22
d'abril
del
2019
Joel Jové va ser diputat provincial de la CUP i aquest 28 d’abril votarà per primera vegada en unes eleccions espanyoles. Ho farà per Front Republicà, candidatura que ell lidera a la demarcació de Lleida i que apareix com la representació d’una esquerra social que aposta per avançar cap a la república sense esperar les ofertes que poden arribar de Madrid. Jové assegura que el procés estava ben encaminat però molt poc preparat, alhora que considera que les forces independentistes han de dialogar entre elles per trobar la unitat d’acció. El problema, assegura, és el partidisme. “Els partits han mirat massa endins i massa poc enfora”, rebla.
- Per quina raó ara fan el pas de presentar-se a unes eleccions al Congrés quan l’esquerra que vostè representa mai no ho havia considerat necessari?
- Des de l’òptica de l’independentista històric anar a Madrid no era una opció perquè considerava que era perdre el temps. No obstant, l’excepcionalitat del moment ens ha fet replantejar la nostra estratègia. Jo no he votat mai en unes eleccions espanyoles.
- I ara votarà per primer cop.
- I em votaré a mi! (riu)
- Es pot pensar que si van a Madrid serà perquè consideren que la solució al cas català passa per Espanya.
- La solució no la sap ningú, i nosaltres creiem que s’ha d’estar present en tots els fronts. El Congrés és un lloc on l’esquerra independentista hi ha de ser.
- I què hi vol anar a fer Front Republicà?
- A defensar Catalunya com a nació i el dret a l’autodeterminació. També serem lluitadors pels drets socials, laborals, el feminisme, l’antifeixisme... nosaltres no anem a investir cap govern, i deixem clares quines són les nostres línies vermelles; el retorn dels exiliats i l’alliberament dels presos polítics.
- Van a bloquejar.
- A la investidura, sí. Altra cosa és durant la legislatura. No tanquem les portes als acords en matèries socials.
- Plantegen l'escenari d’un mandat de quatre anys?
- No. Donem per fet que el mandat no s’esgotarà.
- Va ser un error marcar-se una fita per la independència?
- L’error no va ser fixar un límit, sinó no haver preparat la independència. Els terminis eren necessaris, però s’havia de treballar molt més i tenir assumit que l’estat espanyol aplicaria una repressió dura. Què esperaven que passés?
- Ha generat frustració.
- És cert, però també hi ha esperança. Els partits republicans ens donen ombres, perquè no tenen ni full de ruta ni unitat d’acció, però la gent mobilitzada és la llum d’aquest procés.
- Està decebut vostè?
- N’hi ha molta de gent decebuda, i per això Front Republicà també considera que ha d’estar present en aquesta campanya i al Congrés dels Diputats.
- Vostès són una via per canalitzar la decepció dels independentistes amb els altres partits?
- No només això, però crec que hi ha un gruix de votants que han quedat frustrats amb el paper de les formacions sobiranistes i que amb nosaltres tenen una nova opció que abans no es presentava a les eleccions. Si sumem els votants que pensen com nosaltres amb aquells que ens voten perquè estan enfadats amb els altres partits, entrarem. El nostre gran repte és fer-nos sentir.
- Hi ha un boicot contra Front Republicà per part dels mitjans?
- Els grans mitjans estan lligats a grups oligàrquics amb molts interessos, i la veu del Front Republicà no interessa. Tampoc a TV3. Si la mira hi veurà molt més Vox que nosaltres. I és cert que no ens ajuda el fet que no tinguem representació al Congrés, però Vox tampoc en té...
- Per quina raó la CUP no ha volgut anar a Madrid?
- Cal preguntar-ho a ells. Nosaltres com a partit no podíem deixar passar aquesta ocasió, i així ho vam defensar. Em costa entendre i fins i tot explicar per quina raó la CUP no s’ha volgut presentar a aquestes eleccions. Han perdut una gran oportunitat, i és una llàstima. Haguéssim entrat segur.
- Com resumiria la via que proposa Front Republicà? Cap on s’ha d’anar?
- La unitat és fonamental. Al carrer ja hi és, però als partits no. Cal que fem una reflexió en aquest aspecte, perquè l’objectiu s’ho val.
- I després de la unitat, què?
- A fer república.
- Com?
- Seria presumptuós que nosaltres ho diguéssim. La solució passa per dialogar i arribar a una unitat d’acció que ens faci avançar.
- S’ha demanat unitat i ara més que mai hi ha fragmentació.
- És una paradoxa que cal buscar-la en la voluntat dels partits de conservar les cadires. Les formacions són màquines electorals que prioritzen els seus interessos abans que cap altra cosa. La unitat només es pot aconseguir si abans hi ha hagut una renúncia del partidisme.
- Ha faltat generositat?
- Molta i per part de tots; d’ERC, del PDECat i de la CUP. Tots han mirat a dins abans que enfora i això ha desembocat en una manca de diàleg entre nosaltres. Junts pel Sí no va funcionar per l'excés de partidisme, que ho ha enverinat tot. Nosaltres apostem per una llista unitària sense polítics, però és impossible.
- Què és un polític? Vostè ho és?
- Algú que viu de la política. Jo no en sóc.
- Pel que diu, no se’n refia dels partits.
- Em generen desconfiança, sobretot les seves estructures de direcció. No me'n refio de cap, tampoc de la CUP.
- Creu que la CUP ha perdut l’esperit del carrer que el caracteritzava per assumir un rol més “institucional”?
- No. La CUP fa el seu paper a les institucions. A vegades encertat i a vegades no, però no crec que hagi perdut el lligam amb el carrer. Hi ha altres coses que li puc retreure a la CUP, aquesta no.
- Quines?
- Una ortodòxia excessiva, mirar-se massa el melic pensant-se que té la veritat absoluta, manca de generositat...
- Creu que en relació a Catalunya el PSOE és el mateix que el PP?
- Sens dubte que sí. No han donat símptomes del contrari. Hi poden haver matisos a nivell de polítiques socials, i potser els socialistes s’aproximen més a allò que nosaltres entenem que ha de ser l’esquerra, però en qüestió nacional són el mateix.
- Hi ha una tesi que alguns independentistes defensen que diu que com més repressió de Madrid, més reaccionarà Catalunya. Quant pitjor, millor. Hi combrega?
- Pitjor què vol dir? És pitjor el PSOE que el PP? Amb uns o altres avancem igual, que és zero. Amb els socialistes l’únic que pots fer és anar a la Moncloa, tenir una reunió i tornar cap a casa amb les promeses de diàleg.
- PP, Cs i Vox no aposten ni per això.
- Per aquella gent que respon només quan se l’ataca, aquest govern de dretes podria ser una empenta per avançar.
- El procés s’ha mogut sovint més per reacció que per iniciativa pròpia.
- És cert. Amb PP i Vox en un govern respondrien, però crec que amb el PSOE també.
- Pedro Sánchez amoroseix el discurs.
- I potser això encara és pitjor.
- Què s’hi juga Lleida en aquests comicis?
- Forma part de Catalunya i s’hi juga el mateix que els catalans.
- Aprofundim sobre això.
- Caminar cap a la república i la justícia social. Si comencem a parlar de les infraestructures ens hi poden distreure força estona, però l’independentista històric sap que a Espanya ens hi juguem poc.
- Però mentre no arribi la república catalana s’ha de gestionar el dia a dia i treballar pels interessos dels catalans, no?
- No ho podem deixar de banda, però aquest no és el nostre eix central. Si fos per això no ens haguéssim presentat. Anem a les urnes per la conjuntura política actual.
- Però tindran un programa sobre qüestions com les infraestructures, la pagesia, l’economia...
- No tenim un programa definit sobre aquests temes, el farem sobre la marxa i en base als plantejaments que sempre ha defensat l’esquerra independentista. No anem a Madrid a discutir d’això.
- Hi hauran debats sobre aquestes qüestions. Què faran?
- Farem el programa aleshores. No sé si cal tenir unes línies detallades sobre què faràs quan ets conscient que la teva força política serà poca. També li he de dir que més enllà de les grans paraules, tampoc he vist programes definits a la resta de partits.
- De quina manera creu que influeix el judici en la campanya?
- Des del moment en que alguns caps de llista estan a la presó ja influeix. Vull pensar que el judici pot fer decantar el vot per aquelles persones que no el tenen clar. En aquest sentit pot ser que influeixi positivament a la causa independentista.
- És optimista?
- Gens. La sentència està escrita abans de començar.
- Què ha de fer el país si hi ha condemnes?
- El que ja hauria d’haver fet; aturar-se. Només pel fet que estiguin asseguts al banc dels acusats l’aturada de país ja és justificable. En resum; fer un 3-O allargat en el tems.
- Una declaració unilateral és viable encara?
- És una opció. Però la DUI no consisteix en fer un crit des del balcó de la Generalitat. Cal que hi hagi una preparació prèvia que contempli, entre altres coses, la repressió de l’estat, i això no es va fer el dia 27-O. No és viable perquè no hi ha preparació per fer-la. El país té gent per defensar-la.
- I quan veu que ERC i el PDECat aposten per pactar un referèndum amb l’estat espanyol, què pensa?
- En un hàmster donant voltes a la roda! (riu) M’entristeix sentir-ho, perquè això és una fase superada. Si Espanya oferís el referèndum no caldria dir no, però ja han deixat clar que no tenen cap intenció de fer-ho. Demanar-ho és perdre el temps.
- Creu que els partits independentistes venen aquesta possibilitat sabent que no és possible?
- No els entenc. Escolto Rufián, Tardà, Campuzano... i em poso les mans al cap.
- Pablo Iglesias pot ser un aliat?
- No, ja s’ha vist. No podem estar pendents d’ells. Hem de pensar en una cosa que ens deslligui de Madrid. Ja es va començar a fer, i el camí estava ben traçat, però no estava prou preparat. S’ha de corregir allò que no es va concretar la tardor del 2017. També sé que és molt fàcil parlar en una entrevista, tranquil·lament. La realitat és més complexa.
- El Front Republicà ha explorat la via europea?
- Poble Lliure ha treballat en la idea de presentar-se a les eleccions europees. És una opció que està damunt la taula, però sovint estem lligats per la manca de recursos, que ens frena.
- Per quina raó ara fan el pas de presentar-se a unes eleccions al Congrés quan l’esquerra que vostè representa mai no ho havia considerat necessari?
- Des de l’òptica de l’independentista històric anar a Madrid no era una opció perquè considerava que era perdre el temps. No obstant, l’excepcionalitat del moment ens ha fet replantejar la nostra estratègia. Jo no he votat mai en unes eleccions espanyoles.
- I ara votarà per primer cop.
- I em votaré a mi! (riu)
- Es pot pensar que si van a Madrid serà perquè consideren que la solució al cas català passa per Espanya.
- La solució no la sap ningú, i nosaltres creiem que s’ha d’estar present en tots els fronts. El Congrés és un lloc on l’esquerra independentista hi ha de ser.
- I què hi vol anar a fer Front Republicà?
- A defensar Catalunya com a nació i el dret a l’autodeterminació. També serem lluitadors pels drets socials, laborals, el feminisme, l’antifeixisme... nosaltres no anem a investir cap govern, i deixem clares quines són les nostres línies vermelles; el retorn dels exiliats i l’alliberament dels presos polítics.
- Van a bloquejar.
- A la investidura, sí. Altra cosa és durant la legislatura. No tanquem les portes als acords en matèries socials.
- Plantegen l'escenari d’un mandat de quatre anys?
- No. Donem per fet que el mandat no s’esgotarà.
- Va ser un error marcar-se una fita per la independència?
- L’error no va ser fixar un límit, sinó no haver preparat la independència. Els terminis eren necessaris, però s’havia de treballar molt més i tenir assumit que l’estat espanyol aplicaria una repressió dura. Què esperaven que passés?
L'error no va ser fixar-se un límit per a la independència, sinó no haver-la preparat de manera suficient
- Ha generat frustració.
- És cert, però també hi ha esperança. Els partits republicans ens donen ombres, perquè no tenen ni full de ruta ni unitat d’acció, però la gent mobilitzada és la llum d’aquest procés.
- Està decebut vostè?
- N’hi ha molta de gent decebuda, i per això Front Republicà també considera que ha d’estar present en aquesta campanya i al Congrés dels Diputats.
- Vostès són una via per canalitzar la decepció dels independentistes amb els altres partits?
- No només això, però crec que hi ha un gruix de votants que han quedat frustrats amb el paper de les formacions sobiranistes i que amb nosaltres tenen una nova opció que abans no es presentava a les eleccions. Si sumem els votants que pensen com nosaltres amb aquells que ens voten perquè estan enfadats amb els altres partits, entrarem. El nostre gran repte és fer-nos sentir.
- Hi ha un boicot contra Front Republicà per part dels mitjans?
- Els grans mitjans estan lligats a grups oligàrquics amb molts interessos, i la veu del Front Republicà no interessa. Tampoc a TV3. Si la mira hi veurà molt més Vox que nosaltres. I és cert que no ens ajuda el fet que no tinguem representació al Congrés, però Vox tampoc en té...
- Per quina raó la CUP no ha volgut anar a Madrid?
- Cal preguntar-ho a ells. Nosaltres com a partit no podíem deixar passar aquesta ocasió, i així ho vam defensar. Em costa entendre i fins i tot explicar per quina raó la CUP no s’ha volgut presentar a aquestes eleccions. Han perdut una gran oportunitat, i és una llàstima. Haguéssim entrat segur.
Em costa molt entendre i explicar per què la CUP no ha volgut anar a les eleccions espanyoles. S'ha perdut una gran oportunitat
- Com resumiria la via que proposa Front Republicà? Cap on s’ha d’anar?
- La unitat és fonamental. Al carrer ja hi és, però als partits no. Cal que fem una reflexió en aquest aspecte, perquè l’objectiu s’ho val.
- I després de la unitat, què?
- A fer república.
- Com?
- Seria presumptuós que nosaltres ho diguéssim. La solució passa per dialogar i arribar a una unitat d’acció que ens faci avançar.
- S’ha demanat unitat i ara més que mai hi ha fragmentació.
- És una paradoxa que cal buscar-la en la voluntat dels partits de conservar les cadires. Les formacions són màquines electorals que prioritzen els seus interessos abans que cap altra cosa. La unitat només es pot aconseguir si abans hi ha hagut una renúncia del partidisme.
- Ha faltat generositat?
- Molta i per part de tots; d’ERC, del PDECat i de la CUP. Tots han mirat a dins abans que enfora i això ha desembocat en una manca de diàleg entre nosaltres. Junts pel Sí no va funcionar per l'excés de partidisme, que ho ha enverinat tot. Nosaltres apostem per una llista unitària sense polítics, però és impossible.
- Què és un polític? Vostè ho és?
- Algú que viu de la política. Jo no en sóc.
- Pel que diu, no se’n refia dels partits.
- Em generen desconfiança, sobretot les seves estructures de direcció. No me'n refio de cap, tampoc de la CUP.
- Creu que la CUP ha perdut l’esperit del carrer que el caracteritzava per assumir un rol més “institucional”?
- No. La CUP fa el seu paper a les institucions. A vegades encertat i a vegades no, però no crec que hagi perdut el lligam amb el carrer. Hi ha altres coses que li puc retreure a la CUP, aquesta no.
- Quines?
- Una ortodòxia excessiva, mirar-se massa el melic pensant-se que té la veritat absoluta, manca de generositat...
- Creu que en relació a Catalunya el PSOE és el mateix que el PP?
- Sens dubte que sí. No han donat símptomes del contrari. Hi poden haver matisos a nivell de polítiques socials, i potser els socialistes s’aproximen més a allò que nosaltres entenem que ha de ser l’esquerra, però en qüestió nacional són el mateix.
- Hi ha una tesi que alguns independentistes defensen que diu que com més repressió de Madrid, més reaccionarà Catalunya. Quant pitjor, millor. Hi combrega?
- Pitjor què vol dir? És pitjor el PSOE que el PP? Amb uns o altres avancem igual, que és zero. Amb els socialistes l’únic que pots fer és anar a la Moncloa, tenir una reunió i tornar cap a casa amb les promeses de diàleg.
És pitjor el PSOE que el PP en temes de Catalunya? amb uns o altres avancem igual, és a dir, zero
- PP, Cs i Vox no aposten ni per això.
- Per aquella gent que respon només quan se l’ataca, aquest govern de dretes podria ser una empenta per avançar.
- El procés s’ha mogut sovint més per reacció que per iniciativa pròpia.
- És cert. Amb PP i Vox en un govern respondrien, però crec que amb el PSOE també.
- Pedro Sánchez amoroseix el discurs.
- I potser això encara és pitjor.
- Què s’hi juga Lleida en aquests comicis?
- Forma part de Catalunya i s’hi juga el mateix que els catalans.
- Aprofundim sobre això.
- Caminar cap a la república i la justícia social. Si comencem a parlar de les infraestructures ens hi poden distreure força estona, però l’independentista històric sap que a Espanya ens hi juguem poc.
- Però mentre no arribi la república catalana s’ha de gestionar el dia a dia i treballar pels interessos dels catalans, no?
- No ho podem deixar de banda, però aquest no és el nostre eix central. Si fos per això no ens haguéssim presentat. Anem a les urnes per la conjuntura política actual.
- Però tindran un programa sobre qüestions com les infraestructures, la pagesia, l’economia...
- No tenim un programa definit sobre aquests temes, el farem sobre la marxa i en base als plantejaments que sempre ha defensat l’esquerra independentista. No anem a Madrid a discutir d’això.
- Hi hauran debats sobre aquestes qüestions. Què faran?
- Farem el programa aleshores. No sé si cal tenir unes línies detallades sobre què faràs quan ets conscient que la teva força política serà poca. També li he de dir que més enllà de les grans paraules, tampoc he vist programes definits a la resta de partits.
- De quina manera creu que influeix el judici en la campanya?
- Des del moment en que alguns caps de llista estan a la presó ja influeix. Vull pensar que el judici pot fer decantar el vot per aquelles persones que no el tenen clar. En aquest sentit pot ser que influeixi positivament a la causa independentista.
- És optimista?
- Gens. La sentència està escrita abans de començar.
- Què ha de fer el país si hi ha condemnes?
- El que ja hauria d’haver fet; aturar-se. Només pel fet que estiguin asseguts al banc dels acusats l’aturada de país ja és justificable. En resum; fer un 3-O allargat en el tems.
- Una declaració unilateral és viable encara?
- És una opció. Però la DUI no consisteix en fer un crit des del balcó de la Generalitat. Cal que hi hagi una preparació prèvia que contempli, entre altres coses, la repressió de l’estat, i això no es va fer el dia 27-O. No és viable perquè no hi ha preparació per fer-la. El país té gent per defensar-la.
- I quan veu que ERC i el PDECat aposten per pactar un referèndum amb l’estat espanyol, què pensa?
- En un hàmster donant voltes a la roda! (riu) M’entristeix sentir-ho, perquè això és una fase superada. Si Espanya oferís el referèndum no caldria dir no, però ja han deixat clar que no tenen cap intenció de fer-ho. Demanar-ho és perdre el temps.
Espanya ja ha deixat clar que no pensa pactar un referèndum. Anar a demanar-lo és perdre el temps
- Creu que els partits independentistes venen aquesta possibilitat sabent que no és possible?
- No els entenc. Escolto Rufián, Tardà, Campuzano... i em poso les mans al cap.
- Pablo Iglesias pot ser un aliat?
- No, ja s’ha vist. No podem estar pendents d’ells. Hem de pensar en una cosa que ens deslligui de Madrid. Ja es va començar a fer, i el camí estava ben traçat, però no estava prou preparat. S’ha de corregir allò que no es va concretar la tardor del 2017. També sé que és molt fàcil parlar en una entrevista, tranquil·lament. La realitat és més complexa.
- El Front Republicà ha explorat la via europea?
- Poble Lliure ha treballat en la idea de presentar-se a les eleccions europees. És una opció que està damunt la taula, però sovint estem lligats per la manca de recursos, que ens frena.