15
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
22:53h
L'Ajuntament de Barcelona iniciarà els tràmits per posar el nom de Neus Català a un espai públic de la ciutat, després que tots grups municipals hagin donat suport a una declaració institucional que demana elevar a la Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona la proposta.
La declaració també preveu organitzar un programa d'actes en memòria de les 150.000 persones que van patir la "barbàrie feixista" en el camp de concentració de Ravensbrück entre 1939 i 1945 i col·locar llambordins de la memòria "en record i homenatge a tots aquells barcelonins, de naixement o d'adopció, que van ser víctimes del nazisme".
Neus Català va morir dissabte a l'edat de 103 anys a la residència dels Guiaments (el Priorat) on vivia. Ella era una de les últimes supervivents d'un camp nazi i, en virtut d'aquest fet, era testimoni de la part més tràgica de la història contemporània.
Militant del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i posteriorment d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Català era fundadora i sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca. També va ser presidenta de l'Amical Ravensbrück. En els darrers anys va rebre el reconeixement de les principals institucions catalanes, des de la Creu de Sant Jordi (2005), la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2015). Aquest mateix 2015, la Generalitat va celebrar l'Any Neus Català.
La declaració també preveu organitzar un programa d'actes en memòria de les 150.000 persones que van patir la "barbàrie feixista" en el camp de concentració de Ravensbrück entre 1939 i 1945 i col·locar llambordins de la memòria "en record i homenatge a tots aquells barcelonins, de naixement o d'adopció, que van ser víctimes del nazisme".
Neus Català va morir dissabte a l'edat de 103 anys a la residència dels Guiaments (el Priorat) on vivia. Ella era una de les últimes supervivents d'un camp nazi i, en virtut d'aquest fet, era testimoni de la part més tràgica de la història contemporània.
Militant del Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC) i posteriorment d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Català era fundadora i sòcia d’honor de la Fundació Pere Ardiaca. També va ser presidenta de l'Amical Ravensbrück. En els darrers anys va rebre el reconeixement de les principals institucions catalanes, des de la Creu de Sant Jordi (2005), la Medalla d'Or al Mèrit Cívic de l'Ajuntament de Barcelona (2014) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2015). Aquest mateix 2015, la Generalitat va celebrar l'Any Neus Català.