17
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
14:04h
El 9 de gener del 2016 no va ser un dia senzill per a la plana major de Convergència. Es palpava a la setena planta de l'edifici del carrer Còrsega, on es va reunir la direcció per validar -sense votar-lo- el "pas al costat" d'Artur Mas després del veto de la CUP a la investidura. "Alguns no hi estàvem d'acord", va admetre ahir públicament Ferran Bel, en aquell moment diputat al Congrés, membre de la direcció i alcalde de Tortosa. Així es va expressar ahir en el míting de Junts per Catalunya (JxCat) en aquesta ciutat just abans d'introduir, precisament, la intervenció de Mas. L'expresident és el participant més aplaudit en els actes de la formació, potser perquè porta temps sense aparèixer-hi.
El líder de l'antiga CDC segueix gaudint del favor dels militants de l'espai postconvergent. Manté intacta l'aura presidencial i la connexió amb els assistents als mítings, bona part dels quals van abraçar l'independentisme quan ell va decidir sumar-se a l'onada del procés després de la manifestació del 2012. La inhabilitació pel 9-N, punt culminant de la seva presidència, acaba el febrer del 2020, i existei remor de fons sobre un possible retorn a primera fila. Bel, del sector moderat però que ha sabut formar part de la llista per Tarragona com a número dos de Josep Rull, li insisteix: "Té molta trajectòria i ens pot ajudar moltíssim". Al PDECat, a JxCat o a la Crida?
La resposta, per ara, no existeix. Mas ha estat prudent a l'hora d'entrar públicament en les disputes de l'espai postconvergent. Va rebre peticions explícites dels impulsors de la Crida per tal que fes un gest a favor del nou projecte de Carles Puigdemont -alguns dels membres de la seva guàrdia pretoriana han estat a la cuina del moviment-, però no va aparèixer ni a la convenció ni al congrés fundacionals. Des del seu despatx del Palau Robert ha anat seguint tots els detalls de la pugna entre els moderats del PDECat i el sector més afí a Puigdemont, vencedor del pols per àmplia majoria en el consell nacional postconvergent, i en aquesta campanya ha fet un pas endavant.
L'ha fet, en part, perquè aquesta vegada JxCat -a diferència del 21-D- ha obert les portes dels dirigents provinents del PDECat als mítings. Mas ja va participar en l'arrencada i David Bonvehí, president del partit, va parlar a Manresa. En les últimes eleccions catalanes, per exemple, a l'acte central no hi van parlar ni Mas, ni Bonvehí ni Marta Pascal, excoordinadora general del PDECat que en els últims dies s'ha enfrontat públicament a l'estratègia de Puigdemont. Els dos expresidents no sempre han coincidit amb tot, però en campanya estan exhibint sintonia absoluta en el discurs.
ERC i les ferides
Mas, mentre era president, va promoure amb insistència una llista unitària al Parlament amb ERC. "Puc ser el primer o puc ser l'últim", va dir després del 9-N. Va proposar fer una llista "amb el president", no "del president", quan es va trencar CiU. I finalment va acabar aconseguint que es posés en marxa Junts pel Sí malgrat les reticències de Junqueras. El resultat no va ser l'esperat -62 diputats, sis menys de la majoria absoluta que esperaven- i la CUP va condicionar la investidura a rellevar Mas. Finalment es va triar Puigdemont quan el país ja era a punt d'anar cap a noves eleccions.
Des d'aquell moment, l'expresident ha estat present en les grans decisions, però des de segona fila. Va apostar per convocar eleccions en lloc de declarar la independència, i era partidari de tramitar els pressupostos generals de l'Estat per evitar uns comicis anticipats de resultat incert. "Les circumstàncies no l'han tractat com es mereix", va assenyalar ahir Bel. La pregunta és si, a partir del febrer del 2020, farà un pas endavant com li demanen, amb més o menys insistència, sectors de l'antiga CDC. I, de moment, ha tornat a primera fila sense estalviar retrets cap a ERC.
El líder de l'antiga CDC segueix gaudint del favor dels militants de l'espai postconvergent. Manté intacta l'aura presidencial i la connexió amb els assistents als mítings, bona part dels quals van abraçar l'independentisme quan ell va decidir sumar-se a l'onada del procés després de la manifestació del 2012. La inhabilitació pel 9-N, punt culminant de la seva presidència, acaba el febrer del 2020, i existei remor de fons sobre un possible retorn a primera fila. Bel, del sector moderat però que ha sabut formar part de la llista per Tarragona com a número dos de Josep Rull, li insisteix: "Té molta trajectòria i ens pot ajudar moltíssim". Al PDECat, a JxCat o a la Crida?
La resposta, per ara, no existeix. Mas ha estat prudent a l'hora d'entrar públicament en les disputes de l'espai postconvergent. Va rebre peticions explícites dels impulsors de la Crida per tal que fes un gest a favor del nou projecte de Carles Puigdemont -alguns dels membres de la seva guàrdia pretoriana han estat a la cuina del moviment-, però no va aparèixer ni a la convenció ni al congrés fundacionals. Des del seu despatx del Palau Robert ha anat seguint tots els detalls de la pugna entre els moderats del PDECat i el sector més afí a Puigdemont, vencedor del pols per àmplia majoria en el consell nacional postconvergent, i en aquesta campanya ha fet un pas endavant.
Mas ha evitat posicionar-se en la pugna interna entre els sectors postconvergents, tot i que alguns dels impulsors de la Crida li van demanar que s'hi adherís públicament
L'ha fet, en part, perquè aquesta vegada JxCat -a diferència del 21-D- ha obert les portes dels dirigents provinents del PDECat als mítings. Mas ja va participar en l'arrencada i David Bonvehí, president del partit, va parlar a Manresa. En les últimes eleccions catalanes, per exemple, a l'acte central no hi van parlar ni Mas, ni Bonvehí ni Marta Pascal, excoordinadora general del PDECat que en els últims dies s'ha enfrontat públicament a l'estratègia de Puigdemont. Els dos expresidents no sempre han coincidit amb tot, però en campanya estan exhibint sintonia absoluta en el discurs.
ERC i les ferides
Mas, mentre era president, va promoure amb insistència una llista unitària al Parlament amb ERC. "Puc ser el primer o puc ser l'últim", va dir després del 9-N. Va proposar fer una llista "amb el president", no "del president", quan es va trencar CiU. I finalment va acabar aconseguint que es posés en marxa Junts pel Sí malgrat les reticències de Junqueras. El resultat no va ser l'esperat -62 diputats, sis menys de la majoria absoluta que esperaven- i la CUP va condicionar la investidura a rellevar Mas. Finalment es va triar Puigdemont quan el país ja era a punt d'anar cap a noves eleccions.
Després d'aconseguir la llista amb ERC, ha anat marcant distàncies progressivament amb els republicans, i ahir els va criticar sense citar-los en el míting de Tortosa
Des d'aquell moment, l'expresident ha estat present en les grans decisions, però des de segona fila. Va apostar per convocar eleccions en lloc de declarar la independència, i era partidari de tramitar els pressupostos generals de l'Estat per evitar uns comicis anticipats de resultat incert. "Les circumstàncies no l'han tractat com es mereix", va assenyalar ahir Bel. La pregunta és si, a partir del febrer del 2020, farà un pas endavant com li demanen, amb més o menys insistència, sectors de l'antiga CDC. I, de moment, ha tornat a primera fila sense estalviar retrets cap a ERC.