judici de l'1-O

La policia espanyola justifica l'ús de bales de goma a l'escola Ramon Llull

Els testimonis asseguren que va ser l'últim recurs i relaten episodis de tensió i llançament d'objectes

per Bernat Surroca, 15 d'abril de 2019 a les 17:34 |
El tribunal, aquest dilluns al Suprem | ND
El setè testimoni ha estat un agent de la policia nacional espanyola que va participar de l'operatiu policial de l'1-O a l'escola Ramon Llull. Ha relatat que "tot va ser molt complicat", hi havia "unes 700 i 800 persones" amb una actitud "totalment hostil" que insultaven i amenaçaven de mort els agents. "Ens deien que ens havíem de morir, que hauria de tornar ETA per matar-nos...", ha relatat. 

L'agent ha dit que els ciutadans es van asseure davant dels vehicles per evitar que la policia marxés. "Ens vam quedar engabiats, cada cop venia més gent", ha assegurat. Finalment, ha dit, la primera línia de la policia va utilitzar les defenses per poder sortir. "Aleshores ja va començar una pluja d'objectes... Jo vaig patir una lesió al peu i vaig ser atès al migdia al vaixell on ens trobàvem", ha afirmat, i ha insistit que la gent no parava de tirar-los coses.


El testimoni ha admès que van llançar pilotes de goma. "Les salves no funcionaven i teníem l'objectiu de marxar", ha assegurat, i ha afirmat que no va veure si les bales de goma van impactar contra algú. "Vam utilitzar-les com a últim recurs davant el llançament de pedres, tanques, llambordes...", ha insistit. 


Un altre agent que va intervenir al Ramon Llull també ha explicat que va acabar lesionat l'1-O. "Quan replegàvem ens tiraven tot tipus de mobiliari urbà", ha assegurat, i ha dit també que la gent els va insultar i amenaçar de mort. Ha avalat el relat de l'altre testimoni, i ha explicat que hi va haver un "ús progressiu de mitjans", és a dir, que primer es van disparar salves i, al final, pilotes de goma. "Arran de la gran hostilitat i que no podíem sortir d'allà, els companys van disparar pilotes de goma", ha assegurat. 

Un tercer agent que va intervenir a l'escola Ramon Llull ha dit que hi havia unes 500 persones que dificultaven la visió de què passava al centre. "Ens vam quedar fent una línia perquè no hi hagués més gent per poder facilitar la feina dels companys", ha afirmat, i ha assegurat que la gent els insultava. "La gent insultava Espanya, això no ho havia vist mai en cap intervenció", ha ressaltat. "Vam aguantar molt, insults, amenaces, puntades, escopinades... I ho vam aguantar amb tota la professionalitat possible", ha reblat. L'agent ha dit que va patir una ferida perquè va rebre l'impacte d'un tros de llamborda. El testimoni també ha admès que es van disparar pilotes de goma, però no va veure si van impactar contra ningú. 


Un altre agent ha confirmat la tesi de la resta de testimonis policials que van intervenir a l'escola Ramon Llull. L'agent, que està sent investigat per l'actuació policial de l'1-O a Barcelona, ha assegurat que la gent no parava d'insultar la policia. "Vaig utilitzar la defensa durant un moment del replegament", ha admès. Després d'ell, un cinquè agent ha defensat la mateixa tesi, ha parlat de persones encaputxades i ha assegurat que es van utilitzar pilotes de goma com a últim recurs. 

L'1-O, com el País Basc

"Això només ho havia vist al País Basc, quan el jutge Marlaska ens enviava a perseguir terroristes". El cinquè testimoni ha estat un agent de la policia espanyola que va intervenir a l'escola Estel i a l'escola Trinijove de Barcelona. L'agent ha dit que va rebre "puntades i cops". "Vaig patir diversos cops que em va provocar que se m'inflés el genoll", ha afirmat, i ha explicat que va ser atès al vaixell de la policia. Va haver de posar-se genolleres i pomada, ha explicat a la Fiscalia. Quan va anar al metge, li van dir que tenia el menisc trencat arran de les empentes i cops que va rebre a l'escola Estel. El testimoni també ha dit que els Mossos no van col·laborar: "Es van amagar en uns arbustos".

L'agent ha dit que els votants sabien que la policia havia de complir l'ordre judicial, i que la gent es va quedar allà "expressament" per impedir l'actuació policial. "Cantaven i cridaven frases plenes d'odi. Ens van dir de tot", ha assegurat. A instàncies del fiscal, l'agent ha relatat que la gent tenia "una mirada que et volia matar": "Jo això només ho he vist al País Basc, quan el jutge Marlaska ens enviava a perseguir terroristes", ha relatat. Ha afirmat també que els treballadors del Port de Barcelona els van dir que moririen de gana perquè no els deixarien entra el menjar. A preguntes de les defenses, ha admès que cap comandament els va dir res sobre aquest conflicte.

El quart testimoni ha estat un policia que va actuar als mateixos dos centres. A l'escola Estel ha relatat que van veure molta gent que els cridaven "no passareu" i "feixistes", però ha assegurat que no van utilitzar les defenses. A la sortida, ha dit, no van tenir problemes. "Ens van assetjar una mica, ens van perseguir i ens insultaven", ha assegurat. Al segon centre, la seva tasca va ser de "protecció" del grup que entrava, i ha assegurat que tampoc van utilitzar les defenses. L'agent ha relatat que va patir una sobrecàrrega al centre i que va rebre atenció al vaixell de la policia. 
  
"Em van fer més mal les mirada d'odi que la cicatriu"

"Em van fer més mal els insults i les cares d'odi que la cicatriu". El tercer testimoni del dia ha estat un agent de la policia espanyola que va participar de l'operatiu policial de l'1-O i que va intervenir, entre d'altres, a l'Escola Mediterrània. Ha explicat que van arribar a primera hora del matí al centre i, a preguntes de la Fiscalia, ha dit que va patir ferides al primer col·legi i a l'últim que va intervenir, on els van llançar tanques. Les ferides, però, no li van fer tant mal com els insults, segons ha relatat a preguntes de la Fiscalia.

Al primer col·legi, ha explicat que van trobar molta gent que va oposar "resistència". Ha dit que els votants van intentar treure-li la càmera que portava, i que va rebre esgarrapades i cops. "Tinc una cicatriu que se'm va fer amb la punta d'un paraigües", ha reivindicat, però ha admès que la gent duïa paraigües perquè plovia. L'agent ha admès que els agents van utilitzar les defenses perquè la gent s'apartés de l'entrada. "Això implicava colpejar-los", ha ressaltat, i ha assegurat que no hi havia Mossos d'Esquadra. "Quan marxàvem va aparèixer una parella dels Mossos, al final". L'agent ha relatat que va patir també un traumatisme i va anar al metge a última hora del dia.


Pel que fa al segon col·legi, ha dit que no recorda res però que sí que es van utilitzar les defenses.  Al tercer on va intervenir, a l'Institut Pau Claris, l'agent ha dit que hi va haver alguns problemes. "Vam rebre empentes i puntades. Dins i fora del centre. Ens deien assassins", ha afirmat, i ha dit que era l'insult que més mal li feia, "més que les ferides". Allà, ha dit, hi havia molta gent, "unes 500 persones", amb actitud molt hostil. "Era un acte més preparat. Hi havia gent concentrada fent cadenes humanes que impedia fer la feina a la policia", ha assegurat a preguntes del fiscal Javier Zaragoza. 


En referència a aquest centre, ha dit que hi havia tanques, pedres, cons d'obra... "A la sortida ens van llançar tanques contra els vehicles policials, els van insultar, ens van dir assassins...", ha afirmat. El testimoni, que no volia reproduir els insults, ha estat animat pel fiscal: "Digui-ho, està aquí per explicar-ho", ha dit Zaragoza. En aquell centre, l'agent ha admès que es van disparar salves. "El seu ús va ser absolutament necessari", ha assegurat, tot i que ha admès que no ho va veure. 

A preguntes de les defenses, ha dit que hi va haver ciutadans ferits "però també policies". Pel que fa a la seva ferida, va dir que el van atendre en un hospital de Barcelona, però no n'ha recordat el nom. El testimoni ha dit que li van llançar "una tanca" i "dues o tres cadires", i que "probablement" ho va gravar amb la seva càmera. "Allà ningú no aplaudia, només hi havia persones agressives i violentes. No vaig veure ningú que intentés aturar la gent que ens tirava cons". 

A preguntes de Jordi Pina, l'agent ha admès que ell triava que gravava i què no amb la càmera. "Vaig enregistrar tota la intervenció però probablement en algun moment va deixar de gravar. Jo estava preocupat per gravar sempre", ha admès. Pel que fa al llançament de tanques, ha assegurat que van malmetre els vehicles policials.

Un relat policial que no es correspon amb els vídeos

El sisè testimoni ha estat l'instructor de l'acta policial de l'1-O del districte de Sant Martí de Barcelona. Va intervenir al centre Els Horts, i hi van trobar una resistència "molt forta". "La gent bloquejava l'entrada i una meitat es va ficar dins del centre", ha explicat a preguntes del fiscal. Ha relatat insults i empentes quan els agents van arribar, i quan van aconseguir entrar, ha parlat de "barricades" i una "massa" asseguda al terra. "Primer els vam dir que sortissin i després vam haver d'utilitzar la força mínima indispensable", ha assegurat. L'agent ha relatat que van requisar material electoral. Això contrasta amb el que mostren els vídeos: 
 
També ha dit que a fora del centre hi va haver insults i empentes. "A fora no es van utilitzar les defenses per colpejar, però com a defensa d'una agressió sí", ha assegurat, i ha explicat que van identificar un ciutadà "exaltat" que insultava els agents. "Ens feia gestos com que ens tallaria el coll", ha afirmat. L'agent ha evitat parlar dels cops de puny contra ciutadans a les portes del centre:  L'agent també ha dit que hi havia agents dels Mossos però que no van fer res. "Parlaven amb les persones concentrades", ha assegurat, i ha reiterat que la seva actitud va ser "passiva i fins i tot col·laborativa". També ha fet referència a un vehicle de color gris que era propietat del Departament de la Presidència. "Era un vehicle que feia tasques de contravigilància, vam consultar-ne la matrícula i era de Presidència", ha assegurat. També ha relatat que un vehicle es va endur urnes, el van seguir i van veure que eren dos agents dels Mossos. 

El fiscal no aconsegueix fer recordar el testimoni

El segon testimoni del dia ha estat un agent de la Policia Nacional que va actuar l'1-O a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona. Ha explicat que hi havia unes 300-400 persones i, quan els van advertir que havien d'entrar per complir el mandat judicial, la gent es va asseure formant "un mur humà". "Vam intentar aixecar la gent, fer un passadís i vam aconseguir entrar". El testimoni ha dit molts cops que no recordava els fets i, malgrat els esforços del fiscal per mirar de construir un relat, el president del tribunal, Manuel Marchena, ha dit que no es podien acceptar les respostes de l'agent.

Ha explicat que no van fer servir les defenses per treure gent i que els van insultar. Ha dit també que ell va rebre un cop a la mà. "Va haver-hi un moment que no podia tancar-la. Em va veure un servei mèdic i em va dir que podia tenir trencat un òs. Al final no hi havia res trencat", ha explicat. L'agent ha insistit que no va colpejar ningú. A preguntes de les defenses, ha admès que havien de retirar la gent amb certa força, però que el mal a la mà va ser per un cop, no per un "sobreesforç". 

Pel que fa a l'Escola Ramon Llull, ha dit que el seu grup no hi va intervenir però que hi van anar per si calia ajudar els agents que hi estaven intervenint. "No vaig sentir salves durant l'estona que hi vam ser", ha explicat a preguntes del fiscal.  En un tercer centre on van intervenir  -l'agent no ha recordat si era el centre Diputació-, l'agent ha dit que no van poder intervenir peruqè hi havia una "muralla humana" que els ho impedia. "No vam utilitzar les defenses", ha insistit. 

Per últim, a l'Hospitalet, l'agent ha dit que van haver d'utilitzar una massa per accedir al centre. "Hi havia gent fora, però no recordo si ens insultaven", ha dit a preguntes de la Fiscalia. Ha explicat també que hi havia gent que intentava barrar-li el pas. "Unes 30 persones oferien resistència", ha assegurat.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació