18
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
7:07h
Carles Puigdemont continua sent el millor cap de cartell de l'espai polític que s'agrupa al voltant de les sigles de Junts per Catalunya (JxCat). Ho va demostrar en les eleccions del 21 de desembre, quan la seva promesa de tornar -"Perquè torni el president, s'ha de votar el president", resava l'espot de campanya- va contribuir a mobilitzar l'electorat independentista, per bé que després dels comicis la restitució a Palau no es pogués concretar. Puigdemont va tornar a alimentar expectatives quan va anunciar el 10 de març que seria el candidat de JxCat als comicis europeus, perquè suposava flirtejar amb un retorn, emparat ara per la immunitat que li concediria el fet de ser eurodiputat.
L'informe dels serveis jurídics del Parlament Europeu que va transcendir aquest dimecres -encarregat pel president de la cambra, Antonio Tajani- sosté que Puigdemont pot presentar-se als comicis però que, si és escollit, hauria de desplaçar-se a Madrid per recollir l'acta, un fet que implicaria una possible detenció. El mateix document considera necessària la presència de l'expresident català a la capital espanyola per jurar o prometre la Constitució i completar els tràmits establerts en el protocol electoral. Si no és així, l'Eurocambra sosté que Puigdemont no podrà disposar d'immunitat, una conclusió que xoca amb l'argumentari dels assessors consultats per Waterloo.
Tajani no és una figura neutra en el conflicte jurídic que afecta Puigdemont. Dirigent destacat dels populars europeus, s'ha pronunciat repetidament en favor de la unitat d'Espanya, fins al punt de rebre la tardor del 2017 a Oviedo -dies abans de la declaració d'independència- el Premi Príncep d'Astúries. L'informe encarregat pel president de l'Eurocambra deixa en mans de "les autoritats judicials espanyoles" la possibilitat que Puigdemont revés l'aval per completar els tràmits que permeten accedir a l'acta d'eurodiputat.
I què defensa JxCat? Des que es va presentar la candidatura de l'expresident, la formació sosté que la immunitat comença en el moment de ser elegit eurodiputat i no quan es recull l'acte. Per això, recorre a l'informe Donnez del 1986 de la cambra comunitària que es refereix a la immunitat. "Entenem que no és Tajani qui ha de decidir sobre aquesta qüestió, sinó el Tribunal Luxemburg", asseguren des de la candidatura. En d'altres paraules, que la decisió ha d'arribar dels tribunals europeus i no d'una institució presidida per un dirigent del grup popular.
L'efecte Puigdemont, de moment, ha quedat contaminat per l'aparició de Tajani. L'informe altera el factor electoral brandat per JxCat: els drets de Puigdemont tornaran a ser un element nuclear de la campanya Si voleu aprofundir en la polèmica, us recomano una informació d'Oriol March, que detalla com Puigdemont disposa de dos informes, encarregats a equips jurídics diferents, que avalen la seva immunitat.
Els presos entren en campanya. L'autorització de la Junta Electoral Central per permetre que Oriol Junqueras pugui fer una roda de premsa per videoconferència des de Soto del Real -divendres, en contacte amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN)- ha estat, sens dubte, una de les grans sorpreses de la campanya. El "sí" obtingut per Junqueras -que, amb Raúl Romeva, també podrà participar en mítings- ha desencadenat la petició d'altres presos, com Jordi Sànchez. El candidat de JxCat ha rebut el permís de l'organisme electoral per fer dues rodes de premsa: la primera, aquest mateix dijous a l'agència Efe; i la segona, en un acte impulsat per l'ACN diumenge. La Junta Electoral, doncs, s'ha convertit en un actor rellevant de la campanya.
La cursa cap al 28-A, a examen. La secció de fact-checking de NacióDigital -pilotada per Roger Tugas i titulada "No ens la colen"- ha desemmascarat els darrers dies imprecisions de Vox i del PSC en campanya. Aquest dimecres en subratllàvem una altra, del conseller de Territori, Damià Calvet, que denunciava els incompliments de l'Estat en matèria d'infraestructures. Entre aquests, hi incloïa el que considerava un deute de 4.000 milions d'euros per haver ignorat la disposició addicional tercera de l'Estatut, que obligava el govern espanyol a invertir a Catalunya l'equivalent al pes del seu PIB respecte el total, entre 2007 i 2013, o a compensar la Generalitat els anys en què no ho fes. Aquell article només es va acomplir el primer any, però el cert és que la sentència del Constitucional el va desdibuixar del tot i va rebaixar molt l'obligatorietat d'invertir aquests recursos. No fer-ho, per tant, no es pot considerar un deute. O almenys no en la seva totalitat.
Vist i llegit
Aprofitant l'empenta de les ingents donacions i amb el debat obert sobre com s'ha d'afrontar l'estil de la reconstrucció, França ha anunciat un concurs internacional d'arquitectura per tornar a alçar l'agulla de Notre-Dame, un dels símbols que París plora després de l'incendi. L'estat francès vol tornar a exhibir la catedral d'aquí a cinc anys. Mentre els equips de seguretat continuen examinant l'edifici i es busca empara per al valuós patrimoni que podria haver desaparegut, s'han succeït els exercicis periodístics per explicar l'efecte de les flames i el dany ocasionat, així com les carències que van provocar el desastre. Un treball rellevant es pot consultar a la versió digital de The New York Times, que il·lustra amb gràfics interactius per què Notre-Dame era un "polvorí".Aporta informació dinàmica i precisa. A Le Monde obren el focus i es pregunten, després de l'incendi, si es cometen negligències en la conservació del ric patrimoni artístic francès. I els experts consultats pel rotatiu denuncien els recursos existents i errors en les normes de seguretat dels treballs de millora i restauració.
El nom propi
El futbol es juga i es llegeix. La setmana convida a recrear-se en els articles que busquen descripcions al joc quirúrgic de Messi, superlatiu aquesta temporada, com va anunciar el mes d'agost quan va designar l'objectiu de la Champions. "Messi es queda com el solista d'Europa després de ser un àngel per als diables del United", escrivia Ramon Besa a El País per descriure el partit de l'argentí al Camp Nou, que també va cridar com si fos del Barça el gol de la classificació de l'Ajax a Torí. Els holandesos són un vendaval que també va patir Cristiano Ronaldo: un equip insultantment jove, talentós i sense complexos, que competeix jugant com sempre ha jugat l'Ajax. La millor definició dels De Ligt, De Jong i companyia la va escriure dilluns David Gistau a El Mundo, quan encara no se sabia si els ajacieds repetirien contra la Juventus l'exhibició del Santiago Bernabéu: "Entren al Louvre i pinten un bigoti a la Gioconda". Futbol descarat. Barça, Ajax i el gust pel bon futbol conflueixen en un nom: Johan Cruyff. Quina Champions més maca, quina primavera que ens espera.
La frase de la setmana
"El silenci també és no". Cayetana Álvarez de Toledo va cometre el primer gran error de la campanya. Segurament, el gran error de la campanya. En el debat a TVE de dimarts a la nit, la cap de llista del PP per Barcelona va voler combatre el "no és no" del programa electoral del PSOE i es va embolicar amb el consentiment en les relacions sexuals. "Segur que vostès diuen que sí fins al final?", va insistir. No va ser un descuit ni una improvisació. Álvarez de Toledo s'ha ratificat en l'argumentari exhibit al debat, que qüestiona una de les proclames troncals del 8-M contra les agressions sexuals. La candidata forma part de l'ànima del PP més escorada a la dreta, la que ha rehabilitat Aznar i té posicions que podria firmar Vox. La manera com la dirigent popular va banalitzar la causa feminista fa obligatòria la pregunta: hi ha alguna dona vinculada al clam feminista que es pugui sentir representada per les paraules d'Álvarez de Toledo?
Els imperdibles
Aquesta ha estat una setmana amb regust amarg pel comiat de Neus Català, icona de la lluita contra la maldat del feixisme. En els darrers dies s'han recuperat reflexions i entrevistes de la supervivent dels camps nazis, qui va fer de la memòria de l'horror una lliçó de dignitat. L'imperdible d'aquesta setmana és un llibre de referència,Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, que inclou el testimoni de Català. L'obra data de 1977 i va suposa un salt endavant del periodisme català, per la dimensió i els resultats de la investigació. L'última reedició, a càrrec de la historiadora Rosa Toran, detalla en una introducció àmplia i acurada en quines condicions va completar el treball l'escriptora, que va excel·lir en el recull de testimonis dels anomenats "militants de la memòria". Una manera d'homenatjar Neus Català és revivint el seu testimoni a partir del relat de Roig.
Els que no estigueu implicats en la campanya electoral -ni n'informeu- potser disposareu de temps per gaudir d'aquests dies festius. Si teniu ganes de trepitjar territori, a NacióDigital us fem unes quantes recomanacions: des de la Dansa de la Mort de Verges fins a la Passió d'Olesa, passant pel Via Crucis de Sant Hilari Sacalm. Bona Setmana Santa i gaudiu de la mona!
L'informe dels serveis jurídics del Parlament Europeu que va transcendir aquest dimecres -encarregat pel president de la cambra, Antonio Tajani- sosté que Puigdemont pot presentar-se als comicis però que, si és escollit, hauria de desplaçar-se a Madrid per recollir l'acta, un fet que implicaria una possible detenció. El mateix document considera necessària la presència de l'expresident català a la capital espanyola per jurar o prometre la Constitució i completar els tràmits establerts en el protocol electoral. Si no és així, l'Eurocambra sosté que Puigdemont no podrà disposar d'immunitat, una conclusió que xoca amb l'argumentari dels assessors consultats per Waterloo.
Tajani no és una figura neutra en el conflicte jurídic que afecta Puigdemont. Dirigent destacat dels populars europeus, s'ha pronunciat repetidament en favor de la unitat d'Espanya, fins al punt de rebre la tardor del 2017 a Oviedo -dies abans de la declaració d'independència- el Premi Príncep d'Astúries. L'informe encarregat pel president de l'Eurocambra deixa en mans de "les autoritats judicials espanyoles" la possibilitat que Puigdemont revés l'aval per completar els tràmits que permeten accedir a l'acta d'eurodiputat.
I què defensa JxCat? Des que es va presentar la candidatura de l'expresident, la formació sosté que la immunitat comença en el moment de ser elegit eurodiputat i no quan es recull l'acte. Per això, recorre a l'informe Donnez del 1986 de la cambra comunitària que es refereix a la immunitat. "Entenem que no és Tajani qui ha de decidir sobre aquesta qüestió, sinó el Tribunal Luxemburg", asseguren des de la candidatura. En d'altres paraules, que la decisió ha d'arribar dels tribunals europeus i no d'una institució presidida per un dirigent del grup popular.
L'efecte Puigdemont, de moment, ha quedat contaminat per l'aparició de Tajani. L'informe altera el factor electoral brandat per JxCat: els drets de Puigdemont tornaran a ser un element nuclear de la campanya Si voleu aprofundir en la polèmica, us recomano una informació d'Oriol March, que detalla com Puigdemont disposa de dos informes, encarregats a equips jurídics diferents, que avalen la seva immunitat.
Els presos entren en campanya. L'autorització de la Junta Electoral Central per permetre que Oriol Junqueras pugui fer una roda de premsa per videoconferència des de Soto del Real -divendres, en contacte amb l'Agència Catalana de Notícies (ACN)- ha estat, sens dubte, una de les grans sorpreses de la campanya. El "sí" obtingut per Junqueras -que, amb Raúl Romeva, també podrà participar en mítings- ha desencadenat la petició d'altres presos, com Jordi Sànchez. El candidat de JxCat ha rebut el permís de l'organisme electoral per fer dues rodes de premsa: la primera, aquest mateix dijous a l'agència Efe; i la segona, en un acte impulsat per l'ACN diumenge. La Junta Electoral, doncs, s'ha convertit en un actor rellevant de la campanya.
La cursa cap al 28-A, a examen. La secció de fact-checking de NacióDigital -pilotada per Roger Tugas i titulada "No ens la colen"- ha desemmascarat els darrers dies imprecisions de Vox i del PSC en campanya. Aquest dimecres en subratllàvem una altra, del conseller de Territori, Damià Calvet, que denunciava els incompliments de l'Estat en matèria d'infraestructures. Entre aquests, hi incloïa el que considerava un deute de 4.000 milions d'euros per haver ignorat la disposició addicional tercera de l'Estatut, que obligava el govern espanyol a invertir a Catalunya l'equivalent al pes del seu PIB respecte el total, entre 2007 i 2013, o a compensar la Generalitat els anys en què no ho fes. Aquell article només es va acomplir el primer any, però el cert és que la sentència del Constitucional el va desdibuixar del tot i va rebaixar molt l'obligatorietat d'invertir aquests recursos. No fer-ho, per tant, no es pot considerar un deute. O almenys no en la seva totalitat.
Vist i llegit
Aprofitant l'empenta de les ingents donacions i amb el debat obert sobre com s'ha d'afrontar l'estil de la reconstrucció, França ha anunciat un concurs internacional d'arquitectura per tornar a alçar l'agulla de Notre-Dame, un dels símbols que París plora després de l'incendi. L'estat francès vol tornar a exhibir la catedral d'aquí a cinc anys. Mentre els equips de seguretat continuen examinant l'edifici i es busca empara per al valuós patrimoni que podria haver desaparegut, s'han succeït els exercicis periodístics per explicar l'efecte de les flames i el dany ocasionat, així com les carències que van provocar el desastre. Un treball rellevant es pot consultar a la versió digital de The New York Times, que il·lustra amb gràfics interactius per què Notre-Dame era un "polvorí".Aporta informació dinàmica i precisa. A Le Monde obren el focus i es pregunten, després de l'incendi, si es cometen negligències en la conservació del ric patrimoni artístic francès. I els experts consultats pel rotatiu denuncien els recursos existents i errors en les normes de seguretat dels treballs de millora i restauració.
El nom propi
El futbol es juga i es llegeix. La setmana convida a recrear-se en els articles que busquen descripcions al joc quirúrgic de Messi, superlatiu aquesta temporada, com va anunciar el mes d'agost quan va designar l'objectiu de la Champions. "Messi es queda com el solista d'Europa després de ser un àngel per als diables del United", escrivia Ramon Besa a El País per descriure el partit de l'argentí al Camp Nou, que també va cridar com si fos del Barça el gol de la classificació de l'Ajax a Torí. Els holandesos són un vendaval que també va patir Cristiano Ronaldo: un equip insultantment jove, talentós i sense complexos, que competeix jugant com sempre ha jugat l'Ajax. La millor definició dels De Ligt, De Jong i companyia la va escriure dilluns David Gistau a El Mundo, quan encara no se sabia si els ajacieds repetirien contra la Juventus l'exhibició del Santiago Bernabéu: "Entren al Louvre i pinten un bigoti a la Gioconda". Futbol descarat. Barça, Ajax i el gust pel bon futbol conflueixen en un nom: Johan Cruyff. Quina Champions més maca, quina primavera que ens espera.
La frase de la setmana
"El silenci també és no". Cayetana Álvarez de Toledo va cometre el primer gran error de la campanya. Segurament, el gran error de la campanya. En el debat a TVE de dimarts a la nit, la cap de llista del PP per Barcelona va voler combatre el "no és no" del programa electoral del PSOE i es va embolicar amb el consentiment en les relacions sexuals. "Segur que vostès diuen que sí fins al final?", va insistir. No va ser un descuit ni una improvisació. Álvarez de Toledo s'ha ratificat en l'argumentari exhibit al debat, que qüestiona una de les proclames troncals del 8-M contra les agressions sexuals. La candidata forma part de l'ànima del PP més escorada a la dreta, la que ha rehabilitat Aznar i té posicions que podria firmar Vox. La manera com la dirigent popular va banalitzar la causa feminista fa obligatòria la pregunta: hi ha alguna dona vinculada al clam feminista que es pugui sentir representada per les paraules d'Álvarez de Toledo?
Els imperdibles
Aquesta ha estat una setmana amb regust amarg pel comiat de Neus Català, icona de la lluita contra la maldat del feixisme. En els darrers dies s'han recuperat reflexions i entrevistes de la supervivent dels camps nazis, qui va fer de la memòria de l'horror una lliçó de dignitat. L'imperdible d'aquesta setmana és un llibre de referència,Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, que inclou el testimoni de Català. L'obra data de 1977 i va suposa un salt endavant del periodisme català, per la dimensió i els resultats de la investigació. L'última reedició, a càrrec de la historiadora Rosa Toran, detalla en una introducció àmplia i acurada en quines condicions va completar el treball l'escriptora, que va excel·lir en el recull de testimonis dels anomenats "militants de la memòria". Una manera d'homenatjar Neus Català és revivint el seu testimoni a partir del relat de Roig.
Els que no estigueu implicats en la campanya electoral -ni n'informeu- potser disposareu de temps per gaudir d'aquests dies festius. Si teniu ganes de trepitjar territori, a NacióDigital us fem unes quantes recomanacions: des de la Dansa de la Mort de Verges fins a la Passió d'Olesa, passant pel Via Crucis de Sant Hilari Sacalm. Bona Setmana Santa i gaudiu de la mona!
Joan Serra i Carné
redactor en cap de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?
Fes clic aquí per subscriure't-hi
redactor en cap de NacióDigital
Vols rebre "La brúixola" de NacióDigital cada divendres al matí al teu correu electrònic?