Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
El despertador: 17 d'abril

Junqueras i Vox, coses de la Junta Electoral

Les televisions miren de salvar el seu xou polític -ara sense els ultres- i el líder d'ERC podrà treure una mica el cap després de demanar-ho. El context d'excepció segueix. Avui també són notícia Mas en campanya, Jaume Asens, els comuns i els FAQS, l'adeu a la República Catalana i Helenio Herrera

per Ferran Casas, 17 d'abril de 2019 a les 06:00 |
La Junta Electoral, actor polític. Les televisions proposen formats de debat pensant més en l'audiència i en els seus interessos editorials que no pas en els criteris de neutralitat que han de regir les campanyes. Uns criteris de "neutralitat" pels que vetlla la Junta Electoral i que, per cert, als periodistes no ens agraden gens quan als nostres companys dels mitjans públics els imposen blocs electorals al marge dels criteris informatius.

Ahir, els "àrbitres" de les campanyes, juristes de tendència més aviat conservadora, van donar una clatellada als grans partits espanyols prohibint el debat a cinc a La Sexta i Antena 3 perquè hi havien inclòs Vox, malgrat que no tingués encara representació al Congrés. L'argument era que en tindrà.


Pedro Sánchez havia descartat debatre a TVE (on, atès el seu caràcter públic, no hi ha marge per incorporar l'extrema dreta i deixar fora els independentistes així com així, per exemple) i volia Vox per tal que es visualitzés el tripartit de dretes, contra el que ell es presenta com a alternativa. Les televisions privades van decidir ahir al vespre rectificar per complaure la JEC i deixar fora els ultres per salvar el seu debat mentre ERC i Junts per Catalunya presentaven per colar-s'hi. Mentre, es va celebrar el debat entre els grups parlamentaris a TVE amb els candidats per Barcelona Inés Arrimadas, Cayetana Álvarez de Toledo i Gabriel Rufián representant els seus partits. Va deixar bons moments (i una relliscada masclista d'Álvarez de Toledo) que recull Pep Martí.

La JEC va tenir, però, una altra intervenció inesperada, en aquest cas per corregir una anomalia, que és que candidats que estan empresonats però no condemnats puguin participar en algun acte de campanya, ja que no els han deixat sortir per fer-ne. Ha autoritzat que Oriol Junqueras pugui intervenir en una connexió televisiva des de Soto del Real a la roda de premsa de divendres a l'ACN, l'agència pública de notícies per on aquests dies desfilen tots els candidats. Junts per Catalunya no ho havia demanat, com sí que va fer ERC, i ahir a la nit ja ho va fer per donar a Jordi Sànchez visibilitat.

Els republicans ja van escalfar ahir, des de Lleida, l'ambient de la reaparició pública del seu líder i candidat, una fita que estan segurs que pot acabar de consolidar les seves bones expectatives. Sara González hi va ser i us ho explica. Els socialistes segueixen, a Catalunya i en l'àmbit espanyol, la seva pugna amb els republicans i ahir avisaven que no tenen res a negociar-hi si no renuncien abans al referèndum. El diàleg, si hi és, pel que sembla s'ha de fonamentar en la renúncia. Llegiu la informació d'Andreu Merino.

Meritxell Batet també va repartir contra els comuns presentant-los com el vot útil independentista. Ben segur que l'entrevista de Joan Serra Carné al seu cap de llista, Jaume Asens, li donarà nous arguments. Però als lectors de NacióDigital us permetrà conèixer més el candidat dels comuns.


Mentrestant, Junts per Catalunya intentava entrar en joc. I ho feia amb durs atacs a ERC protagonitzats pels seus candidats i Artur Mas que, a diferència del que va passar el 21-D, té presència en aquesta campanya. Oriol March va ser a Tortosa per explicar-vos-ho. Veurem si ERC, que per ara opta per ignorar-los en campanya i centrar-se en la batalla amb els socialistes, canvia el guió i entra al joc amb la seva principal frontera electoral, que busca la remuntada. Seria un gir en la campanya i en aquest cas la Junta Electoral no hi tindria res a dir perquè això, per ara, encara queda al marge de les seves arbitrarietats. Carles Bellsolà us porta l'anàlisi del dia al seu "Pòquer de campanya".



Vist i llegit

Com era Notre-Dame i com es va expandir l'incendi que va destruir-ne el sostre i bona part de l'estructura? Aquesta informació gràfica d'El País d'ahir ho explicava de forma entenedora. La signen Guiomar del Ser, Nacho Catalán i Alejandro Romero. Sobre Notre-Dame, que s'ha salvat de l'enderrocament per mitja hora, llegiu també el "Senyor de Barcelona", ahir en missió especial a París, de Toni Vall, impactat per les imatges.


 El passadís

La vida interna dels comuns i de Podem és moltes coses menys tranquil·la. Després d'una de les seves crisis, el programa FAQS de TV3, líder d'audiència de la cadena, va decidir debatre el passat 19 de gener sobre la situació de la formació que lidera Pablo Iglesias. Per fer-ho, va convidar l'exlíder de Podem i ara cap de llista del Front Republicà, Albano Dante Fachin, i l'anticapitalista Josep Maria Antentas, que havia estat vinculat al Procés Constituent i crític amb la línia dels comuns. La tria no va agradar a la direcció del partit.

La seva diputada Marta Ribas, d'ICV, va preguntar per escrit a la comissió de control de la CCMA pels criteris per triar-los interessant-se si s'havien respectat els principis de pluralitat i veracitat. I n'ha sortit escaldada perquè no tenia tota la informació. La direcció de la CCMA li ha respost, en un escrit signat per Núria Llorach, que el programa, que no pertany als serveis informatius, "havia demanat la participació de dirigents d'aquesta organització política [Podem] que, malauradament, van declinar l’assistència". Ribas hauria d'haver preguntat abans a casa seva.


 L'efemèride

El 14 d'abril de 1931 Francesc Macià, líder d'ERC, va proclamar la República catalana. Ho va fer en paral·lel a la proclamació de l'espanyola. Aquella república de Macià volia convertir-se en estat i, en pla d'igualtat, confederar-se. Però l'esquerra espanyola -que ja es deia fraternal- no va acceptar que el canvi de règim anés tan enllà. Tres dies després, el 17 d'abril de l'any 1931, tal dia com avui fa 88 anys, amb dolor del seu pare polític i dels que l'envoltaven, els republicans espanyols convencien Macià i aquest acceptava canviar la República per un govern de la Generalitat (una institució medieval) i un Estatut. La pel·lícula 14 d'abril, Macià contra Companys, que podeu recuperar aquí, explica bé el moment.


 L'aniversari

El 17 d'abril de l'any 1910 (encara que no està clar, perquè ell afirmava ser de 1913 o 1916 segons el cas) naixia a Buenos Aires, a l'Argentina, el genial entrenador de futbol Helenio Herrera, que va morir a Venècia el 1997. HH o el mag era fill d'espanyols nacionalitzats francesos i va destacar de jove com a jugador en club de França. Com a entrenador va fer fortuna a Espanya i a Itàlia. Va entrenar el Barça de Laszli Kubala i Luís Suárez i va guanyar dues lligues, una copa de Fires (ara Europa League) i una copa del Generalíssim. De fet, el Barça va ser el darrer club que va entrenar fins a la seva retirada el 1981. Va estar a punt de ser campió de lliga. Herrera va deixar grans frases com la de "guanyar sense baixar de l'autocar" o que "amb deu es juga millor que amb onze". El web del club el va recordar i també aquest reportatge de TVE sobre la seva primera etapa blaugrana. 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure-t'hi

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació