Rufián i el respecte per «l'espai convergent»

Els republicans no mencionen el nom de JxCat: eviten el xoc perquè el seu principal rival a les enquestes és el PSC i per estalviar-se danys en la pugna independentista

per Sara González, 16 d'abril de 2019 a les 10:26 |
Gabriel Rufián, en un acte al costat de la presó Model | ACN
En campanya, és tan important allò que es diu com allò que no es diu. El candidat d'ERC, Gabriel Rufián, parla de tots els partits que concorren a les eleccions. De tots, menys un: Junts per Catalunya. A l'inici dels mítings sempre tenen un record per als presos, els processats i els exiliats. Però, més enllà d'això, el partit que lidera Carles Puigdemont és el gran innombrable, cosa que no vol dir que no se'l tingui present entre bambolines. Tothom té clar que aquestes són unes eleccions matrioixques en què no només es decideix quina aliança governarà Espanya, sinó també qui portarà la batuta en l'independentisme a partir d'ara.

Des de Junts per Catalunya han fet algun intent que podria haver trencat el silenci dels republicans. La candidatura de Jordi Sànchez i Laura Borràs va carregar dissabte passat des de Tàrrega de forma explícita contra ERC, a qui va acusar d'haver renunciat a la unitat en una sola candidatura per "prioritzat el partit" per sobre del país i que aquest era un "error" que es podria pagar "molt car". La interpel·lació era directa. També n'hi ha d'altres més soterrades quan asseguren que ells sí que posen la línia vermella del referèndum per negociar amb Pedro Sánchez. Com dient: n'hi ha d'altres que no...


Tothom té clar que aquestes són unes eleccions matrioixques en què no només es decideix quina aliança governarà Espanya, sinó també qui portarà la batuta en l'independentisme a partir d'ara

Però no hi ha hagut rèplica per part republicans ni tenen plans perquè n'hi hagi. De fet, cada vegada que se li pregunta a Rufián per qualsevol qüestió sobre Junts per Catalunya respon amb una frase tan calculada com poc innòcua: "Respecto profundament l'espai convergent". Còctel d'elegància i d'intent d'ubicar els seus rivals en l'espai de centredreta que consideren que els pertoca tot assenyalant d'on venen.

Un frontó, per ara, inquebrantable 

L'objectiu de Rufián és seguir sent un frontó amb aquesta qüestió i repetir aquesta frase tants cops com li faci falta. A la sala de màquines s'assenyala que forma part de l'estratègia no entrar en confrontació amb Junts per Catalunya. Sobretot tenint present que el principal competidor d'ERC, almenys segons el que apunten les enquestes, és el PSC. Però també perquè consideren que no hi tenen res a guanyar entrant en el cos a cos en un moment d'alta sensibilitat dins d'un sector de l'independentisme davant l'estratègia de prioritzar el diàleg amb el govern espanyol per davant del xoc. Aquest dilluns, el president del Parlament, Roger Torrent, ja ha deixat clar que no volen competir per qui té l'etiqueta de més independentista. 



A les últimes conteses electorals de les espanyoles del 2015 i del 2016, ERC i el PDECat van segellar un pacte de no agressió. Aleshores, s'havien presentat plegats a les eleccions catalanes sota el paraigua de Junts pel Sí. Però la pugna electoral del 21-D va ser especialment dura i dolorosa en un moment d'empresonaments i d'exili. Puigdemont prometia tornar per ser investit i els republicans van tenir problemes per combatre aquest eslògan advertint que ser realistes implicava acceptar que no podria tornar. Precisament va ser l'exconseller Carles Mundó l'encarregat de liderar la resposta.

Ara, els del carrer Calàbria segueixen la consigna de què, si cal mossegar-se la llengua durant els pròxims dies, se la mossegaran. Veurem, però, què passa en la recta final de la campanya, quan hagi passat la Setmana Santa, la gent desactivi el mode vacances, la cita electoral estigui a tocar i els partits decideixin cremar tots els cartutxos.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació