Sant Jordi 2019

Quins llibres regalarem per Sant Jordi? Set llibreters fan la seva tria

Xavier Vidal (No llegiu), Antoni Daura (Parcir), Carol Porta (Obaga), Fe Fernández (L'Espolsada), Jordi Gispert (Llibreria 22), Núria Dalmases (Llibreria Dalmases) i Ricard Espinosa (La Capona) recomanen als lectors de NacióDigital una seixantena de títols

per Sandra Muntané / Pep Martí, 23 d'abril de 2019 a les 09:00 |
La diada de Sant Jordi 2019 | Adrià Costa
Amb Sant Jordi a les portes, i immersos en la campanya política que no ha descansat per Setmana Santa, la bona lectura és la millor aliada per combatre el mal que fan els missatges de curta volada i les fake news que sacsegen les xarxes. NacióDigital ha demanat a set llibreters de tot el territori que comparteixin la seva tria del dia del llibre que aquest dimarts es viurà amb intensitat a tots els racons del país.

Antoni Daura (Parcir, a Manresa), Carol Porta (Obaga, a Barcelona), Fe Fernández (L'Espolsada, a les Franqueses del Vallès), Jordi Gispert (Llibreria 22, a Girona), Núria Dalmases (Llibreria Dalmases, a Mollerussa), Xavier Vidal (No llegiu, a Barcelona) i Ricard Espinosa (La Capona, a Tarragona) ens porten per les seves lleixes i ens proposen més de seixanta títols suggeridors, que combinen apostes personals amb altres més comercials, locals o marcades per l'actualitat política. Segur que trobeu el que buscàveu!


 Antoni Daura (Llibreria Parcir, Manresa)

Ficció

La mort lenta, de Xavier Mas (L'Altra Editorial). Una obra sobre el sentiment de pèrdua, la mort i el buit que senten dos germans quan queden orfes després de la mort dels pares en un accident. Guanyadora del darrer Premi Documenta.

- La cuinera dels senyors, d'Imma Cortina (Edicions de l'Albí). La vida d'una noia de poble que es trasllada a servir a la ciutat, en aquest cas Manresa. Una trama situada als anys vint, en plena etapa de la Mancomunitat i de les lluites socials. 


Nahid, de Josep M. Descals (Parcir). Un relat entorn la vida de Nahid, una dona àrab atractiva que, sentint-se encerclada en un ambient masculí i hostil, pren una decisió arriscada. Una mirada també sobre el món de la prostitució a la gran ciutat.  

El fill de l'italià, de Rafel Nadal (Columna). Els mariners que sobreviuen al bombardeig del Roma a mans de l'exèrcit alemany són instal·lats a Caldes de Malavella. És l'any 1944, i la població es converteix en un microcosmos de la postguerra quotidiana. 

Digues un desig, de Jordi Cabré (Enciclopèdia). Una història sorprenent la que planteja Jordi Cabré: el punt de partida es produeix quan un autor d'èxit contempla astorat que el llibre més venut de Sant Jordi és una autobiografia seva... que ell no ha escrit.  

No ficció

Tastem el Bages des del Mas de la Sala, de Nani Sala (Parcir). El xef Nani Sala condueix el lector pels 25 anys d'un restaurant representatiu de la millor gastronomia del Bages, amanida amb entrevistes, fotografies i almanacs.

La carena infinita. Del Cadí al Canigó, de Joan Francesc Callado (Cossetània). Una ruta per les serres del cadí, de la Moixa, de Moixeró, de l'Olla de Núria i de les Esquerdes de Rojà, 140 quilòmetres que transporten fins al Canigó. 

Y ahí lo dejo. Crónica de un proceso, de Gonzalo Boye (Roca). Una de les frases més conegudes de twitter dona títol a aquest llibre de l'advocat Gonzalo Boye, que dona molts detalls del combat jurídic que ha dut a terme en defensa dels líders exiliats davant la justícia europea. 

Flors damunt la taula. Conviure amb el càncer, d’Aina Font (Edicions de l'Albí). L'autora, periodista de l'edició manresana de NacióDigital, explica l'experiència de Lluïsa Albadalejo i la seva lluita contra el càncer, que ha superat en sis moments dramàtics.

Els meus cafès amb gent interessant, de Jordi Basté (Libros de Vanguardia). La història del programa El Món a RAC1 explicada des de dins a través de la coneixença amb molts dels personatges que hi han deixat una part del seu temps. 

 Carol Porta (Obaga, Barcelona)

Ficció: 


Huir no significa nada, de Xavi Ballester (Milenio). Amb prosa lenta i sòbria, el llibre aplega deu relats curts que mostren seqüències vitals difícils pels protagonistes, en alguns casos situats al límit. 

Projecte tothom, de Maiol de Gràcia Clotet (Més llibres). Una novel·la que ha merescut una bona crítica i que transcorre entre morts aparentment desconnectades i que conformen un trepidant relat policíac.

Mare, d'Hélene Delforge i Quentin Gréban (Símbol). Un èxit literari, una obra de literatura infantil, però no només, molt rica en il·lustracions, amb breus textos, entorn l'experiència de la maternitat, tractada amb gran delicadesa.   

Sis nits d’agost, de Jordi Lara (Edicions de 1984). Una incursió en els darrers dies de la vida de l'activista Lluís Maria Xirinacs, mort a la muntanya el 2007, una obra fruit d'un treball de recerca fet per l'autor.  

Claus y Lucas, de Agota Kristof (El Aleph). L'autora, una hongaresa nascuda el 1935 que va patir la història del seu país i va viure a l'exili, narra com dos germans abandonats pels pares afronten un context de guerra i crueltat. 

No ficció: 

Miraràs el món, de Mar Vallecillos (Editorial Triangular). Un total de 43 textos sobre la vida quotidiana i els problemes de la bona gent, amb dosis importants d'humor crític i sarcasme. 

Per què les dones salvaran el planeta, de diverses autores (Raig Verd). Un seguit de personalitats del moviment feminista i de l'ecologisme reflexionen sobre el paper actiu que poden tenir les dones per conscienciar tota la societat del repte del canvi climàtic.

Humanitats en acció, de Marina Garcés (Raig Verd). El volum reuneix vint veus que s'han aplegat entorn el projecte Aula Oberta que dirigeix la filòsofa Marina Garcés en col·laboració amb l'Institut d'Humanitats de Barcelona.

- Mandela i el general, de John Carlin i Oriol Malet (Edicions Comanegra). Explica com el líder sud-africà Mandela i el general Constand Viljoen, exponent del sector més dur del racisme blanc, van ser capaços d'entendre's, enfrontant-se si calia als més radicals dels seus. Un manual sobre el lideratge.  
 

Una lectora en un stand de la Setmana del Llibre en Català. Foto: Adrià Costa


 Fe Fernández (L’Espolsada llibres, les Franqueses)

Ficció:


El camí dels esbarzers, d'Alba Dalmau (Angle editorial). L'autora, una jove escriptora de Cardedeu, retrata la vida en un poble de l'Amèrica profunda, llunyana en moltes coses, però alhora fàcil de reconèixer en els sentiments i les preocupacions de tot el gènere humà.    

La mesura dels nostres dies, de Charlotte Delbo (Club editor). Un text corprenedor d'una gran escriptora, que va voler testimoniar el que van viure un seguit de dones als camps de concentració nazi. 

Germà, de David Chariandry (L’Altra editorial). Un relat sobre la supervivència en un ambient de desigualtat i violència. Els protagonistes són uns fills d'immigrants que aprenen e codi del carrer en una família desestructurada.

El museu de l'amor modern, de Heather Rose (editorial Les Hores). Un compositor que s'acaba de separar i no troba inspiració visita una performance al Museu d'Art Modern de Nova York que, dia a dia, l'anirà transformant i obrint-li un camí nou. 

Canteu, esperits, canteu, de Jesemyn Ward (Periscopi). L'autora ha estat definida per la crítica nord-americana com una de les veus literàries més rellevants del moment. El llibre és una road movie protagonitzada per una família que es disposa a retrobar-se amb el pare empresonat.

No ficció

Esperança i llibertat, de Raül Romeva (Ara llibres). L'experiència transmesa des de la presó per l'exconseller Romeva, un al·legat en favor de la dignitat democràtica i un cant a l'optimisme i la voluntat amb un bon retrat del moment i la perspectiva política.

- Tu, calla, de Laura Huerga i Blanca Busquets (Raig Verd). Un crit a reaccionar davant la pèrdua de llibertats i la restricció de drets que s'ha produït a l'estat espanyol, i la necessitat de la mobilització ciutadana.

L’ull i la navalla, d'Ingrid Guardiola (Arcàdia). Premi Crítica Serra d'Or, el llibre convida a entendre els canvis produïts en un món on les noves tecnologies ho han transformat tot i el que significa que tots els nostres gestos són capturats a la xarxa.   

La paraula més sexi és sí, de Shaina Joy (L’Altra). Vol ser una guia útil en educació sexual, per estar al dia sobre la desigualtat de gènere, el feminisme i el consentiment. 

Indestructibles, de Xavier Aldekoa (Columna). Un itinerari per la realitat humana de l'Àfrica a través del retrat de la vida de "persones normals" que lluiten per superar-se en un ambient difícil. 

 Jordi Gispert (Llibreria 22, Girona)

Ficció


Sis nits d’agost, de Jordi Lara (Edicions de 1984)

Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine  (Club Editor). L'autora aprofundeix en el record del seu pare, un activista sindicalista que va viure dos exilis, un durant la dictadura de Primo de Rivera i l'altre després de la guerra Civil.  

Torno del bosc amb les mans tenyides, de Simona Skrabec  (L’Avenç). L'autora, filòloga de professió, fa aquí una incursió en la narrativa, amb records i reflexions a partir dels seus viatges. Postals literàries, amb una espurna melangiosa. 

El país dels cecs, de Víctor García Tur (Proa). Un llibre de relats que ha merescut el premi Mercè Rodoreda 2018, una obra que ha estat considerada per la crítica com agosarada i lúdica.

Una casa amb rodes, d'Ivan Jablonka (Anagrama). L'autor és un historiador que aquest cop explica l'experiència viscuda de petit, quan anava de vacances de la ma dels pares en una autocaravana pel sud d'Europa i el Marroc. L'obra és també una visió sobre la infantesa perduda.   

No ficció

- L’infiltrat, de Lluís Calvo (Arcàdia). Un petit tractat sobre noves maneres de dissidència per subvertir l'statu quo, des de l'anonimat a la intrusió.

Tres dies a la presó, de Jordi Cuixart i Gemma Nierga (Rosa dels Vents). El fruit d'un llarg diàleg entre la coneguda periodista i el president d'Òmnium Cultural al locutori de la presó de Lledoners.

Jo acuso. La defensa en judicis polítics, Benet Salellas (Pagès). Tretze casos en què els drets fonamentals han estat amenaçats explicats per un dels advocats dels presos polítics. El títol és un homenatge al famós article d'Émile Zola en defensa de l'oficial jueu Dreyfus, expulsat injustament de l'exèrcit francès.

Per què les dones salvaran el planeta, de diverses autores (Raig verd).

Conversa amb Lluís Duch, d'Ignasi Moreta (Fragmenta). Una magnífica oportunitat de conèixer a fons el pensament d'un dels pensadors heterodoxos més rellevants que ha tingut el país, recentment malaguanyat. 
 

Foto: photorack.net


 Núria Dalmases (Llibreria Dalmases, Mollerussa)

Ficció:


Purgatori, de David Marín (La Magrana). Guanyador del Premi Crims de Tinta d'aquest 2019, el periodista lleidatà ha escrit una novel·la negra ambientada en un racó rural de la Vall Fosca.   

La noia amb la Leica, d'Helena Janeczek (Edicions 62). Una novel·la centrada en la mítica fotògrafa Gerda Taro, companya de Robert Capa, que va caure mentre treballava al front durant la Guerra Civil espanyola.  

La coquessa, de Jaume Aubanell (Pagès editors). Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa, la història gira entorn la passió culinària de l'Emma, la protagonista, que vol celebrar el primer aniversari de la seva arribada al poble.

Sis nits d'agost, de Jordi Lara (Edicions de 1984). 

La mesura dels nostres dies, de Charlotte Delbo (Club Editor).

No ficció:

Fatxa, de Jason Stanley (Blakie Books). Un recomanable estudi fet per un autor que és un especialista en filosofia del llenguatge. El pare de Stanley va haver de fugir de l'Alemanya nazi i ell s'ha dedicat a analitzar com el feixisme penetra en la mentalitat de la gent. 

- A mi no me callan, de Pepe Rubianes (editorial Alrevés). Un homenatge al sempre àcid humorista quan es compleixen deu anys de la seva mort i que va fer dels seus monòlegs una mostra de compromís i crítica mordaç.   

Discurso a la nación catalana, de Ramón Cotarelo (Ara llibres). Una defensa de la causa catalana i una ferotge crítica a una Espanya que, segons l'autor, no ha sabut ser més que "una presó de pobles". Amb pròleg d'Artur Mas.  

Los campos de concentración de Franco, de Carlos Hernández de Miguel (Ediciones B). Un estudi històric molt documentat que aporta dades desconegudes sobre un dels capítols més cruels de la dictadura. Arriba a documentar l'existència de gairebé 300 camps creats pel franquisme. 

Sixena, la croada de la memòria, de Francesc Canosa (editorial Fonoll). A la frontissa entre Catalunya i l'Aragó, el monestir de Sixena esdevé un dels símbols de la lluita per la memòria. Canosa, amb un estil molt propi i un sòlid aparell crític, desvetlla totes les claus polítiques del conflicte per les obres d'art. 

 Xavier Vidal (No llegiu, Barcelona)

Ficció: 


Formas de estar lejos, d'Edurne Portela (Galaxia Gutenberg). El tema de la violència de gènere i la sensació d'opressió en el si d'una parella que viu en un poble del sud dels Estats Units i que, sobre el paper, viu una història d'èxit.  

Claus y Lucas, d'Agota Kristof (El Aleph).

La noche fenomenal, de Javier Peréz Andújar (Anagrama). Narra la història, entre el relat filosòfic i la comèdia, de l'equip d'un programa de televisió sobre fenòmens paranormals a la Barcelona actual. 

Fugir era el més bell que teníem, de Marta Marín-Dòmine (Club Editor).

Corazón que ríe, corazón que llora, de Maryse Condé (Impedimenta). L'autora es capbussa en la seva infantesa per novel·lar els problemes d'identitat de la seva família, nativa de l'illa de Guadalupe, que adopta una cultura francesa forçada.   

Ordesade Manuel Vilas (Alfaguara). El millor llibre del 2018, segons el suplement literari Babelia. Un viatge de l'autor pels records familiars, amb un estil que colpeja, amb elements d'ironia, i que pot ser llegit també com un retrat de la societat espanyola de les darreres dècades. 

El ferrocarril subterrani, de Colson Whitehead (ed. Doubleday). La història d'una esclava negra als Estats Units, en vigílies de la Guerra Civil, que fuig d'una plantació del sud iniciant una cursa per trobar la llibertat.

No ficció:

Filek, d'Ignacio Martínez de Pisón (Seix Barral). No devia ser fàcil -ni aconsellable- estafar el general Franco. Però això és el que va fer Filek, un austríac que va aconseguir convèncer el dictador que tenia la fórmula d'un tipus de benzina sintètica que revolucionaria l'economia. Franco va arribar a declarar la indústria de Filek com d'interès nacional.   

El lenguaje de los bosques, de Hasier Larretxea (Espasa). Un recorregut -entre cant a la natura i refugi vital- per la vall navarresa de Baztan que vol ser també un reencontre de l'autor amb les seves arrels. 

En el cuarto oscuro, de Susan Faludi (Anagrama). L'autora, una feminista reconeguda, explica la retrobada amb el seu pare després d'anys de distanciament, i la seva reacció al veure que s'havia canviat de sexe. Una reflexió sorprenent entorn de la identitat. 

Al mateix riu d'Heràclit, de Pep Coll (Proa). Una novel·la entorn la vida d'Heràclit d'Efes, un dels pensadors més influents de l'antiga Grècia, i les seves complexes relacions amb un esclau seu, Eleudos. 

Las especias, de Jack Turner (Ed. Acantilado). Un assaig sobre les espècies, el seu paper determinant en la gastronomia, però que depassa la cuina per ser també un estudi sobre la mitologia, els gustos, la cultura i el desig.
 

Una passatgera de Rodalies llegint un llibre Foto: Adrià Costa


 Ricard Espinosa (La Capona, Tarragona)

Ficció:  


- Tristany, d'Anna Monreal (Empúries). Premi de Novel·la Curta Just M. Casero, l'autora fa un exercici de penetració en la ment masculina del protagonista, aquest Tristany (home trist) que sembla programat per triomfar i la vida del qual ha d'entomar tot tipus de situacions atzaroses. 

- Sis nits d'agost, de Jordi Lara (Edicions del 1984).

- Persecució, de Toni Sala (L'Altra Editorial). Una novel·la amb elements de relat moral, centrat en la personalitat d'un home que, fa anys, va assassinar la seva dona, i com és jutjat des dels ulls de diferents personatges.     

- Los asquerosos, de Santiago Lorenzo (Blackie Books). Una mirada sobre la realitat -fins ara fora de l'agenda política- de l'Espanya buidada a partir del cas d'un jove que, després de ferir un policia, es refugia en un llogaret perdut.  

- Benedicció, de Kent Haruf (Edicions del Periscopi). Kent Haruf és un escriptor nord-americà, de Colorado, que ha escrit -amb prosa senzilla i bona rebuda de crítica- la Trilogia de Holt, sobre un petit poble imaginari i les relacions que s'estableixen entre els seus habitants. A Benedicció se centra en el tema de la pèrdua i el comiat.   
 
No ficció:

- Història mundial de Catalunya, coordinada per Borja de Riquer (Edicions 62). Una ambiciosa obra coral que combina de forma reeixida el rgor científic i la voluntat divulgativa per mostrar aspectes, molts d'ells ignots, de la història dels catalans.

- Contes des de la presó, d'Oriol Junqueras (Ara llibres). Un recull il·lustrat de 37 contes, molts de tipus científic i natural, escrits pel líder d'Esquerra als seus fills, el Lluc i la Joana, des de Soto del Real. Amb pròleg de Pep Guardiola. 

- El director, de David Jiménez (Libros del K.O.). Les relacions entre el poder, les empreses de comunicació i la premsa exposades de manera descarnada per l'exdirector d'El Mundo. Pressions, clavegueres i correlacions de forces explicades des de dins d'un dels grans diaris espanyols.

- Tres dies a la presó, de Jordi Cuixart i Gemma Nierga (Rosa dels Vents).

- 100 llegendes urbanes, de Carme Oriol (Cossetània). Un dels pocs estudis publicats sobre aquestes històries sorprenents i surrealistes que ens diuen molt sobre les pors que tenallen les nostres societats, elaborat per una filòloga de la Rovira i Virgili. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació