública per a tothom. 

Tancament dels CIE i fi del "segrest" de l'Open Arms

Davant d'aquests riscos, ha proposat una bateria de propostes, partint de la denúncia de la "política repressiva dels aparells de l'Estat" i l'oposició frontal a retrocessos legislatius contra els col·lectius de persones LGTBI, dones, migrants o refugiats. Ha advocat per combatre la ideologia que atiï "l'odi i l'exclusió", així com les simbologies racistes, un compromís amb la desfranquització de les institucions de l'Estat, la derogació de la llei d'Amnistia de 15 d’octubre de 1977, anul·lació de les condemnes imposades per consells de guerra sumaríssims franquistes i el reconeixement oficial a la figura de Lluís Companys i Jover.

També aplicar les mesures fixades a la resolució sobre l'auge de la violència neofeixista a Europa aprovada al Parlament Europeu, el tancament dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs), acabar amb la pràctica il·legal de les devolucions en calent i garantir el dret d'asil a les persones refugiades, així com posar fi al "segrest" de l'Open Arms.