L'epicentre del procés es desplaça del Parlament al Congrés

"Si l'independentisme treu 200.000 vots, el procés s'ha acabat". La frase és de Ramon Tremosa, número quatre de Junts per Catalunya (JxCat) a les eleccions espanyoles, i exemplifica la importància que atorga l'espai de Carles Puigdemont a la cita amb les urnes del 28-A. El procés ja ha passat nombrosos tests d'estrès en els últims set anys, i els comicis al Congrés dels Diputats són la nova pantalla per determinar quin rumb emprendrà l'independentisme. De moment, però, la campanya ha servit per consolidar una tendència: les grans mesures -del referèndum a la situació judicial dels encausats al Tribunal Suprem- ja no passen pel Parlament, sinó per Madrid.

Així es constata amb les grans propostes d'ERC i també les de JxCat, en especial la del referèndum. Els republicans, de fet, acudeixen al 28-A amb dues votacions sota el braç: una sobre la independència i una altra sobre el model d'Estat, és a dir, sobre monarquia o república. Aquesta segona proposta, avalada per En Comú Podem, no té el suport de l'espai postconvergent, que no la considera "prioritària". El referèndum pactat, en tot cas, torna a estar al centre del debat i serà un dels aspectes que tant els republicans com JxCat abordaran amb Pedro Sánchez si poden condicionar la investidura.

Les formacions independentistes tenen assumit un "gran resultat" de Sánchez -ho deia aquest matí Tremosa-, i el repte és evitar que pacti amb Ciutadans perquè suposaria un "155 implícit", com alerten des del Palau de la Generalitat. El líder del PSOE, sense caure en l'eufòria -no li interessa confiar-se perquè necessita la mobilització de l'esquerra per evitar un tripartit de dretes-, aspira a governar sense socis estables i està aprofitant la campanya per marcar distàncies amb el bloc que formen PP, Ciutadans i Vox, però també amb l'independentisme. Fins i tot es permet avisos d'actuar amb "contundència" en cas que la Generalitat promogui un altre "desafiament".

Com aixecar la causa judicial?

L'anterior desafiament, el de l'1-O i el 27-O, s'està dirimint al Tribunal Suprem, a només vint minuts del Congrés dels Diputats. Quatre dels encausats -Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull- són candidats en aquestes eleccions, i tots quatre poden ser condemnats a penes de presó d'entre 17 i 25 anys. Junqueras ja ha deixat clar -ho va fer ahir en una entrevista a NacióDigital- que agafarà l'acta. Si els candidats de JxCat fan el mateix, el més probable és que ocupin l'escó poc temps -tothom compta que seran, com a mínim, inhabilitats-, però fins aquell moment podrien votar presencialment perquè no existeix el vot delegat a la cambra baixa espanyola.

Què fer al Congrés per aixecar la causa judicial? Una "proposició de llei" amb suport popular, segons va ressaltar aquest dilluns Gabriel Rufián, número dos d'ERC, en un acte des de la Model. La proposta d'ERC va ser rebatuda ràpidament pels comuns, que tenen el seu propi pla. Tanmateix, Joan Queralt, catedràtic en Dret Constitucional, considera "inútil" una reforma del codi penal com la que plantegen els comuns i ha plantejat que, partint de la base que la prioritat és "treure dels jutjats" el que mai hauria d'haver arribat, cal deixar les fórmules obertes. "S'ha de partir d'una premissa: el que ha passat a Catalunya no es pot considerar delicte i no s'han de forçar les lleis. Es tracta de seure i després ja veurem quins són els mecanismes legals que es poden dur a terme", afirmava Queralt.

L'indult, de moment, no està sobre la taula perquè implicaria "demanar perdó". Rufián, a banda, va argumentar que és "trampós" considerar que la d'ERC es tracti d'una proposta que barreja el poder legislatiu amb el judicial. Els comuns no van trigar a criticar la iniciativa dels republicans, a la qual no veuen "sentit". "El que sí que pot fer el Congrés és modificar el codi penal per definir millor els delictes de rebel·lió i sedició", va recalcar Jaume Asens, candidat d'En Comú Podem, després de reunir-se amb la patronal Pimec. Un dels cavalls de batalla de la dreta contra Sánchez és que pugui arribar a acords amb els independentistes per indultar els encausats, una possibilitat mai negada en públic.

Com encaixen l'1-O i el 27-O?

Si es va a Madrid a defensar el referèndum acordat i a exigir la fi de l'autodeterminació, quin és el paper que juguen la consulta vinculant de l'octubre del 2017 i la declaració d'independència? Torra no renuncia a cap de les dues fites, i ahir, des de Terrassa, remarcava que una de les prioritats és anar al Congrés a "defensar la República catalana". "L'única garantia que no hi haurà 155, i qui defensarà l'1-O és JxCat. Nosaltres som els del sí: sí a l'autodeterminació, sí al referèndum i sí a la República catalana", va ressaltar Torra posteriorment, entre aplaudiments del públic.