17
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
8:25h
Sánchez s'ha decidit a pugnar pel vot fronterer amb Cs i PP. Conscient que la indefinició a l'hora de concretar la seva futura política de pactes podia incomodar el potencial votant i fer-li perdre suports a dreta i esquerra, el candidat del PSOE ha filtrat intencionadament aquest dimarts que no pensa negociar la investidura amb ERC si aquesta no renuncia abans al referèndum. Ja no només es nega a permetre l'autodeterminació, sinó que fins i tot exigeix al partit de Junqueras que enterri els seus principis per poder seure a la mateixa taula.
Curiosa condició la d'un candidat que s'erigeix com el campió del diàleg i la defensa de la convivència. Una convivència a l'Estat, pel que sembla, que s'edificaria a costa que Catalunya renunciés a uns anhels democràtics que uneixen més que fracturen la immensa majoria de la seva ciutadania.
La jugada de Sánchez s'entén pel fet que, al conjunt de l'Estat, es disputa més vots amb PP i Cs que amb Podem, segons les enquestes, a més del fet que al PSOE tampoc no li interessa afeblir més encara el partit d'Iglesias, l'únic soci que té gairebé garantit. A Catalunya, però, la situació és ben diferent, ja que el PSC té més votants dubtosos entre ells i ERC o En Comú Podem que amb la dreta.
Aquesta virulència de Sánchez contra el referèndum, per tant, és una nova traveta complicada per al PSC. Més encara pel fet que els seus votants sí que defensen molt majoritàriament el dret a decidir, a diferència dels votants del PSOE. Igual que quan Batet es veu obligada a defensar una monarquia ja molt rebutjada pel gruix dels catalans, incloent-hi els votants del PSC. Desmarcar-se tan rotundament dels grans consensos de Catalunya pot truncar les expectatives electorals del partit de Miquel Iceta.