Després d'una llarga col·lecció de peticions tombades, ERC acull amb eufòria la bona nova de poder veure Junqueras fent una roda de premsa des de la presó en plena Setmana Santa
Està més justificat que mai dir que aquesta campanya és una autèntica processó. Un via crucis, diran els més esgotats, que es produeix en un ambient insòlit. Els candidats ens diuen que la cruïlla "és històrica" i realment el moment és excepcional com mai, però més enllà de polítics i periodistes, fa la impressió que, amb la Setmana Santa a tocar, tothom té el cap ja en un merescut respir, en assaborir la Mona de Pasqua i gaudir del Sant Jordi. "Està sent tot molt estrany, no?", se sincera un dirigent d'ERC.
I sí, és cert que l'aturada enmig de la cursa fa que es percebi cert ralentí de la maquinària electoral que, en el cas dels republicans i de Junts per Catalunya, ha de conviure amb el calendari de Manuel Marchena. Els partits acabaran de cremar tots els cartutxos i de treure tots els asos sota la màniga en els quatre darrers dies, quan els seus votants potencials hagin tornat a connectar de ple amb la lògica de les eleccions.
La campanya d'ERC està dissenyada amb pocs imprevistos. Amb un missatge acotat que satisfaci els seus però que sigui capaç d'anar més enllà. Sense caure en radicalismes per no generar anticossos entre un sector més moderat de l'independentisme, però apel·lant a l'essència republicana de llarga trajectòria. Esquivant entrar en xoc amb Junts per Catalunya -encara que aquests els busquin-, els republicans fugen de la bronca i aixequen la bandera de l'independentisme moderat.
Un "sí" contra pronòstic
Amb poques expectatives, abans de l'arrencada de la campanya, van presentar una bateria de peticions a la Junta Electoral Central i al Tribunal Suprem. Perquè Oriol Junqueras i Raül Romeva poguessin fer campanya, per poder celebrar debats electorals a la presó de Soto del Real, per poder participar en entrevistes i rodes de premsa... Totes, però, han anat caient per efecte dòmino i han topat amb un mur inquebrantable: el d'un jutge que encara considera que hi ha risc de fuga i el d'una Junta que no coneix més resposta que el no. Fins aquest dimarts.
Entre tanta negativa, s'ha escolat un sí, una única autorització per a Junqueras: la de participar en una roda de premsa el pròxim divendres a l'ACN. La notícia s'ha encaixat en un inici amb incredulitat dins del partit i un rebombori considerable entre el seguici de periodistes que segueixen fil per randa la campanya. "No, encara no ens ho creiem", admet un membre de la direcció d'ERC.
Realment la Junta Electoral està permetent que Junqueras es planti per videoconferència davant de desenes de periodistes per poder intercanviar en directe preguntes i respostes? Doncs acaba resultant que sí. Que així ho diu en la resolució feta pública. Sorpresa a les files republicanes, punt d'eufòria però també de prudència. "A veure si al final ens ho acabaran tombant...", diuen quasi xiuxiuejant.
Però prefereixen no pensar-hi. De moment, tenen un Junqueras en viu i en directe i ja comencen a fer càbales sobre l'efecte que això pot tenir en un moment en què estan "frec a frec" amb el PSC a les enquestes. A ERC ja fa dies que hi ha qui no dona per segura la victòria en vots i diputats tenint en compte el vot útil i l'efecte Sánchez amb el qual creixeran els de Meritxell Batet. Però, ai l'as, resulta que ara ells tenen el seu factor Junqueras, que veuen que també pot acabar sent un "efecte Junqueras". "Que es preparin, perquè l'Oriol entra amb tota la força a la campanya", crida Pere Aragonès des de Lleida.
Tot just Marchena havia donat per finalitzada la sessió d'aquest dimarts al Tribunal Suprem quan ha impactat la notícia, més celebrada, fins i tot, que la victòria del Barça sobre el Manchester United. Junqueras encara era a la sala amb el seu advocat, Andreu Van den Eynde, quan ha sabut que, contra pronòstic, s'ha produït un miracle de Setmana Santa.
